El 160 és l'autobús amb que vaig a treballar. Agafar el mateix autobús a la mateix hora té alguna cosa d'especial. Allà sempre som els mateixos, i encara que ningú parla en ningú, jo em preocupe quan algú no torna més, perquè potser vol dir que li ha afectat la crisi, i s'ha quedat a l'atur.
Vaig pensar que prenent l'autobus com a punt de partida, podia trobar alguna història interessant. De moment, no havia sorgit, per això, portava mesos en proximament, però, com quasi sempre, sense voler, va apareixer la idea d'aquest microrrelat.
Primer contacte
A l'autobus la gent no va en anims de fer amics. Cadascú té com a única ambició, pillar un bon lloc, on seure còmode. Tothom es passa el viatge llegint o escoltant música, jo sóc dels que escolten música.
Lligar, encara és més difícil. Jo tinc la impressió, que si intentes lligar a l'autobús, pots acabar tancat a la pressó, per intimidació.
Però, és que a l'autobus hi ha una xica, (sempre hi ha una xica). Puja a la segona parada de Xirivella, i a voltes no vé, perquè va en cotxe a treballar (com sé açò, no és transcendent) i és baixeta, i molt guapa. Quan encara feia calor vaig aplegar a la conclusió de que té les mamelles o perfectes o operades. Va sempre lleugerament pintada, gasta ungles postisses, d'aquelles que em fan tanta ràbia, i té pinta de ser molt tonta, però m'agrada, magrada molt.
Volia parlar-li, però mai sabia de que. El fred que hem passat estos dies podia ser una excusa, però no m'he atrevit mai. Tinc por de que m'ignore. És que a l'autobus ningú parla, i segur que ho veu tan estrany, que igual cau en shock. Pot ser que no, però no sé, mai m'atrevia.
L'altre dia, va seure al meu costat, i no podia deixar escapar l'oportunitat. Vaig pensar tot el viatge que dir-li. Havia de ser alguna cosa diferent, original, no podia parlar perquè si ( a l'autobús ningú parla perque si).
Vaig pensar en deixar-li un dels meus auriculars, per escoltar junts a Drexler, vaig pensar en no dir res i passar-li una ma per la cuixa, viag pensar en dir-li que era preciosa, però de sobte, com una aparició, ho vaig tindre clar.
Vaig recordar unes fotos antigues que vaig fer en el mòbil, un dia de molt d'aburriment. Les vaig buscar, i allà estaven, no les havia borrat. Així que vaig buscar una de bona, la vaig posar a pantalla completa, i li vaig deixar el mòbil, mentre li preguntava:
- ¿Culo o codo?
domingo, 25 de enero de 2009
domingo, 11 de enero de 2009
Dormir i follar (II)
NOTA 1: Si tens menys de 18 anys, no hauries de llegir esta entrada.
NOTA 2: És llarg.
Havia quedat en Lorena per a pendre café. Ho feiem moltes voltes després del treball, no em va extranyar. Estavem parlant de les nostres coses, en un to agradable, com sempre, quan de repent m'ho va amollar:
- Vull que tu i jo follem. - En veure la meua cara de sorpresa, i que quasi m'atragante amb el Nestea (jo no prenc café), m'ho va explicar.
- A mi em va genial amb Jaume, estem molt bé, i si tot segueix així, voldria estar amb ell tota la vida. Però estic amb ell des d'els 18 anys, vaig perdre amb ell la virginitat, i m'aterra pensar que no estaré amb cap altre home mai. Podria ser-li infidel, segur que no em costaria trobar un desconegut, una nit de festa, amb qui anar-me'n al llit, però no sé, em fa pal, preferisc que siga algú de confiança...-
- I m'has escollit a mi - Vaig fer resignat, mentre ella feia que si amb el cap.
-Jaume no s'enteraria no?- Vaig tornar a dir
-Clar, home com vaig a contar-li una cosa així?-
Vaig quedar de pensar-m'ho. Ella ho veia com un favor, però a mi mai m'havien demanat un favor així.
Lorena era guapa. Baixeta, però amb uns ulls molt bonics, una boca molt sexi, i uns pits d'impressió, grans i ben posats. Però era la novia de Jaume, i així la veia jo. El vaig coneixer a ell primer. Treballava en l'oficina quan jo vaig entrar, i uns mesos després que jo, va entrar ella. És una oficina tècnica de projectes, i tots tres som enginyers, jo industrial, Lorena agrònom, i Jaume de camins.
Som amics Lorena i jo, i també soc amic de Jaume. Amb ell prenc birres després del treball, juguem a futbol-7, és un gran tio, i un gran davanter. Amb ella, tinc converses molt agradables, sempre em conta les seues coses, i jo les meues, ens tenim confiança. A més ens ha tocat treballar molt junts, i ens compenetrem molt be.
Vaig acceptar. Em va costar decidir-me, però vaig acceptar. Sabia que allò no estava bé, però vaig descobrir que si no m'havia fixat mai en Lorena, era perquè mai l'havia vista com a xica, sinò com a companya de treball, i com a novia del meu amic. Però ben mirat, un polvo no em podia fer cap mal. Vaig acceptar.
L'encontre va tindre lloc, sols uns dies després en ma casa. Visc sol, i ella viu amb els seus pares. La vaig convidar a sopar i vaig preparar pollastre a la mostassa, l'únic plat que sempre m'ix be. Una botella de vi, que s'havia acabat abans dels postres, va fer que ens animarem.
