sábado, 28 de febrero de 2009

Dis-me el nom i cognoms i t'agregue al facebook

Som de les últimes generacions que hem estat conscients que els telèfons mòbils no han existit sempre.
A la meua primera "amiga" (fa molt d'açò), la cridava a casa, i tenia manat penjar quan no era ella qui agafava el telèfon. Segurament els seus pares acabarien preocupats per aquelles telefonades anònimes.

Ara la tecnologia ho envaeix tot. I lligar ha canviat molt.

D'aquella primera xica que em donava el telèfon de sa casa, a les següents que m'han donat el mòbil, el messenger, i ara ja et demanen el nom i el cognom per agregar-te al facebook, o al tuenti.
Això em va passar en Pego, en l'interval de dues hores, o més, que vaig estar completament perdut, i on vaig coneixer a molta gent.

I és horrible. Quan t'agregue, si t'agrega, i tu l'acceptes com amiga, i abans de tingueu cap altre contacte ella ja ho sabrà tot:
Sabrà si eres fan de "Chicho Terremoto", de "trivial pursuit" de "dormir cinco minutos mas", de "Trancas y Barrancas" o de "iba a tomar una cerveza y me lié".
Sabrà com és de gran el teu cervell, i els teus coneixements de geografia. Sabrà el dia del teu aniversari, quants amics tens, i "¿que estas haciendo ahora?

Sabrà també "en que país deberías vivir", "que dibujo animado eres" y "como eres en la cama".

Haurà vist moltes fotos teues, segurament també de quan eres menut. Coneixerà als teus amics per les fotos, i sabrà als llocs on vas de festa.

Ja no podràs fer res. Ja haurà decidit. Ho sabrà tot de tu, tindrà tanta informació que no li caldrà preguntar-te res per a saber si l'interesses, si tens possibilitats de ser l'home de la seua vida.

No li caldrà sentir el teu olor, ni veure com mous les mans mentre parles, no podràs fer-la riure, perquè si tot allò que sap de tu, no li agrada, no hi tindràs res a fer.

Coses de la tecnologia.

lunes, 23 de febrero de 2009

Carnaval, Carnaval, Carnaval de Pego





Un resum d'un dia genial:

Paella boníssima, futbet, tercio, bàsquet, Lo Pelat, Antonio Orozco, pantalon tobillo, pacharán, cartas, puticartas, mimos, punks, cruelas de vils, 101 (-99) dàlmatas, kasalla, pasacalle, encontres, primeres pèrdues, micròfon, pèrdua definitiva, superheroïnes de banyeres, gent de tots els llocs que volien ser amics meus, més kasalla, retrobament (dues hores després), bolso de Tous, La tribu, caputxeta vermella, guitarra trencà, i sempre se'ns acaba fent de dia...







Dues reflexions després del Carnestoltes:

1 - Hi ha gent, a qui no veus tant com vullgueres, però quan us veieu és com si ho fereu tots els dies. No es perd l'amistat, la complicitat, les rises continues. Quan estas a sa casa, et sents com si estigueres a la teua, i sempre és un plaer. Gràcies Auror.


2- Tothom imagina el seu futur. Tothom ha imaginat a voltes com seria el tipus de dona amb qui podria compartir el seu futur. Jo la vaig trobar disabte, jajaja.

domingo, 15 de febrero de 2009

Los gallegos no bailamos cumbia

Aaron Saez és de Oriola. Canta. És un "cantautor" (ell odia la paraula) tan atípic com genial.

Té una cançó que no he pogut trobar per a penjar ací (podeu baixar el disc: http://www.megaupload.com/es/?d=7MU2VOJY), que m'ha inspirat per a esta poesia:

Los gallegos no bailamos cumbia,
tal vez por eso te perdí,
o quizás no fuera por eso,
sino por todo lo contrario.

Acariciabas con las yemas de tus dedos,
los surcos de mi espalda,
me aprendí de memoria
donde se escondían tus lunares,
tus besos sabían a rico
dulce de leche.

Pero nunca supe ver tras tu mirada,
nunca llegué a saber
en que pensabas.
Pese a eso, te quise y te quiero aún.

Porque Argentina, no es sólo un pais,
también un estado de animo,
desde Buenos Aires a Córdoba,
desde Mar del Plata a Rio Cuarto,
cuando estoy contigo,
estoy en Argentina.

