La millor visita (IV): Ximooo (i el desenllaç del concurs)

Faltava per tancar l'etapa de Dresden, contar la visita del meu amic Jose, i donar el resultat del concurs.

Com ja m'esperava ell no ha volgut escriure el text reglamentari, però per contra ha fet sense dubte les millors fotos, ja que té un pepino de càmera.

La relació de Jose amb els meus col·legues de Dresden va molar i l'altre dia em deien que s'havia integrat molt bé. I és que a Jose quasi ningú li diu Jose; alguns Donet, altres Ximo, el seu malnom, i els meus amics de Dresden, sobretot Migue, que és el més ocurrent, quan es va enterar que el seu malnom era Ximo, va decidir dir-li Tchibo, en honor a la nostra companyia de telefonia mòbil (que a més de mòbils ven café i roba)

Ho vam passar molt be. Jo vaig aprofitar per a visitar la Suïssa Sajona on encara no havia estat. Vam fer una ruta d'unes tres horetes caminant, des de Rathen on vam creuar el Elba en vaixell i vam pujar unes escales que pareixia que no acabaven mai fins al Bastei Brücke, un pont de pedra, des d'on hi han unes vistes espectaculars i un paissatge típic de la zona que val molt la pena i que no m'haguera agradat tornar-me'n sense veure.





El dijous per la nit com toca, sopar kebab enorme i tancar la Chemie. Últimament la gent no estava eixint molt, però la visita de Donet va coincidir amb el retorn de Carla a Dresden, i tot el món va aprofitar eixe dijous per a eixir, estàvem tots i va ser una gran nit: molta birra, molta festa.

El divendres ens vam alçar sense pressa i vam visitar Dresden. El sol va acompanyar i les fotos del Zwinger i d'alguns altres monuments del meu Dresden són les millors que he vist. Vam fer la ruta completa anant fins la Garnisonkirche (l'esglesia rara) i el Kuntshof Passage (les cases rares), vam sopar amb els meus col·legues al Espitas i vam eixir fins a l'hora que Carla havia d'agafar el bus.







I el disabte a les 11:00 eixiem en Mitfahren cap a Berlin, on vam fer el free tour pel nostre compte, que ja me'l sé. Ens vam quedar en un hostal que estava realment bé en Schönhauser Allee amb desdejuni inclós. Vam sopar al Tiergarten Quelle que mai falla, vam visitar l'esglesia del record, la sinagoga i la casa okupa, ja de nit (per a veure també a les de la rinyonera).

El diumenge vam fer la cua per a pujar a la cúpula del Reichstag i vam anar a veure l'East Side Gallery. Tot el que un turista pot fer en Berlin en dos dies. El viatge haguera estat perfecte si el mitfahren del diumenge no haguera fallat, si el tren on vam tornar finalment no s'haguera espatllat i no haguerem perdut el nostre enllaç a Dresden, per a aplegar finalment quan eren més de les 11 de la nit...






Per a Donet este viatge ha estat important. Era la primera volta que volava i si obviem Andorra, la primera volta que eixia d'Espanya. Era curiós veure com tot el que tots els llocs on jo havia estat mil voltes eren tan nous per a ell. Finalment ha estat l'únic de Burriana que ha vingut a veure'm i li ho agraisc molt i és que a més van ser dies molt guapos, i un descans merescut entre l'entrega del meu report i la presentació. Li va agradar tant viatjar que ja s'ha posat a estudiar anglés.

--------------------------------------------------------------------------------

I ara el desenllaç del concurs. Després de totes les visites, el jurat qualificador del concurs, composat únicament per mi ha decidit...que tots sou guanyadors.

Totes i cadascuna de les visites ha estat especial. Els tipets per ser la primera, per l'esforç que va suposar vindre per a tan poc de temps, pel fred que vam passar, per les grans nits que vam viure, i perquè són de puta mare.

Els meus germans no cal ni comentar-ho em va fer molta il·lusió que vingueren, visita curta però molt intensa, també amb molt de fred, amb visita express a Berlin, sopar en el Tiergarten Quelle, amb festa al pis de Isa i amb molt de bon roll.

