Aquest cap de setmana a Llíria ha estat genial!!!
Una paella boníssima i un sopar també boníssim, un gran pet de vesprà i de nit, picos i tripicos, banys, rondos en boles, jocs típics de quan tens 15 anys, o 8, dormir poc, shows de Monraval, Sabina, despedides d'Erasmus (se vos trobarà a faltar).
I és això, que ens deixem portar cap al terreny de David, i no cal moure'ns del xalet perquè tot cobre una altra dimensió. Plena d'exhibicionisme i d'amor!!!
Fa uns dies, vaig estar prou fotut, supose que contar la quantitat de fracasos acumulats en els últims temps i donar-me conter que allò que jo volia no anava a ocorrer, em va fer no estar tan content com sempre. A més estar sol al pis, i tindre tota la vesprada per a pensar no ajudava res.
Però la setmana passada, ja ho vaig passar molt be, i ara este genial cap de setmana, m'ha fet oblidar-me un poc de tot.
A més han ocorregut dos succesos totalment inesperats, que si més no, han servit per pujar-me la moral, que estava un poc malmesa, i per renovar l'aire, que estava un poc viciat.
Fins la pròxima. Com sempre us deixe amb un "TEMAZO".
lunes, 22 de septiembre de 2008
La meua filla és subnormal
Com ja sabeu, o haurieu de saber estic treballant en PPG, i vaig fins allí en transport públic. Però veig difícil que en eixos medis de transport trobe a la meua xica ideal.
Allí he descobert una nova espècie de xiques, sobretot a l'autobús que aplega al Bonaire, ja que la majoria són dependentes d'allà.
Se les reconeix perquè porten llarguísimes ungles postisses, normalment pintades amb menuts dibuixos horribles. Hi han també que porten una especie d'estupids brillants a les dents.
Altres rasgos físics que les distingueixen són els tatuatges als peus, les mamelles operades, piercings al nas...
Si van soles, parlen compulsivament pel movil o escriuen missatges, mentre escolten el Barrio, fondo flamenco, reggaeton o alguna estupidesa per l'estil. La seua pel·licula preferida és Yo soy la Juani.
Si van en parella, i tens la desgràcia de sentir alguna de les seues converses, descobreixes el que és l'encefalograma pla.
Els seus novios, solen passar-se tota la vesprada al gimnàs. Els entenc, si llegiren alguna volta algun llibre, s'adonaries que la seua novia és tonta, molt tonta, i no els interessa.
Així que si a son pare en alguna reunió d'amics, li pregunten:
- "Que fa la teua filla?"- No li queda altre remei que contestar:
- "La meua filla és subnormal"
lunes, 15 de septiembre de 2008
Busque novia
Estic buscant novia, i he pensat que un bon requisit és que treballe al "Se lo que hicisteis", així que he possat una enquesta ací al costat, perquè no m'acabe de decidir, encara que el meu vot es per a Patricia.
Llocs comuns
L'expressió llocs comuns es gasta normalment per a parlar de temes recurrents, un exemple seria: "El travestisme i l'homosexualitat són llocs comuns al cinema d'Almodovar".
També hi ha una meravellosa pel·licula que es diu "Lugares comunes" que recomane des d'ací.
Però hui he triat aquest títol per a parlar del meu estiu, perquè aquest ha estat un estiu de "llocs comuns", que ha demostrat que a mi em cal ben poc per ser feliç.
Llocs comuns són per a mi, aquells llocs al poble on estic sempre a l'estiu; la platja, la gelateria Àrtic, el Quiero Verte, on Paloma sempre em bufa, els soparets, les cervesses amb granisat de llima, els partits de padel, sessions de jocs olímpics... Tot, envoltat dels meus amics de sempre, de la família i d'eixa brisa especial que te Burriana a l'estiu.
També he passat dies especials: la visita dels amics de classe a Burriana, és un dia que m'encanta, perquè compartir amb ells, este petit tros de món, que és tan meu, m'omple d'alegria.
I llocs, no tan comuns, on no havia estat mai, com el Torico en Teruel o la xaranga del Puig, on no em vaig sentir estrany, segurament perquè la companyia era molt agradable.
L'estiu acaba sempre amb les festes de Burriana, que enguany a penes he disfrutat, i amb els examens de setembre, del que a l'espera de la nota val més no parlar.