Després vam anar al sofà, i ens vaig servir dos Four Roses amb gel. M'encanten les xiques que beuen whisky. Estava molt guapa, s'havia maquillat, pintant-se els llavis rojos, i duia una pantalons, ben apretats, i un top, amb molt d'escot, que li feia un pit preciós.
Portavem ja dos whiskys, quan ella va passar a l'acció. La conversa estava sent animada, i no hi havia vergonya, encara que jo si estava un poc nerviós. Pareixia que ella controlava la situació, o si no ho feia, disimulava bé.
Es va apropar a mi, i em va besar, la seua llengua bollia, mai n'havia tastat altra tan calenta, i respirava amb força, amb bufits, que em van calfar molt.
Li vaig tocar un pit. En aquell moment, va ser l'únic que vaig desviar la ment. Vaig pensar que aquella nit havia d'estar bé, d'aquell polvo depenia la imatge que Lorena es fera de tots els xics, de tots els polvos.
Així que li vaig llevar la mà del pit, havia de pensar en ella, fer-la disfrutar.
Li vaig acariciar l'esquena amb suavitat, fins aplegar al cul, que vaig premer amb fermesa. li vaig besar el coll, l'orella, i despres si, li vaig acariciar els pits, grans i tibants, ja sense el top.
Va seure damunt de les meues cames, mirant-me, i em va llevar la camiseta. No deia res, em bessava, m'acariciava. Era una Lorena diferent a com jo l'havia vista sempre, em va sorpendre.
Li vaig llevar els pantalons, i li acariciava el cony, amb paciència. Vam decidir anar a la meua habitació. Aquell sofà era realment incòmode.
De camí, pel corredor, vaig acabar de despullar-la. Portava roba interior negra, amb tanga de filet, i un sostenidor, preciós, d'encaix. Continuava sense dir res, estava entregada.
A la porta de l'habitació, ens vam tornar a besar.mentre jo li acariciava el cony, i ella posava la mà, per baix dels meus calçotets.
Es va tombar damunt del llit(que com sempre a ma casa, estava desfet), cap per amunt. Jo vaig començar a fer passetjar la meua llengua pel seu cos, mentre seguia acariciant-li el cony, que començava a banyar-se. Li besava l'orella, vam fregar les llengües, i després vaig seguir baixant la llengua, pel seu pit, vaig llepar els seus mugrons durs, el seu ventre, el seu baix ventre. Ella, tocava el meu penis, amb gràcia, m'excitava molt.
Després la vaig penetrar. No va ser un acte salvatge. Els nostres cossos es compenetraven tant be com nosaltres al treball, acompassavem la nostra respiració, i jo em movia, avant i arrere, mentre ella em grapejava el cul, i m'acariciava els collons, com mai ho havia fet ningú. Continuava sense dir res, i no tancava els ulls, no se'n deixava anar, volia ser conscient, gravar els detalls a la memòria (m'ho va dir després).
Em vaig escorrer allà dins, suat, realment excitat. Havia estat tant bé, que no vam tindre més remei que repetir. Un altre polvo igual d'intens, igual de bonic, més salvatge, més encarnissat, amb més passió.
Després, va aplegar la calma. Em va demanar de quedar-se a dormir. No em podia negar.
Un mes després, en aquelles birres, que sovint em prenia en Jaume, em va contar que Lorena l'havia deixat, sense motiu aparent, li havia dit que s'havia cansat.
Em sentia malament, segur que allò nostre tenia alguna cosa a veure, havia fotut a un amic.
Però no vaig poder sentir un atisbe de vanitat. Aquell polvo amb mi, li havia fet ganes de descobrir coses noves, era millor follant que Jaume, això era segur...
NOTA 2: És llarg.
Havia quedat en Lorena per a pendre café. Ho feiem moltes voltes després del treball, no em va extranyar. Estavem parlant de les nostres coses, en un to agradable, com sempre, quan de repent m'ho va amollar:
- Vull que tu i jo follem. - En veure la meua cara de sorpresa, i que quasi m'atragante amb el Nestea (jo no prenc café), m'ho va explicar.
- A mi em va genial amb Jaume, estem molt bé, i si tot segueix així, voldria estar amb ell tota la vida. Però estic amb ell des d'els 18 anys, vaig perdre amb ell la virginitat, i m'aterra pensar que no estaré amb cap altre home mai. Podria ser-li infidel, segur que no em costaria trobar un desconegut, una nit de festa, amb qui anar-me'n al llit, però no sé, em fa pal, preferisc que siga algú de confiança...-
- I m'has escollit a mi - Vaig fer resignat, mentre ella feia que si amb el cap.
-Jaume no s'enteraria no?- Vaig tornar a dir
-Clar, home com vaig a contar-li una cosa així?-
Vaig quedar de pensar-m'ho. Ella ho veia com un favor, però a mi mai m'havien demanat un favor així.
Lorena era guapa. Baixeta, però amb uns ulls molt bonics, una boca molt sexi, i uns pits d'impressió, grans i ben posats. Però era la novia de Jaume, i així la veia jo. El vaig coneixer a ell primer. Treballava en l'oficina quan jo vaig entrar, i uns mesos després que jo, va entrar ella. És una oficina tècnica de projectes, i tots tres som enginyers, jo industrial, Lorena agrònom, i Jaume de camins.
