sábado, 25 de febrero de 2012

El Max Aub i la revolta

Max Aub va ser un poeta, que tot i nàixer a París i ser de pare alemany i mare francesa va viure molt de temps a València. A partir dels anys 20, fins a l'inici de la guerra civil, va ser un important intelectual i també va pertanyer a la Generació del 27. Després com molts altres d'estos poetes es va haver d'exiliar.

Estos merits són suficients per a que el literat tinga al cap i casal un carrer i un col·legi públic amb el seu nom.

El col·legi dòna a l'avinguda del Primat Reig, al barri d'Orriols. Potser a algú li sone el nom perquè en el veriueu-ho número 10, el capità moro d'Alcoi visita el col·legi, per a parlar de les retallades en educació.



Jo conec bé este col·legi, vaig fer classes d'escacs allí durant un any; em venien bé, perquè eren dues hores seguides, i cundien un poc més els diners. Ara que porte una vida molt diferent, on note molt, que les responsabilitats laborals són molt diferents a les estudiantils, trobe molt a faltar eixes hores amb els xiquets, que segurament em van ensenyar més que jo a ells.

El Max Aub és un col·legi públic que te línia en valencià i que per la meua experiència puc dir que segur que també té algun programa d'ajuda a la diversitat, perquè sols al meu grup d'escacs tenia alguns xiquets amb diversos problemes, com Sergi que tenia Asperger o el xiquet rus, que s'autolesionava i era molt difícil de controlar.

En eixes classes d'escacs visitava molts altres col·legis, alguns privats o concertats i alguns altres públics. Sé molt bé en les condicions en que es troba l'ensenyament públic a València, he passat pel Fausto Martínez, per el Angelina Carnicer, i he vist els barracons, l'estat de les aules, de la biblioteca, les dificultats d'integrar als xiquets inmigrants i la impagable feina que fan els mestres... i quan no hi ha diners no es pot fer res, el que desespera es que quan es nadava en l'abundància es gastaren els diners en estupideses i s'oblidaren de les prioritats.

Per què l'enseyament públic ha de ser la primera de les prioritats, perquè potser si estem com estem, és perquè com bé diu Pau Alabajos, durant molts anys, en esta terra s'ha fugit de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional i nacional que necessita. Un poble on els joves no tenen les condicions necessaries per estudiar i per apendre, un poble on es veu als mestres com uns malfeiners que tenen moltes vacances, un poble que menysprea l'universitat, i que com a mesura anti-crisi redueix les places de personal investigador és un poble sense futur, perquè el futur d'esta terra no està als grans events, està a les escoles.

Per això em pareixen de puta mare les mobilitzacions que s'estan vivint per tot arreu en favor de l'ensenyament públic. Hui els que fan la revolta són els estudiants, els mestres i professors, però també tenen motiu els farmaceutics, els llibrers, els treballadors de RTVV, les víctimes del fatídic accident del metro, els treballadors que passen a ser titelles dels empresaris amb la nova reforma laboral...

i tú, tú que estàs llegint açò, que potser no pertanys a cap d'aquests col·lectius, penses que no tens motiu per a unir-te a esta revolta, per a eixir al carrer a defensar eixos drets...però si no ho fas, quan et toque a tu (que al pas que va la cosa, ja veuràs com t'acabara tocant), et passarà com al poema de Niemöller, no quedarà ningú per a defensar-te.