sábado, 26 de abril de 2008

25 d'abril. Homenatge a Ovidi.

I ahir va ser 25 d'abril. Ú actualitza quan té accés a internet i quan té temps.

Ovidi Montllor, alcoià. Va morir ja fa més de deu anys de càncer, amb només 53 anys.

Vaig pel carrer, i em creue amb molta gent. Gent que no sap qui és Ovidi. I em pareix una injustícia, perquè Ovidi, a més d'actor, ha sigut la veu. La veu que ha musicat alguns dels més bells poemes en la nostra llengua. I és una injustícia, que la gent no conega les nostres arrels, no se'ls ensenye a les escoles, qui som i d'on venim. No se'ls ensenye a estimar i a defensar la nostra llengua i la nostra cultura, com a mi em van ensenyar els meus pares.

A més de cantar, Ovidi va escriure poesia, va fer cinema, i va portar les seues cançons i les seues idees a l'estranger, quan ací el silenci s'imposava.


Ací us deixe un poema, que diu tot el que jo pense. Si canviem Alcoi per Burriana, el podria signar jo.


LA CANÇÓ DEL CANSAT

Em va tocar tocant Mediterrani.

Per barret Pirineus, i una llesqueta.

Per sabata Oriola d'estranquis.

I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.


Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.


Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.


És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.


I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

I ara una col·lecció de videos del youtube:

La poesia de dalt cantada:
http://www.youtube.com/watch?v=irOpgWKDYws&feature=related

Una defensa aferrisada del diàleg. Perquè segurament la paraula és l'única arma que ens queda.

http://www.youtube.com/watch?v=7XdOWnNaxnk&feature=related

L'homenatge a Teresa. La dona que ensenyava les cuixes als xiquets alcoians.

http://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Y&feature=related

Els amants. Poema de Vicent Andrés Estellés, que el tipet ja va penjar al seu blog, cantat per l'Ovidi. Perquè si l'amor és així, jo vull enamorar-me.

http://www.youtube.com/watch?v=DSsQECyBdHg


I això es tot, i és res. Perquè 301 anys després la lluïta continua, i encara que als nostres cors, la batalla està guanyada, desgraciadament, la nostra veu cada volta s'escolta menys. sepultada pels megàfons feixistes que dominen València.

Som i serem!

domingo, 20 de abril de 2008

Riviera Maia 2008

Tot allò que puga escriure ací sobre el viatge, no serà ni una millonèsima part d'especial com cada minut que vam passar a Mexic, així que he decidit no contar res, ni fer tampoc el típic resum.

El millor resum del viatge, és el testimoni gràfic que penjaré proximament, i sobretot, el record que jo guarde de les cares de felicitat que tots teniem en Cancun.

Perquè si, perquè els meus companys d'habitació, Mariangels, Laura, i Fatima, Pablo, David, Sempere, Àngela i Cesar, els borratxos industrials, els d'un curs menys, tots en general feien en Cancun cara de molta felicitat, d'estar disfrutant...
Va guanyar l'enquesta, el que va respondre que em posaria roig gamba, perquè la panxa perfecta, i follar he follat el doble del que folle en Espanya, així que una nina xoxona, per al que va respondre que em posaria roig gamba, pot passar a per ella quan vullga...

I us deixe un parell de jeroglífics de momentasos del viatge:

Per què quasi ens tiren de l'hotel? (By Nando)


En Mèxic no es beu cervesa, en Mèxic als autobusos es: (difícil, impossible quasi, si no has estat allí)





Conga, conga me gusta la milonga!!!
Cerraran la discoteca pero no la hemeroteca.
Baila el chitchen itza, el chitchen itza se baila así.
Sebaver!!!

sábado, 5 de abril de 2008

Ahora que vivimos tan felices (O quant de mal ha fet Fama)

Jorge Drexler diu en una cançó, que tot és qüestió de lloc i de moment. El lloc, ara està clar que és la Riviera Maia, i he triat este moment, perquè amb un oceà pel mig, no cal demanar disculpes, ni donar explicacions...

Ahora que vivimos tan felices,
leo en mis labios otra excusa,
ignoras si se abren cicatrices,
con esos andares tuyos de musa.

Inventas en invierno primaveras,
adoro tu risa a carcajadas,
poco sol llega a esta trinchera,
espero impaciente tu llamada.

Rompes sin quererlo corazones
idiotas, que no entienden nada,
sueños, desvaríos, sinrazones,
te quiero, aunque sea una cagada.

El principi del final

El viatge que el dimarts comencem, serà el principi del final.

El principi del final d'una etapa, d'uns anys, que amb els seus bons moments i amb els seus moments roïns seran inoblidables i irrepetibles.

A partir d'ahí escasos dos mesos, de fer allò que hem fet sempre, eixir, anar a classe, estudiar en la biblio, i no deixar de riure.

El futur, no sabem si serà millor o serà pitjor, però serà diferent.

Els tipets per Europa, ja han viscut eixe canvi, les seues vides, i sobretot les dels que porten més d'un any fora ja han canviat, però ara per a tots va canviar. La rutina que compartiem, l'anem a deixar de compartir, i cadascú tindrem unes ocupacions.

A partir del proper setembre, deixare'm de veure'ns tots els dies, alguns se'n aniran d'Erasmus, altres faran pràctiques en empresa, altres el projecte en el poli i jo no tinc ni idea del que vaig a fer.

Tinc ben clar, allò que segur que no faré, no deixaré que l'amistat que ha sorgit amb els meus companys de classe caiga en l'oblit, quan no estiga en l'estranger continuaré vivint a València, i em continuaré pegant bones festes. Però no tinc ni destí, ni idea d'on pararé a partir de setembre.

Però aquest principi del final va a ser espectacular, segur!!, perquè allò que Xavi Castillo no sabia és que "lo fi de lo món" comença en Cancun, a partir del dimecres que ve...

Pulsereta vine a mi.....!!!!!