Som amics Lorena i jo, i també soc amic de Jaume. Amb ell prenc birres després del treball, juguem a futbol-7, és un gran tio, i un gran davanter. Amb ella, tinc converses molt agradables, sempre em conta les seues coses, i jo les meues, ens tenim confiança. A més ens ha tocat treballar molt junts, i ens compenetrem molt be.
Vaig acceptar. Em va costar decidir-me, però vaig acceptar. Sabia que allò no estava bé, però vaig descobrir que si no m'havia fixat mai en Lorena, era perquè mai l'havia vista com a xica, sinò com a companya de treball, i com a novia del meu amic. Però ben mirat, un polvo no em podia fer cap mal. Vaig acceptar.
L'encontre va tindre lloc, sols uns dies després en ma casa. Visc sol, i ella viu amb els seus pares. La vaig convidar a sopar i vaig preparar pollastre a la mostassa, l'únic plat que sempre m'ix be. Una botella de vi, que s'havia acabat abans dels postres, va fer que ens animarem.
Després vam anar al sofà, i ens vaig servir dos Four Roses amb gel. M'encanten les xiques que beuen whisky. Estava molt guapa, s'havia maquillat, pintant-se els llavis rojos, i duia una pantalons, ben apretats, i un top, amb molt d'escot, que li feia un pit preciós.
Portavem ja dos whiskys, quan ella va passar a l'acció. La conversa estava sent animada, i no hi havia vergonya, encara que jo si estava un poc nerviós. Pareixia que ella controlava la situació, o si no ho feia, disimulava bé.
Es va apropar a mi, i em va besar, la seua llengua bollia, mai n'havia tastat altra tan calenta, i respirava amb força, amb bufits, que em van calfar molt.
Li vaig tocar un pit. En aquell moment, va ser l'únic que vaig desviar la ment. Vaig pensar que aquella nit havia d'estar bé, d'aquell polvo depenia la imatge que Lorena es fera de tots els xics, de tots els polvos.
Així que li vaig llevar la mà del pit, havia de pensar en ella, fer-la disfrutar.
Li vaig acariciar l'esquena amb suavitat, fins aplegar al cul, que vaig premer amb fermesa. li vaig besar el coll, l'orella, i despres si, li vaig acariciar els pits, grans i tibants, ja sense el top.
Va seure damunt de les meues cames, mirant-me, i em va llevar la camiseta. No deia res, em bessava, m'acariciava. Era una Lorena diferent a com jo l'havia vista sempre, em va sorpendre.
Li vaig llevar els pantalons, i li acariciava el cony, amb paciència. Vam decidir anar a la meua habitació. Aquell sofà era realment incòmode.
De camí, pel corredor, vaig acabar de despullar-la. Portava roba interior negra, amb tanga de filet, i un sostenidor, preciós, d'encaix. Continuava sense dir res, estava entregada.
A la porta de l'habitació, ens vam tornar a besar.mentre jo li acariciava el cony, i ella posava la mà, per baix dels meus calçotets.
Es va tombar damunt del llit(que com sempre a ma casa, estava desfet), cap per amunt. Jo vaig començar a fer passetjar la meua llengua pel seu cos, mentre seguia acariciant-li el cony, que començava a banyar-se. Li besava l'orella, vam fregar les llengües, i després vaig seguir baixant la llengua, pel seu pit, vaig llepar els seus mugrons durs, el seu ventre, el seu baix ventre. Ella, tocava el meu penis, amb gràcia, m'excitava molt.
Després la vaig penetrar. No va ser un acte salvatge. Els nostres cossos es compenetraven tant be com nosaltres al treball, acompassavem la nostra respiració, i jo em movia, avant i arrere, mentre ella em grapejava el cul, i m'acariciava els collons, com mai ho havia fet ningú. Continuava sense dir res, i no tancava els ulls, no se'n deixava anar, volia ser conscient, gravar els detalls a la memòria (m'ho va dir després).
Em vaig escorrer allà dins, suat, realment excitat. Havia estat tant bé, que no vam tindre més remei que repetir. Un altre polvo igual d'intens, igual de bonic, més salvatge, més encarnissat, amb més passió.
Després, va aplegar la calma. Em va demanar de quedar-se a dormir. No em podia negar.
Un mes després, en aquelles birres, que sovint em prenia en Jaume, em va contar que Lorena l'havia deixat, sense motiu aparent, li havia dit que s'havia cansat.
Em sentia malament, segur que allò nostre tenia alguna cosa a veure, havia fotut a un amic.
Però no vaig poder sentir un atisbe de vanitat. Aquell polvo amb mi, li havia fet ganes de descobrir coses noves, era millor follant que Jaume, això era segur...
domingo, 4 de enero de 2009
2008 s'acabó lo que se daba
Quan acaba l'any sempre m'agrada mirar enrere i veure com ha anat, fer un repàs, recordar els bons moments, i veure els errors comesos, per a no tornar a repetir-los.
2008 ha estat un any històric. Els Estats Units tenen un president negre, per primera volta en la història, i Espanya ha guanyat l'Eurocopa 44 anys després. Si ho haguessem dit en gener, ningú ho haguera cregut. I el millor de tot, és que els dos exits han demostrat, que voler és poder, que amb fe, i amb esforç tot es pot aconseguir. Encara que tant Obama, com la generació actual de futbolistes, tenen grans dosis de talents.
