"Cuando Sylvia tenía quince meses y acababa de soltarse a andar, Lorenzo la observó mirarse en el espejo que entonces había en su cuarto. Llevaba en las manos un tarro de crema de su madre, y se la ofrecía a su propio reflejo, convencida de que era otra persona.
Lorenzo se vestía sin perder de vista a la pequeña. En un momento dado, Sylvia se asomó detrás del espejo, para tratar de descubrir dónde demonios se escondia la otra niña, esa niña que la miraba y también le ofrecía un tarrito de crema.
Repitió el gesto de buscarla varias veces. Lorenzo no le dijo nada, no le explicó nada. Se limitó a mirar, a sonreir mientras disfrutaba de la parsimonia concentrada de la niña frente a su propio reflejo aún desconocido para ella. A veces recordaba ese instante sin saber a ciencia cierta si en eso, en algo tan sencillo como eso, consistía la felicidad."
Així defineix David Trueba la felicitat en la seua novela que m'estic devorant i recomane a tothom, "Saber perder".
Jo tinc la meua teoria sobre la felicitat.
Per a mi la felicitat en quant a les coses materials, consisteix en tindre tot allò que es necessita. Hi han dues opcions per a ser feliç, o tindre moltes cosses, o necessitar molt poques. Jo sóc ben feliç, segurament perquè necessite molt poc.
En quant a la vida en general, crec que la felicitat consisteix, en que en cada moment t'apetixca fer allò que has de fer, perquè fer les cosses a disgust et fa infeliç, i hi ha algunes cosses, de les quals no ens podem escapar.
Per últim hi han felicitats puntuals, moments de màxima felicitat, on un somriure estúpid, il·lumina la teua cara, i no es borra, els pels se't posen de punta, i pareix que sures sobre el terra. Estos moments s'han de guardar en la memòria, per a que quan vinguen els mals temps, no dubtem de que la vida és meravellosa.
Jo vaig viure un d'estos moments una nit de juliol de l'any passant, escoltant la cançó de la dreta... Disfruteu-la.
sábado, 31 de mayo de 2008
sábado, 24 de mayo de 2008
La tormenta
Aplegarà la tormenta, ho sé.
Fa l'olor típica de quan va a ploure, encara no ha caigut una gota, però fa eixa olor humida, que fa que les dones guarden la roba estesa, que els camperols miren al cel amb preocupació...
Encara recorde quan plovia sovint, quant les gotes d'aigua em refrescaven, a l'estiu, o quan mirava la pluja sentat rere la finestra a l'hivern. No plovia sempre, però cada poc, tenia allí aquella pluja, que em feia passar tantes bones estones.
Ja quasi se m'ha oblidat com era quan plovia, fa temps que sobre la meua pell no llisquen les gotes de pluja, que els meus cabells no s'empapen de pluja purificadora.
I així i tot, sóc feliç, no em fa falta la tormenta, però sincerament la mereisc, ha de ploure.
I ara quan he tornat a sentir eixa olor de pluja, quan ja quasi, si afine l'oit puc sentir els trons, sé que una tormenta em farà bé.
I quan ploga està volta, ja no tornarà la sequera, no deixaré que la pluja escape, a no ser que es produisquen inundacions, que em facen canviar de lloc, que em moguen cap on no vull anar.
Perquè sé molt bé, que és ací on vull estar, i ací no és un lloc en concret, però vull que fins ací aplegue la tormenta.
La tormenta em farà bé, i esta a punt d'aplegar...
Fa l'olor típica de quan va a ploure, encara no ha caigut una gota, però fa eixa olor humida, que fa que les dones guarden la roba estesa, que els camperols miren al cel amb preocupació...
Encara recorde quan plovia sovint, quant les gotes d'aigua em refrescaven, a l'estiu, o quan mirava la pluja sentat rere la finestra a l'hivern. No plovia sempre, però cada poc, tenia allí aquella pluja, que em feia passar tantes bones estones.
Ja quasi se m'ha oblidat com era quan plovia, fa temps que sobre la meua pell no llisquen les gotes de pluja, que els meus cabells no s'empapen de pluja purificadora.
I així i tot, sóc feliç, no em fa falta la tormenta, però sincerament la mereisc, ha de ploure.
I ara quan he tornat a sentir eixa olor de pluja, quan ja quasi, si afine l'oit puc sentir els trons, sé que una tormenta em farà bé.
I quan ploga està volta, ja no tornarà la sequera, no deixaré que la pluja escape, a no ser que es produisquen inundacions, que em facen canviar de lloc, que em moguen cap on no vull anar.
Perquè sé molt bé, que és ací on vull estar, i ací no és un lloc en concret, però vull que fins ací aplegue la tormenta.
La tormenta em farà bé, i esta a punt d'aplegar...
Blog i matemàtiques (I)
L'altre dia vaig veure la peli de "la habitación de Fermat", que me va agradar molt i la recomane. En la peli eixien molts jocs de lògica i matemàtiques.
Un crack mundial com és Paco Sánchez, li va ensenyar al meu germà un joc matemàtic que vaig a proposar-vos.