Els químics bojos, estan bojos, i són frikis. Van vindre prous dies, i vam fer també de tot, anar al llac, aprofitant un dels pocs dies d'estiu a Dresden, eixir dijous i divendres a mort, superar tots els reptes, menjar "codillo" al Waldschlossen i beure cervesa al Bautzner Tor, una gran visita adobada amb la gravació de material mooolt divertit.

I Donet es mereix el premi per ser l'únic de Burriana, per acompanyar-me a la Suïssa Sajona, per integrar-se tan be en el meu grup (tots al principi es creien que era alemany), per portar-me roba cap ací i per demostrar-me que és un gran amic. A més ho vam passar estupendament i vaig anar per última volta a Berlin que sempre és un plaer.

Un concurs on tots sou guanyadors...vos queixareu!!

La millor visita (III): les coses bones es fan esperar

Els meus amics de la carrera van vindre de visita. Erem molts per a tan poca casa i el temps no va acompanyar, però la veritat és que ho vam passar genial.

Tinc poc a dir, perquè quasi tot ho diuen ells en la seua crònica. Crònica que encara que no entendreu molt bé de que va, està molt currada i és clara candidata a guanyar el concurs...he afegit alguns enllaços que expliquen un poc de que va el tema (o l'acaben de liar), però espere tindre d'ací poc uns videos que són els que quadren el cercle.

I ara sí, la seua aportació al concurs. (text by Nando, muntatge de fotos by Fati i video by Vicente).

-------------------------------------------------------------------------------

La tropa politècnica va emprendre per fi el camí a Dresden el passat 18 de juliol. Per fi es van alinear els planetes i tots havien acabat ja els seus exàmens o agafat vacances; be, tots no, hi ha qui desprès de 6 dies de feina es va demanar tres dies lliures, no siga cosa que s’estresse.

Ferran, Nando, Botella i Cris (la santa paciència feta dóna) per una banda; Vicente, Fati, Anna i Eva per altra, tots cap a Alacant. Vol ben de matinada, per a no pillar tràfic, i aterratge al Leroy Merlín de Altenburg. Una bona estona desprès arribàvem a Dresden, un bus i dos trens mediant. Saül ens esperava a l’estació de tren, i els 35 graus que ens van rebre incitaven a buscar una franquícia de Ca Botella Gelateria.

Feia calor... però de categoria

El millor que es podia fer amb eixe calor era buscar llocs on refrescar-se, que no eren precisament els transports públics amb els seus aires condicionats; es podien fregir ous als fronts de la gent. Però valia la pena passar per dos saunes abans d’arribar a un dels llacs municipals de Dresden, on vam passar una vesprada de categoria. Un tobogan per als menuts, per on crec que ens tiràrem una o dos vegades, i desprès al llac. Una llagrimeta li va caure per la galta a algú quan va veure l’aparició de la Geperudeta al pit d’un paisà; havíem trobat la nostra terreta alemanya. El freikörpekulture ho corroborava. Però ens van faltar ous (o xics solters).




Mentre tant, com Vicente no tenia bici per a fer-se mil quilòmetres ni sabatilles per a fer-se una marató, decidí que almenys devia tocar la “boya” del llac, reialment a fer la mà de la vora. Anna l’acompanyà. Ací encara era una xica innocent; poc desprès deixà de ser-ho al descobrir l’altre significat de la paraula frontó.
Més tard uns gelaets, mosatros menos perque som menos, ells més perquè son mès, vam fer un poc de mal amb un balonet... “ i paca casa”.

Em diuen Mario... m’esteu ratllant ja, òstia!!!

Un bon dia un xic alemany entra al pis que comparteix amb un estudiant de València; este pareix un bon xic, no sol fer festes a casa, i pareix que li agrada la pèrgola que un dia va muntar al saló; sol preguntar que quan la tornarà, segur que vols saber els dies que li resten per a disfrutar-la. El seu company li ha dit que vénen uns amics a visitar-lo... però no sap reialment quants. Entra al saló, disposat a saludar als visitants amb el seu millor somriure, però de sobte es troba sa casa envaïda. Gent per tot arreu, la cuina fins a dalt... fins i tot hagué de pixar un dia per la finestra, de la cua que hi havia. I els cabrons estos li ho pagaren amb dos birres.
“Be collons, dos birres són dos birres”, pensà Mario.