Pel que a mi respecta, es pot dir que ha fracassat en un dels grans reptes, que tenia per al 2008, aprovar dibuix. S'han de saber reconeixer les pròpies limitacions, i una d'elles és la meua nula visió espacial. Però això no ha de servir d'excusa, sinò d'estímul, per a treballar més d'ací al 16 de gener, on aprovaré dibuix, pels meus sants collons.
No aprovar dibuix l'any passat m'ha impedit anar-me'n d'Erasmus, i això m'ha molestat, m'ha fotut molt, ha sigut sense dubte el meu gran fracàs de 2008. Però he sabut refer-me, i he buscat un bon lloc per a fer pràctiques. En PPG estic aprenent moltes coses; molt d'EXCEL, i molt sobre resines i pintures, i sobre enginyeria de procesos, però a part de tot això que està molt bé, estic aprenent a sacrificar-me, a passar hora i quart cada matí entre metro, autobús i passeig, a no eixir quan tots ho fan, a ser responsable en definitiva, i jo creia que m'anava a costar més. Estic content amb la meua feina, tot i que el cap és especial, i que no tinc molt de tracte amb els companys, estic bé, i no em molesta anar pels matins.
I després l'hora de les classes d'escacs cada vesprada, em continua demostrant que amb els xiquets pots apendre més que ensenyar-los, i em donen una alegria, que és per a mi ja necessaria. A més tinc alumnes molt especials enguany, que em cauen genial.
En el 2008, he creuat "el xarco" per primera volta. El viatge a Cancún va ser un somni per a mi. 9 dies meravellosos, que tots recordarem sempre, plens de congues, d'anècdotes, de llocs meravellosos... amb la millor companyia possible.
L'altre viatge més modest, més curt, però també molt especial. Vam patejar Brusseles i Bruixes, amb gent, amb qui sé que puc contar, i ho vam passar de luxe.
Ha tingut l'any altres moments genials: falles, el Torico en Teruel, Daimús, Llíria, la visita dels amics de classe a Burriana, grans nits de xiringuitos i en Namala, i també de festa per València. I també altres menuts grans moments, parides, demostracions d'amistat, en la biblioteca, a casa, amb els amics, que fan que la meua existència siga tan feliç.
Pel que fa l'amor, no és que m'haja enamorat en 2008. Sols m'he adonat que tenia molt a prop de mi a una persona meravellosa, i li ho he fet saber. Conec a moltes xiques, i per ninguna senc res tan especial, així que seria una meravellosa casualitat, que a ella li haguera passat el mateix amb mi, hi havia poques possibilitats, i no ha ocorregut.
Però s'ha d'apendre a relativitzar les coses, res té més importància de la que ú mateix vullga donar-li, i no crec que ho haja fet mal. M'he divertit, i he estat ocupat, es pot dir que no he perdut el temps, m'he emportat sorpreses agradables, i he aprés també, que res és impossible, i que l'amor, l'atracció o quelcom que se li parega pot apareixer de sobte, quan ningú s'ho espera.
En el 2008 no crec haver perdut cap amic, i si que, per contra he fet més fortes algunes amistats, i açò m'alegra molt. També he conegut a alguna gent, a qui m'agradaria apropar-me més en el pròxim any, perquè crec que tenen moltes coses que aportar-me.
Si a algun dels lectors d'este blog li he fallat en algun moment, segur que no era eixa la meua intenció. Espere que el millor del 2008 siga el pitjor de 2009, i que tots els vostres somnis es tornen realitat.
Els meus propòsits per al 2009 són:
- Aprovar dibuix el 16 de gener.
- Acabar les pràctiques i el projecte amb suficiència.
- Acabar "Jo seré Berta".
- Anar a Estocolmo, a Madrid, a San Fermín, i tant de bo a molts altres llocs.
- Apendre a diferenciar millor les coses que són importants, d'aquelles que no ho són.
- Divertir-me i disfrutar almenys tant com en el 2008.
- Ser feliç.
I ara les impressions que aquest blog ha arreplegat d'algunes importants personalitats sobre el 2008:
Botella: "Arre burra que t'arranque el rabo, deu cagat que guapo ha estat el 2008"
Nando: "Envoremos junts".
Leandre: "Torne"
Cris: "Un xupito de tequila?"
Guiñón: "Ejto, bueno vojotroj ya lo sabeij..."
Obama: "Yes, we can"
Luis Aragonés: "El 2009 aún sera mejor que el 2008, pero de aquí a Lima, y mirame a la carita, que tengo un primo sexador de pollos..."
Zapatero: "Espero que en 2009 dormiricallar, no note la profunda desaceleración en forma de descenso en el número de visitas y comentarios, y el ejecutivo trabajará para ello desde la igualdaz, la lealtaz, y el respeto."
Rajoy: "Espera un segundo, que me quito los fideos de la boca".
2008 ha estat un any històric. Els Estats Units tenen un president negre, per primera volta en la història, i Espanya ha guanyat l'Eurocopa 44 anys després. Si ho haguessem dit en gener, ningú ho haguera cregut. I el millor de tot, és que els dos exits han demostrat, que voler és poder, que amb fe, i amb esforç tot es pot aconseguir. Encara que tant Obama, com la generació actual de futbolistes, tenen grans dosis de talents.
Pel que a mi respecta, es pot dir que ha fracassat en un dels grans reptes, que tenia per al 2008, aprovar dibuix. S'han de saber reconeixer les pròpies limitacions, i una d'elles és la meua nula visió espacial. Però això no ha de servir d'excusa, sinò d'estímul, per a treballar més d'ací al 16 de gener, on aprovaré dibuix, pels meus sants collons.