1 1 1 = 6
2 2 2 = 6
3 3 3 = 6
4 4 4 = 6
5 5 5 =6
6 6 6 =6
7 7 7 =6
8 8 8 = 6
9 9 9 = 6
El joc consisteix en posar els signes matemàtics davant o darrere dels nombres, per a que la igualtat siga correcta. Es poden gastar parentesis i cada número es pot elevar també a l'exponent que es vullga.
La majoria, es pot traure pensant un poc, però a que no és tan fàcil trobar un ordre de signes que servixca per a totes les files?
Com sempre nina xoxona per al primer en encertar.
Un crack mundial com és Paco Sánchez, li va ensenyar al meu germà un joc matemàtic que vaig a proposar-vos.
1 1 1 = 6
2 2 2 = 6
3 3 3 = 6
4 4 4 = 6
5 5 5 =6
6 6 6 =6
7 7 7 =6
8 8 8 = 6
9 9 9 = 6
El joc consisteix en posar els signes matemàtics davant o darrere dels nombres, per a que la igualtat siga correcta. Es poden gastar parentesis i cada número es pot elevar també a l'exponent que es vullga.
La majoria, es pot traure pensant un poc, però a que no és tan fàcil trobar un ordre de signes que servixca per a totes les files?
Com sempre nina xoxona per al primer en encertar.
viernes, 16 de mayo de 2008
Aunque tu no lo sepas.
Aunque tu no lo sepas, es un poema preciós de Luis García Montero, que podeu llegir ací baix.
Inspirant-se en este poema i utilitzant el mateix títol, don Enrique González, va composar una de les meues cançons preferides que ultimament no em canse d'escoltar (apreteu play si voleu escoltar-la)
I "aunque tu no lo sepas" és també en les últimes setmanes (mesos ja) una forma de vida, la meua forma de vida.
Aunque tu no lo sepas
Como la luz de un sueño,
que no raya en el mundo pero existe,
así he vivido yo iluminando
esa parte de ti que no conoces,
la vida que has llevado junto a mis pensamientos...
Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto cruzar
la puerta sin decir que no,
pedirme un cenicero, curiosear los libros,
responder al deseo de mis labios
con tus labios de whisky,
seguir mis pasos hasta el dormitorio.
También hemos hablado
en la cama, sin prisa, muchas tardes
esta cama de amor que no conoces,
la misma que se queda
fría cuanto te marchas.
Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,
hicimos mil proyectos, paseamos
por todas las ciudades que te gustan,
recordamos canciones, elegimos renuncias,
aprendiendo los dos a convivir
entre la realidad y el pensamiento.
Espiada a la sombra de tu horario
o en la noche de un bar por mi sorpresa.
Así he vivido yo,
como la luz del sueño
que no recuerdas cuando te despiertas
Inspirant-se en este poema i utilitzant el mateix títol, don Enrique González, va composar una de les meues cançons preferides que ultimament no em canse d'escoltar (apreteu play si voleu escoltar-la)
I "aunque tu no lo sepas" és també en les últimes setmanes (mesos ja) una forma de vida, la meua forma de vida.
Aunque tu no lo sepas
Como la luz de un sueño,
que no raya en el mundo pero existe,
así he vivido yo iluminando
esa parte de ti que no conoces,
la vida que has llevado junto a mis pensamientos...
Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto cruzar
la puerta sin decir que no,
pedirme un cenicero, curiosear los libros,
responder al deseo de mis labios
con tus labios de whisky,
seguir mis pasos hasta el dormitorio.
También hemos hablado
en la cama, sin prisa, muchas tardes
esta cama de amor que no conoces,
la misma que se queda
fría cuanto te marchas.
Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,
hicimos mil proyectos, paseamos
por todas las ciudades que te gustan,
recordamos canciones, elegimos renuncias,
aprendiendo los dos a convivir
entre la realidad y el pensamiento.
Espiada a la sombra de tu horario
o en la noche de un bar por mi sorpresa.
Así he vivido yo,
como la luz del sueño
que no recuerdas cuando te despiertas
MOTXILLA MAN
Era un tipo normal (bé, normal del tot no). Però un dia va sentir una veu al seu interior, com la que escolten els retors, quan decideixen fer-se retors, però mes forta.
La veu li deia que havia de convertir-se en superheroi. Seria el superheroi del bon rotllo. Quan un grup d'amics, estiga de viatge pel món, passant-se-ho d'allò mes bé, disfrutant, apareixeria ell, com qui no vol... i sempre amb una motxilla per cap.
De moment conten que ja se l'ha pogut veure per Munich, la Riviera Maia, i per Daimús, i inclús l'han pogut fotografiar.
Però a este superheroi li queda encara molta corda. Pareix que l'any que ve, molts dels seus companys estaran dispersats per Europa, i pot ser que aparega, en moltes ciutats, si el veeu, no deixeu de fotografiar-lo.
És un pardal, és un avió. No, és motxilla man
viernes, 9 de mayo de 2008
Converses d'amor i sexe (III)
- Però d'això fa molt de temps no?
