Vine a ma casa en Nadal!

Segur que hi havien moltes formes de felicitar els Nadals, però cap tan friki com esta!!


Que se suposa que són els dos ninots que hi han darrere?

Carta al Pare Noel, als Reis d'Orient i a qui es done per aludit

Enguany he sigut bo, ja sé que no puc ser objectiu en este assumpte, però crec que m'he comportat, he intentat fer costat als meus amics, he intentat que a la meua vida, el bon humor sempre estiguerà present, he tret les assignatures amb més o menys esforç, m'he portat, vaja!!

Si en algun moment he begut més del que tocava, o si he aplegat a ser pesat, o no he fet allò que s'esperava de mi, no m'ho tingueu en compte, crec que em mereix tot allò que vaig a demanar, i no he sigut egoista ni en els meus dessitjos, hi ha per a tots:

-Vull que els meus alumnes del divendres es comporten, quan jo els done classes resacós.
-Vull que quan jugue al truc, no dic ja, portar sempre una mà guanyadora, però si alguna volta em puguera entrar una manilla, i algun 32 d'envit, ho agrairia. També podrieu fer que Leandre i Julian no agarren res de bo.
-Seria genial que totes les nits foren nits de boda, que totes les llunes siguen llunes de mel.
-La pròxima volta que conega a alguna xica especial, em podrieu avisar, un instant abans que ella decideixca que em vol com amic, per si no em convé.
-Podrieu fer que alguna setmana en la loteria de la falla, en lloc de no tocar res, o tornar els diners, ixqueren encara que siga 3 numerets, no és gran cosa, i als meus pares els faria molta il·lusió.
-Per a la meua germana, li demane un primer premi de pleitesia. Si ací cal subornar al jurat, no dubteu en fer-ho, els que guanyen ho fan tots els anys.
-Aprovar dibuix es indispensable.
-Passeu per casa Alicia i porteu-li de la meua part "El niño con el pijama de rayas"
-Podrieu fer que Carles i Albert lligaren en una festa d'ixes de la student House.
-Per a Donet no res, que ja li haveu portat un Mercedes.
-Per a Cuenca, Paco i Emilio feu que continuen estant ahí.
-Porteu a la Riviera Maia, un whisky que no em done mal de panxa, i no m'obligueu a beure ron.
-Al meu germà Salva, porteu-li un treball, i ganes per a conservar-lo i paciència al seu cap.
-A Sergio, deixeu-lo com està, i feu que continue tenint tanta sort als examens.
-Al futbol 7 hem de guanyar un partit encara que siga.

Tot açò es irrenunciable, jo crec que amb el meu comportament m'ho he guanyat. Ara venen dos dessitjos que em farien també molt feliç, però que sé que són més difícils, no sé si he sigut tant bo, però per si sòna la flauta:

-Feu que una xica normal (ni alta ni baixa, ni gorda ni flaca, però especial, amb quelcom que m'atraiga, que siga inteligent, m'entenga, i es riga amb mi i em faça riure, si és possible argentina) s'enamore perdudament de mi, i es dedique a follar amb mi a temps parcial. Però follar amb eixa "ll" que fan els argentins que és com més lasciu.

-Una Wii per al pis.

Açò és tot amics...

Vicis

No probar en èpoques d'examens o si es té faena de veres. Molt addictiu.
Recomanacions:
-Jugar amb el teclat, és molt més ràpit.
- Esperar a passar al segon nivell (una setmana) que és quan comença l'interessant. Jo de moment sóc el 10 del nivell més baix, i tinc marge de millora, jaja. Sé lo del segon nivell perquè el meu germà es va apuntar abans.
-Llegir les preguntes freqüents, per a saber com van les classificacions.
Ideal per a ponts, picar-se amb germans i amics i entrenar el cervell clar.

www.brainarena.com

La meua vida en 65 persones

Tots els que estan són, però no estan tots els que són.

