Les meues increïbles (i segurament també absurdes) teòries sobre l'amor

L'amor com quasi tot està en els detalls, i per ajudar a entendre eixos detalls, m'he decidit a compartir una serie de teòries que tinc. Potser que si em coneixes ja hages escoltat alguna d'elles, però ara tinc l'oportunitat d'exposar-les millor i totes juntes, en allò que podriem dir un tractat de l'amor.

1 - Imagina-la cagant.

Hi ha una persona que t'agrada, que et fa gràcia, que et té abobat, però no saps segur si va a ser la persona de la teua vida, si t'agrada de veres o és sols una cosa passatgera. La solució als teus dubtes és imaginar a eixa persona cagant. Imagina-la no com si estiguera protagonitzant un anunci de iogurs amb fibra, que així segur que t'agrada, imagina-la en una d'eixes voltes que estàs estrenyit, que has de fer forceta, que no ix ni per saber morir.

Perquè és vàlida esta teòria? A voltes tendim a idealitzar a la persona de la que ens enamorem, a veure sols les coses bones, no li trobem defectes, la descontextualitzem...la millor forma d'esborrar eixa imatge ideal, és imaginar-la cagant, si encara així t'agrada, eixa persona t'agrada de veritat.

2 - Serà com sa mare.

Mentre la primera teòria era vàlida tant per a xics com per a xiques, esta sols val per als xics. Estas enamorat d'una xica i saps que t'agrada (ha passat la prova de la teòria 1), però no saps si en el futur et continuarà agradant, si el seu caracter que ara t'encissa canviarà, si seràs feliç envellint amb ella.

El que has de fer en eixe cas és coneixer a sa mare i analitzar-la. No sé ben bé per quin estrany motiu les xiques sempre acaben sent com les mares. No dic ja tant físicament (que moltes voltes també) sinò amb el caracter o la manera de passar per la vida. Fixa't bé en com viu sa mare, com pensa sa mare, quines coses li agraden, quines detesta...perquè és molt probable, que a la llarga, la teua xica siga igual que ella.

3 - Em mira com a un xic?

Als xics moltes voltes ens costa diferenciar entre l'amor i l'amistat. De fet, passa que per a nosaltres és difícil separar les dues coses i moltes voltes volem recorrer un camí, que és un camp minat.
Per això, si estàs en eixa cas de que una amiga teua comença a agradar-te el que has de fer (bé, si encara estàs a temps el més sensat seria evitar-ho) és entrar en la seua mirada.

Aprofita qualsevol moment, en que els dos estigueu mantenint una conversa. Podeu estar sols o amb més gent, però haveu d'estar l'ú enfront de l'altre i parlant sols entre vosaltres. En eixe moment és quan has de cercar en la seua mirada, és quan t'has de preguntar si t'està miran-te com a un xic, o com a una amiga, o com a un amic gai. Si la seua mirada és plana, buida, sense cap intenció...no hi tens res a fer.

4. - La teòria dels 5000 punts.

Mentre les tres primeres teòries eren meues, esta no ho és. Li la vaig escoltar a Carlitos, en un dels seus monòlegs.

Esta teòria vé a dir, que per a conquerir a una xica fan falta 5000 punts. I tu t'esforces per conseguir-los. Li envies un SMS dessitjant-li sort el dia abans d'un important examen, i això et dòna 200 punts, l'acompanyes al cinema a veure la última de Crepúsculo i guanyes 200 punts més, o li dones un suport sincer quan la seua àvia esta malalta, que val 450 punts i també li regales entrades per a veure als Strokes per al seu aniversari (hi haurà alguna xica que li agrade Crepúsculo i els Strokes?) i això et fa sumar 600 punts.
Amb tot això, vas sumant, sumant i aplegues als 4800 punts, i just en eixe moment, quan ja penses que ho tens fet, apareix en la seua vida un xic moníssim que té un clotet a la barbeta. Doncs bé, eixe clotet li fa sumar directament els 5000 punts necessaris!!

Potser esta teòria no deixa en molt bon lloc a les xiques, però té tant de veritat.

5 - La no-teòria.

No és una teòria, almenys no una de l'amor. Però per què no podem imaginar-nos als nostres pares follant? Hem d'admitir-ho, els pares follen, si no, no estariem ací. Vinga imagina-te'ls, i no vull que penses en ells donant-se besets, ni quan eren més joves. Imagina-te'ls tal com són ara i així follant fortet, suats i tal...





Ja?




Haveu de fer cas a totes estes teòries, si voleu que us vaja en el tema amorós tant bé com em va a mí. La més important és la cinquena, imagina-te'ls va, ho dic en serio.

Buscar l'alegria

Este divendres vaig aplegar a casa a les 16:40, cansat d'una setmana de treball que havia estat prou esgotadora i sobretot pensant, que les dues pròximes també ho anaven a ser. Tenia dues opcions. Afaitar-me, dutxar-me i ficar quatre coses dins d'una motxilla, anar amb pressa cap a l'estació per agafar el tren que a les 17:28 eixia cap a Zwickau on a les 18:00 havia quedat amb un cotxe compartit per anar a Dresden. L'altra opció era tombar-me al llit, cridar al del cotxe compartit per a dir-li que al final no podia viatjar i descansar.

Si haguera escollit la segona opció, ara no estaria escrivint açò, el meu cap de setmana haguera estat tranquil i avorrit com molts altres que passe en Crimmitschau. Si haguera escollit la segona opció hui no estaria tan alegre, perquè moltes voltes passa que l'alegria no ve a per tu, has d'anar tu a buscar-la.

Dresden és un molt bon lloc per a buscar l'alegria. Es pot buscar l'alegria tornant a veure a gent que feia molt que no veies, amb qui sempre és un gust parlar. L'alegria també es troba en llocs que has visitat moltes voltes, en l'hospitalitat dels teus amfitrions, en taules plenes de menjar boníssim, en converses molt interessants amb gent que t'importa i a qui li importes. Es pot buscar l'alegria coneixent a gent nova, que comparteix amb tu inquietuds i situacions, hi havia alegria segur en l'únic Glühwein que em pareix que beure este hivern i en uns ulls del color de la mel i en un passing-shot de revés creuat de Nadal i en els desdejunis que no caben en la taula i en les fajites mexicanes i en 7 cervesses i en moltes altres botelles de vi. Al poc d'aplegar ja l'havia trobada, creuant el riu pel Carolabrücke en el 7, i contemplant eixa meravella que tantes voltes vaig disfrutar i que és el Altstadt il·luminat.

Dresden és el millor lloc per a buscar l'alegria. Dresden em carrega les piles, em dòna l'energia que segur necessitaré estes dos setmanes de dur treball que em queden fins a que el dia 22, agafe un avió que em porte fins a un altre dels llocs on més alegria puc trobar, a Burriana, amb la meua gent.