-Si, ja fa temps.
- I encara hi penses?
- Si, quan ix un dia lleig, o quan m'alce amb el peu esquerre...
-Però que et va dir exactament?
-Em va dir que ningú l'havia tractada com l'havia tractat jo, que ningú li havia parlat com jo li parlava, que jo l'havia fet sentir única.
-I això és mal?
- Mal no, és horrible.
- Però per què?
- Perquè aquell dia vaig saber que amb això no era suficient.
-Si, ja fa temps.
- I encara hi penses?
- Si, quan ix un dia lleig, o quan m'alce amb el peu esquerre...
-Però que et va dir exactament?
-Em va dir que ningú l'havia tractada com l'havia tractat jo, que ningú li havia parlat com jo li parlava, que jo l'havia fet sentir única.
-I això és mal?
- Mal no, és horrible.
- Però per què?
- Perquè aquell dia vaig saber que amb això no era suficient.
Un mes després
4 imatges... mil records
Els reis del misteri... i del mambo i la conga
En versió porno
Supermodelo 2008
Els reis del misteri... i del mambo i la conga
En versió porno
Supermodelo 2008
Cenote d'aigua gelà
jueves, 1 de mayo de 2008
Caminito... que el tiempo ha borrado
Ahir vam sopar en un bar, que es deia "CAMINITO que el tiempo ha borrado", pot haver millor nom per a un bar? Jo diria que no. Segurament l'amo del bar és argentí, segurament es un nostàlgic, i el seu bar mola.
Argentina mola. Argentina és el país on els futbolistes poden ser Deu, on les dones poden escalfar-te sols pronunciant la ll, i en lloc de follar se coge.
Jo algun dia aniré a Argentina, o viuré allí. Aniré a la "cancha de Boca" a animar amb la doce, o qui sap si a vore un concert de Sabina, passejaré per la Plaza de Mayo, o visitaré el Mercado de San Telmo, alçare "la pollera" a les argentines guapes, i xafaré a la meua companya de tango.
I sempre que faig plans, les il·lusions s'esfumen abans de donar-me conter. I ni amb 20 cerveses de més tinc el valor suficient.
Va ser un dia genial ahir. Les paelles són una festa brutal. La única pega del gran eurotour tipetil de l'any passat és que ens les vam perdre, però enguany ens hem vengat.
Amb una fideuà feta pel gran Johan que per sorpresa, era l'enveja de la festa perquè estava boníssima. Amb carn torrà, sangria, cervesa, i molta alegria, vam pillar un pet curiós, que vam acabar d'adobar en el Tony's, envoltats de més cervesa.
Però la cosa no quedava ahí, i de nit vam celebrar l'aniversari de David i Pablo, sopant al Caminito, amb un botelló mig light, donant-ho tot en el Studio, menjant pizza i aplegant a casa a les 8 del matí.
Un dia cundidoret vaja.
Estic content, perquè últimament als meus amics de classe, els ha pegat per fer molt el paiaso. I no és que abans no el fèrem, però ara, en part per culpa meua, o gràcies a mi (segons com es mire), passem els dies fent congues, cantant camarero, jugant al "conejo de la suerte" o a la botella en el Studio, sempre després d'haver ingerit dosis industrial d'alcohol. Com si forem xiquets.
Argentina mola. Argentina és el país on els futbolistes poden ser Deu, on les dones poden escalfar-te sols pronunciant la ll, i en lloc de follar se coge.
Jo algun dia aniré a Argentina, o viuré allí. Aniré a la "cancha de Boca" a animar amb la doce, o qui sap si a vore un concert de Sabina, passejaré per la Plaza de Mayo, o visitaré el Mercado de San Telmo, alçare "la pollera" a les argentines guapes, i xafaré a la meua companya de tango.
I sempre que faig plans, les il·lusions s'esfumen abans de donar-me conter. I ni amb 20 cerveses de més tinc el valor suficient.
Va ser un dia genial ahir. Les paelles són una festa brutal. La única pega del gran eurotour tipetil de l'any passat és que ens les vam perdre, però enguany ens hem vengat.
Amb una fideuà feta pel gran Johan que per sorpresa, era l'enveja de la festa perquè estava boníssima. Amb carn torrà, sangria, cervesa, i molta alegria, vam pillar un pet curiós, que vam acabar d'adobar en el Tony's, envoltats de més cervesa.
Però la cosa no quedava ahí, i de nit vam celebrar l'aniversari de David i Pablo, sopant al Caminito, amb un botelló mig light, donant-ho tot en el Studio, menjant pizza i aplegant a casa a les 8 del matí.
Un dia cundidoret vaja.
Estic content, perquè últimament als meus amics de classe, els ha pegat per fer molt el paiaso. I no és que abans no el fèrem, però ara, en part per culpa meua, o gràcies a mi (segons com es mire), passem els dies fent congues, cantant camarero, jugant al "conejo de la suerte" o a la botella en el Studio, sempre després d'haver ingerit dosis industrial d'alcohol. Com si forem xiquets.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)