Pare, mare, Salva, Sara, Sergio, Donet, Cuenca, Emilio, Paco, Xino, Claudia, Paloma, Amparo, Emilio, Pablo, Mariàngels, Merce, Alicia, Nando, Pedro, Botella, Leandre, tipet, Julian, Albert, Carles, Ferran, Aurora, Fran, Isabel, Claudia, MªJose, Giovanna, Anna, Neus, Marisa, Majo, Vero, Llorens, Piri, Dario, Cucala, Fran, Alfredo, Anaís, Helena, Titi, Jorge, Mara, Ivan, Nacho, Soriano, Parra, Cris, Mari, Nati, Rosana, Ramon Ramos, Jaime Primo, Alex, Jesus, Fatima, Vicente, Laura i MAJO.

Barres lliures i poesia.

L'event de la setmana ha sigut sense dubte la barra lliure del dijous.
Vull escriure açò abans de saber amb exactitud quanta pasta anem a guanyar ( que va a ser més de la que esperàvem al principi de la nit), per a que els diners no esborren el més important.
I el més important, és com ho vam passar de bé, com s'ho va passar de be la gent que va vindre (els que no van acabar bosant...), i com de bé va eixir tot. Quan les cosses es preparen amb ganes, i sobretot amb un somriure, ixen be.

I com m'agrada escriure, escric poesia, perquè la poesia i les barres lliures haurien d'anar sempre de la mà.

I inagure el primer concurs dormiricallar, postejeu als comentaris un titol per a la poesia, i un ordre més lògic per a les estrofes (sense tocar la última) per exemple amb el format de nombres (632145) Al que més m'agrade, de premi una munyeca xoxona si és xic, si és xica el que ella vullga.


Que ella siga autèntica em complica la vida
I que si sols hi ha Sibèria entre ella i jo?
I que si no fan trajes a la meua mida?
És ben cert que no hi ha nostàlgia pitjor.

Però hui puc des d’ací cridar ben fort,
si fa falta pujant-me dalt la taula,
i posar l’accent en cada paraula,
estic ple de vida, la melangia ha mort!!

Ítaca cada volta més a prop,
disfrutant cada pas d’aquest camí,
si caic, segur que m’alce un altre cop,
la meua felicitat no tindrà fí.

Aprenga’m a fer l’amor com animals,
a follar com beates puritanes.
Ja no tinc por a pegar un pas en fals,
a oblidar les salxitxes alemanes.

Perque el sol torna a eixir cada matí,
l’esperaré amb el millor dels somriures,
brindem perque em queden bons amics,
perque les barres siguen sempre lliures.

Única i irrepetible, xicoteta però molt gran
Qué importa que no tinga mamelles?
El moviment es demostra caminant,
especial, des d’els peus fins a les orelles.

I quan acabeu de llegir este escrit,
junts ens farem unes casalles,
Espere que no em pegueu un crit:
Saül, per què no te calles?

La viajera

Perquè podria escoltar esta cançó dos-mil tres-centes voltes seguides, perque definitivament:

Quiero viajar en tu carreta sideral, recorrer el universo en un momento, adivinar donde escondes el lunar y poderte recordar sin borrarte el pensamiento, quiero reir mientras surcamos por el cielo, reconocernos parte a parte el firmamento, emborracharme una vez mas yo con tu pelo, sin importar luego echarte de menos....


Perquè hi han cançons que oloren a màgia i ho impregnen tot amb el seu olor...

http://www.youtube.com/watch?v=xjyzAPR2dPk&feature=related

De nits que tornen a ser frikis, entrades infalsificables, trajes de xaqueta...

Després de decidir que me'n vaig a la Riviera Maya de viatge final de carrera, ha aplegat el moment de mostrar interés.

De vendre LOTERIA i COLÒNIES i d'organitzar la BARRA LLIURE del dijous 29 de novembre.

I si per això és necessari no anar a classe en tota la vesprada del dimarts (sabent el que em costa faltar a classe), i imprimir, i troquelar entrades i pegatines, puix es fa, i si hem d'aguantar que ens renya el informàtic de l'aulari, i un home en barba del departament de nuclear puix s'aguanta, que per a això estem, i fem unes entrades caseres, però amb més detectors que el Euros.