Los gallegos no bailamos cumbia,
ni cuarteto,
eso te lo dejo a ti,
el ritmo no vive en mis pies,
me conformaba
con hacerte reir.



Deixe tambe un video de Aaron Saez, que parla de l'amor impossible entre Patricia Conde i Angel Martín.

sábado, 7 de febrero de 2009

El (segon) millor video del youtube

M'encanta perdre el temps. I una molt bona forma de perdre el temps és passar hores mortes al youtube. Ací deixe una selecció dels videos que més m'agraden, que més em fan riure, són genials.
I tornarem a fer una enquesta, a veure quin és el vostre preferit:

Chicas Tintín

La raça humana és molt variada. És increible que estes persones siguen de la mateixa raça que jo. Supercélulas... Em fan riure molt, però molt.



Tio Masclet

Fina ironia. Crítica a lo pitjor del valencianisme més rancio. L'hauré vist 700 o 800 voltes o mil...



La caída de Edgar

Ya Weeeei... Mai sap quan et pots fer famós. Quasi 13 milions de visites i infinitat de versions. Alucinant!!



Contigo no bicho

Tocate los cojones Mari Loles!!! Tota una generació de xiques s'ha rist d'este video, perquè elles tenen el poder. Chewaka gràcies perquè sense tu este video no seria possible.



Gol de Maradona als inglesos

Qui no s'emociona amb este video és que no té sang a les venes. TATATATA, ¿barrilete cosmico de que planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés?



Momentaso

Els penals contra Italia. En narració de Carrusel deportivo, el programa que em fa més agradables les vesprades dels diumenges.
"El cristo del Corcovado..." "La moreneta..." "El dia 22 Italia dice adiós"




Koala versions

Mai saps qui te pot sorprendre. A voltes has de fer el idiota per a guanyar-te la vida, ecara que sapies música.



Nazareno rules

Tota la serie de videos de "La peor clase de tu vida" és genial. Nazareno for president, ací una mostra:





Tots estos videos estan bé, però no poden ser el millor. El millor és aquest:



O aquest altre:



O els altres de fatimuska84 o lauryss, perquè nosaltres som els protagonistes i perquè estan plens de bons records.

Ara, a votar, pel segon millor video del youtube, i afegiu noves propostes als comentaris.

Fora de concurs

Edite l'entrada amb algunes sugerències, que m'han anat aplegant:

El yayo i les seues bromes a models, enorme. La model es creu que està presentant un programa, i passa açò: Recomanació by Julián

"¿No te gustó la parte del reggae?"







El millor ball de Xuxa, molt adictiu: Recomanció by Aliperis



Material propi:

Gominolas, "y yo soy un pequeño fresón" me parto y me mondo...:



Alineació Atlético de Madrid Antoñito Ruiz:

"el yerno de Dios lleva el futbol en la sangre, es parte de su alma..."




Esto es todo amigos

martes, 3 de febrero de 2009

Dibuix



Podia haver-la aprovat la primera, però ha estat la última.
Sóc molt de complir les promeses.
Estic molt content.
A pendre pel cul!!!!

domingo, 1 de febrero de 2009

Entre tu i jo

Entre tu i jo
dos tancs de cervessa,
sols pot haver això



Moltes voltes estimem, altres som estimats, però allò veritablement complicat, allò que ha omplert pàgines dels grans classics de la literatura, és que els dos fenòmens, es donen al mateix temps, en el mateix lloc, i de la mateixa forma:



Cuando es invierno en el mar del Norte
es verano en Valparaíso.
Los barcos hacen sonar sus sirenas al entrar en el
puerto de Bremen con jirones de niebla y de hielo
en sus cabos,
mientras los balandros soleados arrastran por la superficie del Pacífico Sur
bellas bañistas.

Eso sucede en el mismo tiempo,
pero jamás en el mismo día.

Porque cuando es de día en el mar del Norte
—brumas y sombras absorbiendo restos
de sucia luz—
es de noche en Valparaíso
-rutilantes estrellas lanzando agudos dardos
a las olas dormidas.

Cómo dudar que nos quisimos,
que me seguía tu pensamiento
y mi voz te buscaba -detrás,
muy cerca, iba mi boca.
Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.

Pero jamás en el mismo día.