No aprovar dibuix l'any passat m'ha impedit anar-me'n d'Erasmus, i això m'ha molestat, m'ha fotut molt, ha sigut sense dubte el meu gran fracàs de 2008. Però he sabut refer-me, i he buscat un bon lloc per a fer pràctiques. En PPG estic aprenent moltes coses; molt d'EXCEL, i molt sobre resines i pintures, i sobre enginyeria de procesos, però a part de tot això que està molt bé, estic aprenent a sacrificar-me, a passar hora i quart cada matí entre metro, autobús i passeig, a no eixir quan tots ho fan, a ser responsable en definitiva, i jo creia que m'anava a costar més. Estic content amb la meua feina, tot i que el cap és especial, i que no tinc molt de tracte amb els companys, estic bé, i no em molesta anar pels matins.
I després l'hora de les classes d'escacs cada vesprada, em continua demostrant que amb els xiquets pots apendre més que ensenyar-los, i em donen una alegria, que és per a mi ja necessaria. A més tinc alumnes molt especials enguany, que em cauen genial.
En el 2008, he creuat "el xarco" per primera volta. El viatge a Cancún va ser un somni per a mi. 9 dies meravellosos, que tots recordarem sempre, plens de congues, d'anècdotes, de llocs meravellosos... amb la millor companyia possible.
L'altre viatge més modest, més curt, però també molt especial. Vam patejar Brusseles i Bruixes, amb gent, amb qui sé que puc contar, i ho vam passar de luxe.
Ha tingut l'any altres moments genials: falles, el Torico en Teruel, Daimús, Llíria, la visita dels amics de classe a Burriana, grans nits de xiringuitos i en Namala, i també de festa per València. I també altres menuts grans moments, parides, demostracions d'amistat, en la biblioteca, a casa, amb els amics, que fan que la meua existència siga tan feliç.
Pel que fa l'amor, no és que m'haja enamorat en 2008. Sols m'he adonat que tenia molt a prop de mi a una persona meravellosa, i li ho he fet saber. Conec a moltes xiques, i per ninguna senc res tan especial, així que seria una meravellosa casualitat, que a ella li haguera passat el mateix amb mi, hi havia poques possibilitats, i no ha ocorregut.
Però s'ha d'apendre a relativitzar les coses, res té més importància de la que ú mateix vullga donar-li, i no crec que ho haja fet mal. M'he divertit, i he estat ocupat, es pot dir que no he perdut el temps, m'he emportat sorpreses agradables, i he aprés també, que res és impossible, i que l'amor, l'atracció o quelcom que se li parega pot apareixer de sobte, quan ningú s'ho espera.
En el 2008 no crec haver perdut cap amic, i si que, per contra he fet més fortes algunes amistats, i açò m'alegra molt. També he conegut a alguna gent, a qui m'agradaria apropar-me més en el pròxim any, perquè crec que tenen moltes coses que aportar-me.
Si a algun dels lectors d'este blog li he fallat en algun moment, segur que no era eixa la meua intenció. Espere que el millor del 2008 siga el pitjor de 2009, i que tots els vostres somnis es tornen realitat.
Els meus propòsits per al 2009 són:
- Aprovar dibuix el 16 de gener.
- Acabar les pràctiques i el projecte amb suficiència.
- Acabar "Jo seré Berta".
- Anar a Estocolmo, a Madrid, a San Fermín, i tant de bo a molts altres llocs.
- Apendre a diferenciar millor les coses que són importants, d'aquelles que no ho són.
- Divertir-me i disfrutar almenys tant com en el 2008.
- Ser feliç.
I ara les impressions que aquest blog ha arreplegat d'algunes importants personalitats sobre el 2008:
Botella: "Arre burra que t'arranque el rabo, deu cagat que guapo ha estat el 2008"
Nando: "Envoremos junts".
Leandre: "Torne"
Cris: "Un xupito de tequila?"
Guiñón: "Ejto, bueno vojotroj ya lo sabeij..."
Obama: "Yes, we can"
Luis Aragonés: "El 2009 aún sera mejor que el 2008, pero de aquí a Lima, y mirame a la carita, que tengo un primo sexador de pollos..."
Zapatero: "Espero que en 2009 dormiricallar, no note la profunda desaceleración en forma de descenso en el número de visitas y comentarios, y el ejecutivo trabajará para ello desde la igualdaz, la lealtaz, y el respeto."
Rajoy: "Espera un segundo, que me quito los fideos de la boca".
lunes, 29 de diciembre de 2008
Recomanacions 2008
Jo considere que tinc un gust acceptable. Sé allò que m'agrada i allò que no, i quan recomane a algú, que té un gust paregut al meu, alguna cosa, normalment sol dir-me que li ha agradat la meua recomanació.
Així que si no sabeu quin llibre llegir, o quina pel·licula o quin disc baixar de la burra, ací us deixe el que més m'ha agradat del 2008.
Llibres:
Jo crec que aquest és l'any que mes llibres he llegit, fins 12 vaig aplegar a contar, des d'Auster a Houellebeqc, passant per Matilde Asensi, i la catedral del mar, però recomanaré dos:
Saber perder. Del director de cinema David Trueba. És un llibre genial, que conta històries quotidianes, de quatre personatges que et sorprenen, qe t'enamoren, que et posen nerviós, em va encantar.