I si hem d'estar en la porta, en traje, el meu primo i jo, puix es va en traje, i avise ja des d'ací, que en calcetins blanc no entra ni Cristo, ni sense DNI tampoc. I que com no ens traguen cubates al segurates acabarem a òsties.

La setmana que vé conte com triomfem, o no....

I el parentesi semanal del dijous, va tornar a ser friki, i vam fer cosses de borratxos, que no són per a tant, o això creiem, i bebem molta cervessa, i tanquem un Cachao desèrtic, i ens gastem pocs diners, i ens gitem promte per a sobreviure el divendres al treball.

(Si algú ha vist publicitat encoberta en esta entrada, no s'ha equivocat...)

10 fotos per a 6 anys (i les que ens queden...)

La mujer, ese gran dejconocido.

Esta setmana m'he acabat el llibre que m'estava llegint, Atlas de Geografía Humana, d'Almudena Grandes.
Una història que són quatre històries, de quatre dones, escrita per una dona que escriu històries com ningú, pensada segurament per a dones, però que tots els homes haurien de llegir.

Perquè les històries de Rosa, Fran (és xica), Ana i Marisa (la història més entranyable), són en general la història de les dones, de totes. Algunes més afortunades, altres menys, com tots, però totes especials, difícils, incomprensibles per a nosaltres.

Del llibre em quede amb dos frases, "Dormir solo por las noches es como no tener nada". És una frase que diu molt Marisa, i jo creia que mai podria compartir eixa afirmació, jo, que tinc milions de cosses, de les quals em sent molt orgullós. Ara clar està, no la compartisc, però últimament he comprés que en algun moment puc aplegar a pensar així.
I no per dormir sol (com li passava a Marisa), millor sol que mal acompanyat, sinò que hi ha voltes que saps, que vols dormir en algú, en ixe algú que estigues fent allò que estigues fent, inclús disfrutant d'eixos petits plaers de la vida, dels quals almenys jo gaudisc tant, sempre està al teu cap, encara que estigues jugant a futbol 7, cervesejant, viciant-te al pro, dormint la migidiada, en el teatre, llegint, sempre està ahí corrent per la meua ment, i no es cansa.

I si no està eixe algú està ixa veu interior, tan puta, que encara és pitjor, que et diu, recorda que tu vols dormir en X, o sols que X es dorga als teus braços mentre tu la mires, i que no t'importaria que inclús se t'adormira un braç, i també diu, pillant-te per sorpresa, a traició, recorda que tu voldries estar amb X, dormir amb X, viure amb X, preparar el sopar junt amb X, i portar a X a dinar els diumenges paella a ta casa, i riure amb X.
I encara que dorm soles per les nits, sóc molt feliç i tinc moltes cosses, inclús una puta veu interior, que no calla mai.

I l'altra frase, és la ultima frase del llibre, que deia una cossa així. "A veces las cosas cambian, parece mentira, que no puede ocurrir, que es imposible, pero a veces pasa."
I jo ho note cada dia, no hi ha cosa més certa; he vist tants impossibles amb els meus propis ulls, coses que tots acceptàvem tal com eren, canvien, coses que jo creia que no em podien passar a mi em passen, els meus sentiments canvien, els meus plans, allò que jo considerava intocable, tot pot canviar, de fet tot canvia, a voltes passa, i que continue canviant.

Perquè com be diu Pablo Motos, la mujer, es ese gran dejconocido..., i això no canvia mai.

Besets, abracets, tocaetes de cul i si alguna es deixa alguna cosa més, que em cride...

Alçant el país

Hi ha qui diu, que les cosses van malament, que el país es trenca..., si la gent fòra com jo...

Perquè el divendres, després d'eixir en una nit molt surrealista, on:

-Una xiqueta en bicicleta va atropellar a Nando i va trencar la botella de whisky que ens havíem de beure.

-Vam perdre un tramvia de la forma més estúpida que es pot perdre un tramvia.

-Vam sopar als montaditos, i a les 12 i mitja es van negar a servir-me un cubata.

-Mariangels tenia un xicle a la sabata i intentant llevar-se'l quasi encala la sabata en el balcó d'un primer pis.