I aquesta nova temporada, amb les pràctiques en PPG, de les que ja parlaré, i amb esta nova vida de currante, que em farà que les nits del dijous siguen substituides per grans nits de divendres i disabte, sols vos recomane una cosa:
Que tingueu por de mi!!
També hi ha una meravellosa pel·licula que es diu "Lugares comunes" que recomane des d'ací.
Però hui he triat aquest títol per a parlar del meu estiu, perquè aquest ha estat un estiu de "llocs comuns", que ha demostrat que a mi em cal ben poc per ser feliç.
Llocs comuns són per a mi, aquells llocs al poble on estic sempre a l'estiu; la platja, la gelateria Àrtic, el Quiero Verte, on Paloma sempre em bufa, els soparets, les cervesses amb granisat de llima, els partits de padel, sessions de jocs olímpics... Tot, envoltat dels meus amics de sempre, de la família i d'eixa brisa especial que te Burriana a l'estiu.
També he passat dies especials: la visita dels amics de classe a Burriana, és un dia que m'encanta, perquè compartir amb ells, este petit tros de món, que és tan meu, m'omple d'alegria.
I llocs, no tan comuns, on no havia estat mai, com el Torico en Teruel o la xaranga del Puig, on no em vaig sentir estrany, segurament perquè la companyia era molt agradable.
L'estiu acaba sempre amb les festes de Burriana, que enguany a penes he disfrutat, i amb els examens de setembre, del que a l'espera de la nota val més no parlar.
I aquesta nova temporada, amb les pràctiques en PPG, de les que ja parlaré, i amb esta nova vida de currante, que em farà que les nits del dijous siguen substituides per grans nits de divendres i disabte, sols vos recomane una cosa:
Que tingueu por de mi!!
sábado, 6 de septiembre de 2008
A voltes passa
Quan decideixes anar a Rafelbunyol, a la festa de disfresses, i ho fas en bona companyia, i molt d'alcohol al cos, la cosa pinta be.
Encara que vages disfressat de cutre, amb una perruca gai, un noseque com a top, i una falda de volants, et creus el rei del mambo.
Si et trobes un palo per terra, i fas creure a tothom, que és un micròfon de canal nuef, i la gent s'anima, i saluda a tota la seua família, et vas creixent.
Encara que perds als amics, no estàs sol, perquè tots et volen coneixer, i tots tenen un got per donar-te un trago d'alcohol.
I ja si trobes, a un xicle de fresa pegat a una sabata, i t'encanta, la nit és genial.
I comences a parlar amb el xicle, i com t'agrada, deixes que et signe al braç amb cera, i ella va animant-se, i t'escriu "amor de madre" a l'altre braç.
I encara que l'orquestra canta "dolores se llamaba lola" i al xicle, li pareixia com si cantaren en japonés, em continuava agradant.
I parlem d'estupideses, descobrim que tenim amistats comuns, i em trobe agafat de la seua ma, una ma jove, de xicle jove.
I tot s'acaba, el xicle se'n va no sense abans donar-me un bes als llavis, i regalar-me el seu braçalet.
No tinc el seu mòbil, ni crec que la torne a veure. Així millor, perquè guardaré el seu record de xicle de fresa pegat a una sabata.
I al final, trobe al doctor amor, i a Billy "The Kid", i anem cap al cotxe, on m'espera al mòbil, amb dues perdudes.
Em lleve la disfressa, i ja a casa, des d'el llit envie el mateix missatge de sempre. I dic el mateix de sempre, allò que hauria d'apendre a callar, o millor a no sentir.
I torne a ser el mateix pringat que abans de que la nit començara, però a voltes passa, que quan et disfresses et sents invencible.
P.D. Molt promte un resum de l'estiu, però hui l'actualitat mana.
Encara que vages disfressat de cutre, amb una perruca gai, un noseque com a top, i una falda de volants, et creus el rei del mambo.
Si et trobes un palo per terra, i fas creure a tothom, que és un micròfon de canal nuef, i la gent s'anima, i saluda a tota la seua família, et vas creixent.
Encara que perds als amics, no estàs sol, perquè tots et volen coneixer, i tots tenen un got per donar-te un trago d'alcohol.
I ja si trobes, a un xicle de fresa pegat a una sabata, i t'encanta, la nit és genial.
I comences a parlar amb el xicle, i com t'agrada, deixes que et signe al braç amb cera, i ella va animant-se, i t'escriu "amor de madre" a l'altre braç.