Los hombres que no amaban a las mujeres. No cal que parle molt d'ell, perquè és el major éxit literari actual. És un novela tan atípica, que tracta la investigació sobre un assassinat d'una forma tan diferent, i amb tanta intriga, tant d'humor, i amb un final tan sorpressiu, que val molt la pena.
El millor és que és la primera part d'una trilogia (ja ha eixit la segon part, i ja la tinc). El pitjor, que el seu autor, el suec Stieg Larsson va morir al poc d'entregar-la, així que hi haurà que disfrutar-la, perquè ja no escriurà més llibres.
Música: M'han agradat l'últim de Quique González, l'últim d'Extremoduro, lo nou de La Pulqueria, i he descobert a Aaron Saez, a Conchita, però els dos millors descobriments crec que són:
Gertrudis
i Russian Red
Cinema: No he vist molt de cinema, i molt poc m'ha cridat l'atenció. De les pel·licules espanyoles nominades al Goya, sols es salva un poc "La Soledad", decepció en Batman, i de les produccions americanes, sols m'ha cridat un poc l'atenció Juno, que és diferent a la resta. Ara que tinc pc nou, i disc dur reproductor, em posaré més al dia en el cinema.
Altres recomanacions: lo millor que he provat el 2008 és l'absenta, el millor programa de televisió Pekin express, el bar "A lo loko" del meu carrer de València també està molt bé, i cascar-se-la en la mà que menys domines...és diferent.
Així que si no sabeu quin llibre llegir, o quina pel·licula o quin disc baixar de la burra, ací us deixe el que més m'ha agradat del 2008.
Llibres:
Jo crec que aquest és l'any que mes llibres he llegit, fins 12 vaig aplegar a contar, des d'Auster a Houellebeqc, passant per Matilde Asensi, i la catedral del mar, però recomanaré dos:
Saber perder. Del director de cinema David Trueba. És un llibre genial, que conta històries quotidianes, de quatre personatges que et sorprenen, qe t'enamoren, que et posen nerviós, em va encantar.
Los hombres que no amaban a las mujeres. No cal que parle molt d'ell, perquè és el major éxit literari actual. És un novela tan atípica, que tracta la investigació sobre un assassinat d'una forma tan diferent, i amb tanta intriga, tant d'humor, i amb un final tan sorpressiu, que val molt la pena.
El millor és que és la primera part d'una trilogia (ja ha eixit la segon part, i ja la tinc). El pitjor, que el seu autor, el suec Stieg Larsson va morir al poc d'entregar-la, així que hi haurà que disfrutar-la, perquè ja no escriurà més llibres.
Música: M'han agradat l'últim de Quique González, l'últim d'Extremoduro, lo nou de La Pulqueria, i he descobert a Aaron Saez, a Conchita, però els dos millors descobriments crec que són:
Gertrudis
i Russian Red
Cinema: No he vist molt de cinema, i molt poc m'ha cridat l'atenció. De les pel·licules espanyoles nominades al Goya, sols es salva un poc "La Soledad", decepció en Batman, i de les produccions americanes, sols m'ha cridat un poc l'atenció Juno, que és diferent a la resta. Ara que tinc pc nou, i disc dur reproductor, em posaré més al dia en el cinema.
Altres recomanacions: lo millor que he provat el 2008 és l'absenta, el millor programa de televisió Pekin express, el bar "A lo loko" del meu carrer de València també està molt bé, i cascar-se-la en la mà que menys domines...és diferent.
domingo, 21 de diciembre de 2008
La millor cançó de la (meua) història
LA GRAN FINAL
Després del triple empat de la tercera eliminatòria hi ha 8 finalistes.
Tindreu tots els nadals per a votar, i m'agradaria batir el record de participació, i que em contareu alsa comentaris, a quina cançó voteu, i perquè.
En ordre alfabètic vos presente a les finalistes:
A contracorriente
El canto del loco no està entre les meues preferències actuals, els seus últims discos no m'agraden. Però esta cançó finalista, junt amb les altres que recomane han marcat una època de la meua vida.
Uns estius bojos, on cada dia era diferent, dalt d'un seat leon groc, i amb els amics de sempre, feiem tot sense pensar, i cada vesprada i cada nit era una festa, està cançó forma part de la banda sonora d'aquell temps.
Video: (el videoclip, no es pot insertar, així que deixe un directe)
Altres cançons: Canalla, Puede ser, Crash, Una foto en blanco y negro.
Al vent
Hi ha gent a qui està cançó no li diu res, no sent res d'especial quan l'escolta. A mi em posa la pell de gallina, em fa emocionar, m'apassiona. Perquè diu tot allò que jo pense, totes aquelles coses, en que m'ha ensenyat a creure, i les va dir en una època, on no era tan fàcil com ara.
Impressionant el document de l'actuació del 30 aniversari de la grabació.
Video:
Altres cançons: Diguem no, Jo vinc d'un silenci.
També t'agradaran: Ovidi Montllor, Lluis Llach, el Serrat de la primera època.
Ella
Bebe va entrar en el panorama musical com una manada d'elefants. I també va entrar en mi de la mateixa forma. Feia una música que m'agrada, la vaig veure en concert a la plaça de bous, em feia sentir coses. I parle en passat, perquè pareix que no té intenció de tornar, i és una llàstima.
Ella és la cançó que més m'agrada sentir, perquè m'encanten les dones, i esta cançó és per a elles, perquè han de ser com els done la gana ser.