-Nando va recaure de la seua lesió xutant una cucaraxa.

-Vaig beure cervesa, burret (en casa Aurora), vodka y whisky.

-Botella va potar de repent.

-Un pet "bajonero" en Betty pop.

-Frases fetes, i admitides per tots com a certes, canvien, perquè a voltes les cosses canvien.

-Al sofà cama de ma cassa, li va pegar per no obrir-se i va costar més de 20 minuts que canviara d'opinió.

-Vaig dormir un hora i deu minuts.

Després d'això el divendres a les 9 en punt, estava en la pràctica de REM, on vaig complir de sobra, després d'un ratet de relax, vaig agarrar un tramvia cap a Salesianas, on a meitat camí em van dir que anava a estar a soles, que el meu company tenia una substitució.
Vaig dinar una napolitana, pel carrer, de camí a la Onu del Fausto Martínez, on els xiquets com comprensius es van comportar prou, després a casa, dinar un poc més i al Neruda, on si que ho vaig passar malament de veres, que els ulls se'm tancaven.
Sense temps de res, a pel tren i a Burriana, on a les onze més o menys em gitava, després de complir amb les meues obligacions, de fer país... jajaja.

Inconformista (II)

Torne a cagar-me en tot.
El (I) el podeu veure al següent enllaç:
http://www.fotolog.com/paskualet/27475885


Mecagüen los martires y beatos,
memoria franquista que da grima,
mecagüen los diptongos y los hiatos
que siempre me joden la rima.

Mecagüen los que gritan viva España,
en el ultimo patriota me cago hoy,
mecagüen los que lo hacen con saña,
Aznar, Anson, Losantos y el primo de Rajoy.

Mecagüen el que patalea al diferente,
ecuatoriano, pakistaní, guineano
si, al fin y al cabo todos somos gente
si es mi hijo le corto la mano.

Mecagüen los te quiero como amigo,
mecagüen las risas contagiosas,
los cobardes necesitamos abrigo
vamos de valientes, pasan estas cosas.

Mecagüen las soleadas mañanas de domingo
que no respetan ni siquiera a la resaca,
mecagüen los culos con respingo
mecagüen por un beso de la flaca.

Mecagüen los 23 que cumplo el martes,
que la vida no es un camino de rosas,
pero en la mia soy juez y parte,
de momento, no necesito diosas.

Mecagüen estos ripios malabares,
no soy Lorca, ni Alberti, ni Machado,
ni esto el Cantar de los Cantares,
pero cuando escribo me siento liberado.

Jalouin

Tradicions americanes, que ací adaptem a la nostra manera, i la nostra manera sempre és la mateixa.
Nit de 1-5, de molt de Whisky, d'hamburguesa completa, de pro, de sms, de descobriments que no tocaven, de Cachao, de la niña de Shreck, de la de The Ring, de dimonis, i d'angels, de Pablito Terrores, de guarreries, de ca Salut, de resopar, d'anècdotes, de dormir en el replà, de una divertida confusió, de perles, de camí a casa, i ja de dia, perquè ni les nits de Jalouin duren eternament.

Album fotogràfic Alemanya

Ací estan les fotos mes repressentatives del viatge (o no)

Heidelberg pintoresco

Un carrer estret de Luxemburg

Ací li van pegar al principe Xarming

Viva Mexico cabrones!!!

Nati mola

Espanya - Veneçuela

Ben acompanyat

Botant

El rincón de Saül

Cubatejant

No va ser lo unic que Alicia va besar

Fent el paiaso en Luxemburg

A dia de hui

A dia de hui no se els dies que fa, que no actualitze el blog.

Si en lloc de medir-ho en dies, ho medim en festorres que m'he pegat, puix serien 3.