Tolos anys ix bono

Brussel•les, Berlin, Estocolm, Dresden... to los anys anem a algun lloc, i no sé lo que li fiquen, però tots els anys la visita ix bona. Al temps, anem expandint per tot arreu el pantalon tobillo. D’ací poc l’epidèmia haurà envaït el vell continent.




Un cafè... i un whisky!!!

Cafè no sé, no vam tindre collons, però whisky i birres, per arrobes. Saül ens preparà unes nits com a mínim curioses. Minimal, pluja, baixons (véase Fati en casa Saül el dijous cap a la 1), “subidons“ (véase Fati en la Chemie Fabrik, el dijous cap a les 4), gossos, peluts, tramvies, calor, xilens més pesats que el d’estadística... i Ferran i jo complint tots els reptes que ens marcava Saül (i que ni ell mateix complia, véase White Russian en el Lebowsky).





Frikis

Eixos som nosaltres. Sols ens cal ajuntar-nos per passar una nit fent el ganso amb el sing-star, el joc dels monos de la play o, com aquest cas, les versions free-style de les paelles de la gran Montesa i el baile del cuadrado (aportació diabòlica de Sergio, mai sabràs quan de mal vas fer).
Crec que aquest tipus de coses sols les podem viure entre nosaltres.

... i Dresden

El free-tour by Saül va ficar el punt cultural a la visita. Dresden és una ciutat prou bonica. El centre és preciós, amb una història molt trista, com la de tantes i tantes ciutats d’aquelles latituds. Alemanya és sinònim de renaixença.



Una de les millors coses de la visita va ser la fàbrica Wolkswagen. Allí els operaris es netegen el cul amb mocadors de seda, i per a esmorçar porten entrepans de caviar. Reialment curiós. Botella quasi s’escorre quan li digueren que el Phaeton podria pillar els 300 per hora. Ens digueren “podeu entrar als cotxes de mostra”, i mitja hora desprès quasi ens han de tirar d’allí a graneraes.

Agafàrem l’avió altra vegada a Altenburg, quan parà un momentet en doble fila, i tornada a casa. Però tornada com toca, sense escales a Reus ni res d’això. I desprès, despedides i vacances per a alguns, feina per a altres. Saül tornarà a finals de setembre, i no es sap molt be què es trobarà, cadascú va muntant-se la seua vida com poc. Sols esperar que de tant en tant pugam traure temps reunir-nos per a fer el friki a Alemanya, a Cancún o on faça falta.

La millor visita (II) Tipets + Aurora

Es van canviar els papers. Per fí, d'una puta volta, no vaig ser jo qui anava de visita, no vaig ser jo qui després de despedir-se s'havia de passar moltes hores a l'autobus/tren/avió fins aplegar a casa. No, ara em venien a veure a mi.

Va ser una visita curta, però intensa. La primera en aplegar va ser la meua benvolguda Aurora, acompanyada d'Eugenia, i allà estavem a l'estació per arreplegar-les Esther i jo. Després a la nit, Julian, el tipet i Leandre feien la seua aparició estelar, baixant del tramvia. Al matí següent eren els danesos Carles i Albert, els que després de matinar molt aplegaven a Dresden.

Si hi ha alguna cosa que recordarem d'esta visita, serà sense dubte el fred; en feia molt, dies clars, i rasos, que van deixar que les fotos ixqueren molt bé, però gelats de collons.
Les nits, la veritat és que van estar bé. La primera nit era l'aniversari de Fran i Amanda, colegues meus d'ací, i després de sopar a ma casa vam passar una estoneta per la festa, i vam acabar després d'un gran viatge en tramvia (el que ix al video) en Neudstadt, en el Groove Station, un garito amb una part amb futbolins i una altra més rotllo disco, on aquella nit ficaven música pròpia de rave. Ho vam passar bé. Per acabar, unes creïlles "klein" (entre cometes, perquè en posen un cabàs) per 1,40 € i a dormir.
La segon nit vam sopar el Kebap més gran del mon, després vam estar bebent birra i burra a ma casa, fins que cap a les 2 vam anar a la festa de Halloween de la universitat. Les festes de la universitat, són barates i sol haver prou ambient, però tenen el problema que tanquen prompte, així que a les 4 i mitja, estàvem ja tornant cap a casa, i el cansament va fer que ho deixarem ja.