Té a més un videoclip genial, on participen la mare, l'avia, la germana i moltes amigues de Bebe.
Videoclip:
Altres cançons: tot el seu únic disc és genial.
Pots veure-la en les pel·licules: La educación de las hadas y Caótica Ana.
El roce de tu cuerpo
S'ha venut Fito? era millor la música que feia abans? preguntes recurrents, que jo no sé contestar. No soc un gran admirador seu, però està cançó es genial, i tan bettypopera, que mereix estar en esta final.
Videoclip:
Altre cançons: Voy a acabar borracho, tras la barra, whisky barato, rojitas las orejas...
La primavera trompetera
El reducte garrapatero en la final. Jo englobe amb el nom de "garrapateros" a un estil de fer música que m'encanta, i que s'emporta un bon percentatge del temps que em passe escoltant música. Ells van ser els primers que vaig escoltar, i ara segueix amb Muchachito, Gertrudis, Canteca, que mesclen rock, amb rumba, mambo, porros, jaja, un poc de tot vaja.
Videoclip:
Altres cançons: Pirata del estrecho, Nube de pegatina, El aire de la calle, Trabubulandia, A la luz del lorenzo.
Escolta també: Gertrudis, El sombrero del abuelo, Canteca de Macao, Ojos de brujo, Muchachito.
La vereda de la puerta de atrás
Extremoduro és el grupo de rock nacional per excel·lència, i està és la seua cançó que més m'agrada. Altres segurament tenen moments més brillants, però està m'encanta. Parla de l'amor no correspost, segurament el més pur, i el ideal per a escriure grans cançons.
Video: Crec que no té videoclip:
Altres cançons: Tot l'ultim disc, tot Agila, Puta, Deltoya, Salir,beber...
Escolta també: Als altres grans grups de rock: Los Suaves, La fuga, Rosendo (Marea si vols també, però jo no li pille el punt)
Pesadilla en el parque de atracciones
Los planetas són el grup pop espanyol per excel·lència. En diuen "indie" del seu estil, però les seues cançons tenen tota l'essència del pop, son tan bons els cabrons.
Tots tenim algú a qui dedicar-li esta cançó, que és genial, i em dona un "subidón" enorme sempre que l'escolte. També els he vist en concert en la plaça de bous, jaja.
Videoclip:
Altres cançons: El artista madridista, Un buen día, Que voy a hacer, Cumpleaños total, La canción del fin del mundo.
Escolta també: pots provar, però jo crec que són unics.
Y sin embargo
Si fòra com Risto Mejide, diria que deixarem esta farsa, i que esta fòra la cançó guanyadora, jaja. Sabina és el meu artista preferit, i esta la seua cançó que més m'agrada.
Sabina té dues grans cançons d'amor, aquesta finalista, i Contigo. Tan diferents, i tan bones les dues, em quede en esta més gamberra, més real, genial.
Videoclip: No m'he pogut resistir a posar-lo en la intro de Olga Roman, brutal!!!
Altres cançons: No cabrien.
Escolta també: és unic també, però segurament t'agradaran Serrat, Drexler, Ismael Serrano, Quique González, Krahe...
Sort i que guanye la millor!!!
Després del triple empat de la tercera eliminatòria hi ha 8 finalistes.
Tindreu tots els nadals per a votar, i m'agradaria batir el record de participació, i que em contareu alsa comentaris, a quina cançó voteu, i perquè.
En ordre alfabètic vos presente a les finalistes:
A contracorriente
El canto del loco no està entre les meues preferències actuals, els seus últims discos no m'agraden. Però esta cançó finalista, junt amb les altres que recomane han marcat una època de la meua vida.
Uns estius bojos, on cada dia era diferent, dalt d'un seat leon groc, i amb els amics de sempre, feiem tot sense pensar, i cada vesprada i cada nit era una festa, està cançó forma part de la banda sonora d'aquell temps.
Video: (el videoclip, no es pot insertar, així que deixe un directe)
Altres cançons: Canalla, Puede ser, Crash, Una foto en blanco y negro.
Al vent
Hi ha gent a qui està cançó no li diu res, no sent res d'especial quan l'escolta. A mi em posa la pell de gallina, em fa emocionar, m'apassiona. Perquè diu tot allò que jo pense, totes aquelles coses, en que m'ha ensenyat a creure, i les va dir en una època, on no era tan fàcil com ara.
Impressionant el document de l'actuació del 30 aniversari de la grabació.
Video:
Altres cançons: Diguem no, Jo vinc d'un silenci.
També t'agradaran: Ovidi Montllor, Lluis Llach, el Serrat de la primera època.
Ella
Bebe va entrar en el panorama musical com una manada d'elefants. I també va entrar en mi de la mateixa forma. Feia una música que m'agrada, la vaig veure en concert a la plaça de bous, em feia sentir coses. I parle en passat, perquè pareix que no té intenció de tornar, i és una llàstima.
Ella és la cançó que més m'agrada sentir, perquè m'encanten les dones, i esta cançó és per a elles, perquè han de ser com els done la gana ser.
Té a més un videoclip genial, on participen la mare, l'avia, la germana i moltes amigues de Bebe.
Videoclip:
Altres cançons: tot el seu únic disc és genial.
Pots veure-la en les pel·licules: La educación de las hadas y Caótica Ana.