La última ahir en el concert de benvinguda de la universitat de València, jo anava per veure a Muchachito, que era segurament un dels que més ganes tenia de veure en directe... i la veritat és que no em va defraudar, més d'una hora i mitja de concert, sense parar ni un segon de botar, i de disfrutar, en el bon pet que portava.
Si no coneixeu a Muchachito vos el recomane molt, perquè és un virtuós, és impresionant la festa, la gent que hi ha dalt de l'escenari, el Santitos de Veracruz i sobretot, l'espectacle que és veure'l tocar el bombo i la guitarra al mateix temps, impressionant!!!
I després, acabar la nit tant borratxo en dues xiques guapes, és un luxe.

Seguint cap enrere, la següent era en les festes de les Alqueries, que mai em defrauden, tenia ganes de pegar-me una festa grossa en els meus amics, i en una orquesta bona, i uns quants cubates, tota la nit va ser genial.

I la última, el sopar exclusiu de classe en casa Botella i Nando, el dia del diluvi universal, els molts cubates de whisky i acabant, com sempre tancant el Betty Pop, i a més en esta ocasió, pegant bots fins a l'últim moment. Una nit molt interesant, i a més em vaig gitar bufat i vaig fer de les meues en el mòbil pareix.

He eixit algun dieta més, no cregau, però estos tres han sigut els millors, fins un altra...

Campionat futbol sala.

Continuant en ordre cronològic, el passat diumenge, vaig jugar un campionat de futbet per a clubs d'escacs, una cosa friki. molt friki
Però enguany va estar molt be, el meu club, el Circulo Mercantil de Castelló. va aplegar a la final, que va estar molt disputada, i on vam perdre amb l'Alaquàs per 3-2.
Vos deixe el testimoni gràfic, on podeu veure alguna parada interessant, i algun gol també. (som els de roig)

http://www.youtube.com/watch?v=xXq2-wXBeh4&mode=related&search=
http://www.youtube.com/watch?v=GUwsA_C9rg8&mode=related&search=
http://www.youtube.com/watch?v=AdMvY_3VQ3Y&mode=related&search=

Això es tot de moment.

Viatge Alemanya 26/09/07 - 1/10/07

M'he proposat tenir el nou blog ben actualitzat, ja que a partir d'ara pareix que a més de lectors tindre comentaristes. Així que vaig a contar-vos les meues peripecies per Alemanya.

No sabia molt be com començar a contar estos intensos quatre dies...
Així que començarem pel principi.

Dimecres, cap a les 6 de la vesprada despegava l'avió de Ryanair, amb destinació a Frankfurt Hann, segurament l'aeroport més lleig del món. Després de clavar els 15 kilos permesos, amb botella de Beefeater que m'havia demanat Ali inclosa, em vaig reunir amb les meues companyes de viatge. Sandra, les seues dues germanes bessones, Inés i Elena, i Nati.
Sense cap complicació apleguem a Frankfurt, i amb les bones instruccions que ens havia donat Alicia, prenem l'autobus, amb destinació Saarbrücken, destí final del nostre viatge.

El dijous ens vam alçar matí, i vam pendre un autobús amb destinació Luxemburg, estava prop, a poc més d'una hora de camí, l'autobus era barat, i no conec a ningú que haja estat a Luxemburg, així que no podiem renunciar al viatge. Ali encara treballava dijous, així que vam anar la resta de l'expedició. Luxemburg no em va agradar especialment, una capital europea, típica, amb un centre bonic, i el millor de tot una muralla, junt al riu, que seguint-la podies observar molt bones vistes.
De nit vam anar a pendre unes cervesses, i vam jugar al futbolin. Vam coneixer a Carlos, venezolà que ens va acompanyar junt a Martin un amic seu a Munich el cap de setmana.