I encara que l'orquestra canta "dolores se llamaba lola" i al xicle, li pareixia com si cantaren en japonés, em continuava agradant.
I parlem d'estupideses, descobrim que tenim amistats comuns, i em trobe agafat de la seua ma, una ma jove, de xicle jove.
I tot s'acaba, el xicle se'n va no sense abans donar-me un bes als llavis, i regalar-me el seu braçalet.
No tinc el seu mòbil, ni crec que la torne a veure. Així millor, perquè guardaré el seu record de xicle de fresa pegat a una sabata.
I al final, trobe al doctor amor, i a Billy "The Kid", i anem cap al cotxe, on m'espera al mòbil, amb dues perdudes.
Em lleve la disfressa, i ja a casa, des d'el llit envie el mateix missatge de sempre. I dic el mateix de sempre, allò que hauria d'apendre a callar, o millor a no sentir.
I torne a ser el mateix pringat que abans de que la nit començara, però a voltes passa, que quan et disfresses et sents invencible.
P.D. Molt promte un resum de l'estiu, però hui l'actualitat mana.
viernes, 5 de septiembre de 2008
Esports i dones
Torna dormiricallar i ho fa parlant de dues coses que m'agraden molt.
David Ferrer, va insultar a una dona que arbitrava el seu partit, dient que les dones no saben fer res.
Les dones si alguna cosa saben fer és que estigues tot el dia pensant en elles.
David Ferrer, no fa un resultat decent en un torneig des de fa més de dos mesos, just el temps que fa que ho ha deixat en la seua novia de tota la vida (dada certa, ja sabeu que tinc influències en el circuit), i es veu que està molt tocat.
Així que eixe repentí odi cap a les dones, no era més que un odi cap a la seua ex, a qui pareix té tot el dia al cap.
Se li passarà, a tots se'ns passa.
Aquest estiu ha estat de Jocs Olímpics, i quan són jocs olímpics, les dones i els esports interrelacionen més.
Ací un article boníssim d'Hernan Casciari, al seu blog sobre televisió que parla sobre el tema:
blogs.elpais.com/espoiler/2008/08/maldito-verano.html
Un altre exemple és ma mare, no molt aficionada als esports (excepte al tenis) que mirant un partit de hockey va dir:
-Que fa Mazinger Z de porter?
Hi ha un indubtable paregut, és cert.
I els Jocs Olímpics també han demostrat, que hi ha dones molt lletges, com la selecció olímpica femenina de basket de Xina, de la que no he trobat fotos, però eren uns adefesios de por. Molt més lletges que la mitja xinesa. Qui haja vist algun partit d'elles ho podrà confirmar.
I dones molt guapes, com la olímpica també en basquet per Espanya, Tamara Abalde, de la qual estic profundament enamorat. (És la que està d'esquenes, quin cul!!!)
Molt prompte, molt més.
David Ferrer, va insultar a una dona que arbitrava el seu partit, dient que les dones no saben fer res.
Les dones si alguna cosa saben fer és que estigues tot el dia pensant en elles.
David Ferrer, no fa un resultat decent en un torneig des de fa més de dos mesos, just el temps que fa que ho ha deixat en la seua novia de tota la vida (dada certa, ja sabeu que tinc influències en el circuit), i es veu que està molt tocat.
Així que eixe repentí odi cap a les dones, no era més que un odi cap a la seua ex, a qui pareix té tot el dia al cap.
Se li passarà, a tots se'ns passa.
Aquest estiu ha estat de Jocs Olímpics, i quan són jocs olímpics, les dones i els esports interrelacionen més.
Ací un article boníssim d'Hernan Casciari, al seu blog sobre televisió que parla sobre el tema:
blogs.elpais.com/espoiler/2008/08/maldito-verano.html
Un altre exemple és ma mare, no molt aficionada als esports (excepte al tenis) que mirant un partit de hockey va dir:
-Que fa Mazinger Z de porter?
Hi ha un indubtable paregut, és cert.
I els Jocs Olímpics també han demostrat, que hi ha dones molt lletges, com la selecció olímpica femenina de basket de Xina, de la que no he trobat fotos, però eren uns adefesios de por. Molt més lletges que la mitja xinesa. Qui haja vist algun partit d'elles ho podrà confirmar.
I dones molt guapes, com la olímpica també en basquet per Espanya, Tamara Abalde, de la qual estic profundament enamorat. (És la que està d'esquenes, quin cul!!!)
Molt prompte, molt més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)