De dia, vam fer el típic tour "conega Dresden en 24 hores". La veritat és que vindre en estes dates té el problema que es fa molt prompte de nit, i no tens molt de temps per veure tots els encants que té esta ciutat. Així i tot, el disabte vam poder passejar pel Grosser Garten:



Fer la típica foto, des de'l pont, cap a la terrasa de l'Elba, veure la Catedral, la Semperoper, el Zwinger, i fer el tonto allà:



Passar per la Frauenkirche, i acabar la jornada menjant-nos un "codillo" típic alemany.

El diumenge vam anar a Neudstadt, i vam veure la mölkerei (una tenda de lactis, molt antiga i famosa, que ens va decebre un poc, jo no havia estat, no sabia com era), i el pati dels elements, on hi han tendetes hippys i tal, que si que els va molar (és un dels meus llocs preferits de Dresden). Vaig intenar explicar-los l'essència d'aquest barri, la llibertat i l'ambient que es respira pels seus carrers i després de dinar vam anar a arreplegar les coses per despedir-nos definitivament.

Tornant cap a casa, després de deixar-los a l'autobús, em sentia feliç. Feliç per haver viscut des de l'altre costat l'experiència, feliç de saber que hi ha gent que es gasta molts diners per passar soles unes hores amb tu, feliç d'haver-los pogut ensenyar este, el meu raconet del món.


Per què podrien guanyar? Perquè la primera visita és especial, perquè ho vam passar molt bé de nit i de dia, eren molts i cadascú venia d'un lloc, em van portar una foto del eurotrip que engalana la meua habitació, els he pogut acollir en la guesthouse on tots cabiem genial i no se si ha tingut res a veure però a partir d'eixe finde, ací les coses no han parat de desmadrar-se i d'anar a millor.

Qué els va a penalitzar? Sense dubte ho tindran difícil per no haver enviat les 20 línies que els demanava, tampoc ajudarà que la visita haja estat tan curteta, ja que altres podran fer moltes més coses, i traure-li més partit.

Qui seran els pròxims participants??

La millor visita (I). Presentació

La millor visita és un concurs. El meu blog sempre s'ha caracteritzat per la interacció amb els lectors, i sempre m'agrada posar enquestes, concursos i coses així, ara vaig més lluny, perquè està clar que el blog no tindria sentit sense vosaltres que el llegiu, i a partir d'ara aneu també a ajudar-me a construir-lo.

Espere i dessitje que durant l'any que vaig a estar ací a Dresden, alguns dels meus amics (poble, universitat, germans inclús) vinguen a visitar-me; primer perquè no s'arrepentiran, esta ciutat és molt bonica, és barata, la festa mola i té llocs prop també bonics per anar a passar el dia. Segon, perquè quan estàs fora sempre s'agraeix que la gent invertisca el seu temps i els seus diners en vindre a veure't.

Totes i cadascuna d'eixes visites van a ser especials per a mi, i cada visita serà diferent a les altres, i segur que totes em fan molta il·lusió, però...

Sols una podrà ser... LA MILLOR VISITA . I com ho ha d'aconseguir?

Cada grup (o persona) que vinga a visitar-me, haurà d'enviar-me en la setmana següent de la visita, les 3 fotos que crega que defineixen millor el que ha estat el viatge, i un text (20 línies aprox.) on s'arrepleguen les seues impressions, vivències... També haurà d'escollir una frase, que siga "la frase de la visita".
Els que veniu en grup podeu fer-ho entre tots, o deixar a algú encarregat.

Amb eixe material i el meu toc personal jo escriure l'entrada del blog que conte la vostra visita.
Quan s'acabe l'any, un jurat del que jo seré president, i pot ser colabore algun dels meus amics d'ací, escollirem l'entrada del blog que haja quedat més bé, i eixe grup serà el guanyador del concurs.


Primers participants: Tipets (i potser Aurora), el pròxim cap de setmana!!