Jo volia anar a Strasbourg, que Carles m'havia dit que era preciós (i jo ho havia vist en les fotos) i també quedava molt prop del poble de Alicia. Però els trens eren cars, entre setmana no hi havien autobusos, i Ali ja havia anat, així que ho acabarem descartant.
Divendres vam visitar Heidelberg, una ciutat xicoteta, que tots vam convenir en qualificar com "pintoresca", un bon dia, que haguera sigut redó, si ens haguerem donat conter que ens canviaven un tren de via, no l'haguerem perdut, no haguerem prés la decisió de agafar un IC (per al qual el nostre Saarland ticket no era vàlid) per no esperar un hora més, i si el revisor no haguera identificat inmediatament la nostra cara de pringaos, i ens va cobrar 15 euros per cap, eficàcia alemanya.
De nit vam sopar en un típic restaurant alemà "La creïlla" es deia en alemà clar, molt bo, i molt bé de preu. Molt bona elecció.
Després Nati, Alicia i jo ens vam beure el Beefeater, i vam eixir de festa, li van pegar al principe Xarming, vam eixir en un egipci gai, a una discoteca hiphopera, vaig ser nomenat principe de Burriana, i vam tindre uns quants atacs de risa consecutius, és que la risa de Nati és molt contagiosa...
Quasi sense dormir, a les 7:00 pujavem al primer tren d'una serie de 8, que en vuit hores ens portarien a Munich, el primer dia en Munich, ens vam dedicar a veure la ciutat, i a veure també l'ambient de l'Oktoberfest, però no vam poder entrar a les carpes, els veneçolan si, "untaron al portero", uns cracks... Després d'unes cervesetes a una plaça centrica de Munich, pujarem a un tren amb destinació Augsburg, on un confortable hotel Ibis ens esperava per a dormir. Jo dormia en Ali i en Nati, amb l'esperança de fer un trio i estalviar-nos un diners, a una habitació de 2, la nit va ser molt agradable envoltat de dos belleses, i vaig dormir a un llit, la única volta en la meua estància a Alemanya.

El diumenge vaig probar el millor ambient de festa que he vist mai, a eixa carpa a les 12 del matí hi havia més ambient que en qualsevol discoteca a les 5 del matí. Després de més de dos litres, de que una avia bavaria em tocara el cul, del lligue de Ali, la caiguda de Nati, les fotos, i el popopopopopopo, tornarem a pujar a un tren, este ja diferent, envoltats de mexicans, ballant la conga, la cabra i camarero, que feren que les 7 hores es passaren volant.

I al dia següent, cansat, però content, per tant com havia disfrutat, tornàrem a València, jo, parlant tot l'avió en Nati, i calculant el percentatge d'hores dormides, i hores en mitjans de transport, cosses de Nati.

Els viatges els fan bons la gent que t'acompanya. A les bessones, no les vaig conèixer, no parlaven, però no van fern i mitja mala cara, sempre de bon humor, iaxí que perfecte. Gràcies a Sandra, no ens vam perdre en cap canvi de tren, ni en cap ciutat, i és d'agrair, una capitana excel·lent, perquè si haviem de confiar en Nati, o en mi, o en el despiste de Ali, malament.
A Alicia em vaig fartar d'agrair-li la seua hospitalitat, en tot en contra, sense cuina, i una companya de pis especial, ens va fer sentir com a cassa, jo inclús tenia el meu "rincón de Saül", a més ens va preparar activitats, i festes per a no avorrir-nos, una crack, una amiga, com jo ja sabia.
I Nati, si Nati no haguera vingut (al principi no venia), el viatge haguera sigut ben diferent, Nati ha sigut un descobriment, mai en quatre dies havia connectat així en ningú, i és que com deia una de les frases del viatge, Nati mola, mola molt, i a més em va coneixer com poca gent em coneix, als dos dies, i en ella m'he rist, barbaritats, i es mereixia el cor de l'Oktoberfest que li vaig mangar, i molt més, i espere que ens continuem veient pel poli, o per fora del poli, però això ja serà una altra història.
Els veneçolans eren molt divertits, i bona gent, això si, en lloc de sang tenien orxata, mai he vist gent tan lenta per a tot.

En quant tinga les fotos, pujaré les més representatives, que hi han de molt bones...

Un abraç pintoresc als meus lectors. (si han aplegat fins ací, se'l mereixen)

I qué faràs per les nits?

Dormir i callar, dormir i callar...

Com per les nits, ni calle ni dorm, en esta finestra al món contaré les cosses que em passen.

Cansat del fotolog, hui, com estic especialment content crec que és un bon dia per a inagurar aquest racó.
Perquè els que me coneixen, saben que sóc més o menys jo.
Benvinguts