Aquesta serà l'última entrada abans de les vacanes, que com l'any passat em prendré, ja que durant poc més d'un mes no vaig a actualitzar, si no ocorre res que calga contar d'inmediat.
Ahir quan vaig tancar la porta de ma casa, i a l'altra banda estaven Botella, Cris i Nando, vaig sentir un segon de tristesa, perquè realment eixe gest de tancar la porta, definia molt bé el meu moment actual.
Perquè tots estem d'acord, i Nando posa molt d'interés en recordar-ho, que mai oblidarem els moments viscuts a la universitat, i que aquest grup de gent que mola tant, i que ens divertim tant junts no es dissoldrà fàcilment. Però també és lògic pensar que difícilment d'ací dos anys (l'any que ve segurament no hi haurà Burriana, perquè jo estaré a Dresde), ens juntarem 15 persones com aquest cap de setmana, o 18 com l'any passat.
Però de moment no tenim més que recordar els bons moments, que aquesta 4ª edició de Burriana ens ha deixat, ja que tot i la pluja del disabte a la nit, ningú pot dir que s'ha avorrit a Burriana.
Així hem tingut molta platja, una bona partida de pòker, un menú gastronòmic variadet, i una nit passada per aigua on quasi tots vam agafar un bon pet, i on Ferran, Nando i jo, acompanyats pel meu germà Sergio, per apurar un poc més la festa vam viure una odísea que riu-te tu de Homero.
M'encanta aquest cap de setmana. M'encanta obrir les portes de ma casa als meus amics, i que vinguen a la platja del meu poble, i als meus xiringuitos, i es divertisquen com ho faig jo. No estàvem tots, però els que estàvem vam disfrutar, i encara que aquest cap de setmana quasi em gasten el nom, em fan molt feliç venint al meu poble, i com sempre Burriana (i Botella i Ferran que han vingut a les 4 edicions) mai falla.
Quan tinga alguna foto potser la afegisca a l'entrada, i si no la inmensa majoria dels que em llegiu les podreu veure al facebook.