El roce de tu cuerpo
S'ha venut Fito? era millor la música que feia abans? preguntes recurrents, que jo no sé contestar. No soc un gran admirador seu, però està cançó es genial, i tan bettypopera, que mereix estar en esta final.
Videoclip:
Altre cançons: Voy a acabar borracho, tras la barra, whisky barato, rojitas las orejas...
La primavera trompetera
El reducte garrapatero en la final. Jo englobe amb el nom de "garrapateros" a un estil de fer música que m'encanta, i que s'emporta un bon percentatge del temps que em passe escoltant música. Ells van ser els primers que vaig escoltar, i ara segueix amb Muchachito, Gertrudis, Canteca, que mesclen rock, amb rumba, mambo, porros, jaja, un poc de tot vaja.
Videoclip:
Altres cançons: Pirata del estrecho, Nube de pegatina, El aire de la calle, Trabubulandia, A la luz del lorenzo.
Escolta també: Gertrudis, El sombrero del abuelo, Canteca de Macao, Ojos de brujo, Muchachito.
La vereda de la puerta de atrás
Extremoduro és el grupo de rock nacional per excel·lència, i està és la seua cançó que més m'agrada. Altres segurament tenen moments més brillants, però està m'encanta. Parla de l'amor no correspost, segurament el més pur, i el ideal per a escriure grans cançons.
Video: Crec que no té videoclip:
Altres cançons: Tot l'ultim disc, tot Agila, Puta, Deltoya, Salir,beber...
Escolta també: Als altres grans grups de rock: Los Suaves, La fuga, Rosendo (Marea si vols també, però jo no li pille el punt)
Pesadilla en el parque de atracciones
Los planetas són el grup pop espanyol per excel·lència. En diuen "indie" del seu estil, però les seues cançons tenen tota l'essència del pop, son tan bons els cabrons.
Tots tenim algú a qui dedicar-li esta cançó, que és genial, i em dona un "subidón" enorme sempre que l'escolte. També els he vist en concert en la plaça de bous, jaja.
Videoclip:
Altres cançons: El artista madridista, Un buen día, Que voy a hacer, Cumpleaños total, La canción del fin del mundo.
Escolta també: pots provar, però jo crec que són unics.
Y sin embargo
Si fòra com Risto Mejide, diria que deixarem esta farsa, i que esta fòra la cançó guanyadora, jaja. Sabina és el meu artista preferit, i esta la seua cançó que més m'agrada.
Sabina té dues grans cançons d'amor, aquesta finalista, i Contigo. Tan diferents, i tan bones les dues, em quede en esta més gamberra, més real, genial.
Videoclip: No m'he pogut resistir a posar-lo en la intro de Olga Roman, brutal!!!
Altres cançons: No cabrien.
Escolta també: és unic també, però segurament t'agradaran Serrat, Drexler, Ismael Serrano, Quique González, Krahe...
Sort i que guanye la millor!!!
domingo, 14 de diciembre de 2008
Girls just want to have fun
Ahir, escoltant la primera hora de carrusel deportivo (que sempre és per a tronxar-se de risa), un xic, o un xiquet de 17 anys, demanava als comentaristes consell perquè la novia l'havia deixat.
Entre les mil parides que li van dir, que segurament l'afonarien més que l'ajudarien, un dels comentaristes (Gallego, crec) va dir-li, que l'amor com tot al cos humà no és més que reaccions químiques; terminacions nervioses, que alliberen endorfines, que apleguen a altres terminacions i ens fan sentir, ens fan pensar, ens fan estimar... una cosa així.
A mi no em fastidia ni em cabreja, que passen certes coses, que a més han tardat massa i tot. Les coses que no depenen de mi, en les que no puc influir, no em poden cabrejar, ni m'afecten tampoc.
Tampoc em cabreja, que aquestes reaccions químiques, es donen en mi, és també inevitable.
Si que em cabreja, i molt, algun comportament estúpid que he tingut últimament, trencar promeses (vaig dir que mai més tornaria a parlar d'ella al blog, i ací està), em cabreja perdre el temps pensant...
A mi que soc una persona prou cerebral, em cabreja no poder tindre-ho tot baix control.
La cançó diu que les xiques sols volen divertir-se, i últimament m'he donat conter que jo puc divertir-les. He tingut distraccions que han estat genials, i que si més no, han fet que la terminació nerviosa, encarregada de pujar-me l'autoestima s'haja activat.
Just per això encara em cabreja més no poder oblidar, no aplicar-me els consells que done en altres blogs, que són tan valids, i estan tant bé.
I deixe correr el temps, que tot ho cura. I em debatisc entre pendre decissions dràstiques, o no fer res.
Amb la única esperança de que siga cert que les xiques sols volen divertir-se.
domingo, 7 de diciembre de 2008
Motxilla man (II)
Va ser sols un moment. Pareixia que no hi havia testimoni gràfic, però...
Ja ho veieu, tothom es pregunta per Motxilla man. Va escollir el molí de Bruixes. Una nova motxilla per cap, però el mateix bon humor de sempre...
Quan tornarà a apareixer? qui és motxilla man en realitat? per què vist com jo?
Totes les respostes, molt promte, ací en dormiricallar
Ja ho veieu, tothom es pregunta per Motxilla man. Va escollir el molí de Bruixes. Una nova motxilla per cap, però el mateix bon humor de sempre...
Quan tornarà a apareixer? qui és motxilla man en realitat? per què vist com jo?
Totes les respostes, molt promte, ací en dormiricallar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)