El 160 és l'autobús amb que vaig a treballar. Agafar el mateix autobús a la mateix hora té alguna cosa d'especial. Allà sempre som els mateixos, i encara que ningú parla en ningú, jo em preocupe quan algú no torna més, perquè potser vol dir que li ha afectat la crisi, i s'ha quedat a l'atur.
Vaig pensar que prenent l'autobus com a punt de partida, podia trobar alguna història interessant. De moment, no havia sorgit, per això, portava mesos en proximament, però, com quasi sempre, sense voler, va apareixer la idea d'aquest microrrelat.
Primer contacte
A l'autobus la gent no va en anims de fer amics. Cadascú té com a única ambició, pillar un bon lloc, on seure còmode. Tothom es passa el viatge llegint o escoltant música, jo sóc dels que escolten música.
Lligar, encara és més difícil. Jo tinc la impressió, que si intentes lligar a l'autobús, pots acabar tancat a la pressó, per intimidació.
Però, és que a l'autobus hi ha una xica, (sempre hi ha una xica). Puja a la segona parada de Xirivella, i a voltes no vé, perquè va en cotxe a treballar (com sé açò, no és transcendent) i és baixeta, i molt guapa. Quan encara feia calor vaig aplegar a la conclusió de que té les mamelles o perfectes o operades. Va sempre lleugerament pintada, gasta ungles postisses, d'aquelles que em fan tanta ràbia, i té pinta de ser molt tonta, però m'agrada, magrada molt.
Volia parlar-li, però mai sabia de que. El fred que hem passat estos dies podia ser una excusa, però no m'he atrevit mai. Tinc por de que m'ignore. És que a l'autobus ningú parla, i segur que ho veu tan estrany, que igual cau en shock. Pot ser que no, però no sé, mai m'atrevia.
L'altre dia, va seure al meu costat, i no podia deixar escapar l'oportunitat. Vaig pensar tot el viatge que dir-li. Havia de ser alguna cosa diferent, original, no podia parlar perquè si ( a l'autobús ningú parla perque si).
Vaig pensar en deixar-li un dels meus auriculars, per escoltar junts a Drexler, vaig pensar en no dir res i passar-li una ma per la cuixa, viag pensar en dir-li que era preciosa, però de sobte, com una aparició, ho vaig tindre clar.
Vaig recordar unes fotos antigues que vaig fer en el mòbil, un dia de molt d'aburriment. Les vaig buscar, i allà estaven, no les havia borrat. Així que vaig buscar una de bona, la vaig posar a pantalla completa, i li vaig deixar el mòbil, mentre li preguntava:
- ¿Culo o codo?
domingo, 25 de enero de 2009
domingo, 11 de enero de 2009
Dormir i follar (II)
NOTA 1: Si tens menys de 18 anys, no hauries de llegir esta entrada.
NOTA 2: És llarg.
Havia quedat en Lorena per a pendre café. Ho feiem moltes voltes després del treball, no em va extranyar. Estavem parlant de les nostres coses, en un to agradable, com sempre, quan de repent m'ho va amollar:
- Vull que tu i jo follem. - En veure la meua cara de sorpresa, i que quasi m'atragante amb el Nestea (jo no prenc café), m'ho va explicar.
- A mi em va genial amb Jaume, estem molt bé, i si tot segueix així, voldria estar amb ell tota la vida. Però estic amb ell des d'els 18 anys, vaig perdre amb ell la virginitat, i m'aterra pensar que no estaré amb cap altre home mai. Podria ser-li infidel, segur que no em costaria trobar un desconegut, una nit de festa, amb qui anar-me'n al llit, però no sé, em fa pal, preferisc que siga algú de confiança...-
- I m'has escollit a mi - Vaig fer resignat, mentre ella feia que si amb el cap.
-Jaume no s'enteraria no?- Vaig tornar a dir
-Clar, home com vaig a contar-li una cosa així?-
Vaig quedar de pensar-m'ho. Ella ho veia com un favor, però a mi mai m'havien demanat un favor així.
Lorena era guapa. Baixeta, però amb uns ulls molt bonics, una boca molt sexi, i uns pits d'impressió, grans i ben posats. Però era la novia de Jaume, i així la veia jo. El vaig coneixer a ell primer. Treballava en l'oficina quan jo vaig entrar, i uns mesos després que jo, va entrar ella. És una oficina tècnica de projectes, i tots tres som enginyers, jo industrial, Lorena agrònom, i Jaume de camins.
Som amics Lorena i jo, i també soc amic de Jaume. Amb ell prenc birres després del treball, juguem a futbol-7, és un gran tio, i un gran davanter. Amb ella, tinc converses molt agradables, sempre em conta les seues coses, i jo les meues, ens tenim confiança. A més ens ha tocat treballar molt junts, i ens compenetrem molt be.
Vaig acceptar. Em va costar decidir-me, però vaig acceptar. Sabia que allò no estava bé, però vaig descobrir que si no m'havia fixat mai en Lorena, era perquè mai l'havia vista com a xica, sinò com a companya de treball, i com a novia del meu amic. Però ben mirat, un polvo no em podia fer cap mal. Vaig acceptar.
L'encontre va tindre lloc, sols uns dies després en ma casa. Visc sol, i ella viu amb els seus pares. La vaig convidar a sopar i vaig preparar pollastre a la mostassa, l'únic plat que sempre m'ix be. Una botella de vi, que s'havia acabat abans dels postres, va fer que ens animarem.
Després vam anar al sofà, i ens vaig servir dos Four Roses amb gel. M'encanten les xiques que beuen whisky. Estava molt guapa, s'havia maquillat, pintant-se els llavis rojos, i duia una pantalons, ben apretats, i un top, amb molt d'escot, que li feia un pit preciós.
Portavem ja dos whiskys, quan ella va passar a l'acció. La conversa estava sent animada, i no hi havia vergonya, encara que jo si estava un poc nerviós. Pareixia que ella controlava la situació, o si no ho feia, disimulava bé.
Es va apropar a mi, i em va besar, la seua llengua bollia, mai n'havia tastat altra tan calenta, i respirava amb força, amb bufits, que em van calfar molt.
Li vaig tocar un pit. En aquell moment, va ser l'únic que vaig desviar la ment. Vaig pensar que aquella nit havia d'estar bé, d'aquell polvo depenia la imatge que Lorena es fera de tots els xics, de tots els polvos.
Així que li vaig llevar la mà del pit, havia de pensar en ella, fer-la disfrutar.
Li vaig acariciar l'esquena amb suavitat, fins aplegar al cul, que vaig premer amb fermesa. li vaig besar el coll, l'orella, i despres si, li vaig acariciar els pits, grans i tibants, ja sense el top.
Va seure damunt de les meues cames, mirant-me, i em va llevar la camiseta. No deia res, em bessava, m'acariciava. Era una Lorena diferent a com jo l'havia vista sempre, em va sorpendre.
Li vaig llevar els pantalons, i li acariciava el cony, amb paciència. Vam decidir anar a la meua habitació. Aquell sofà era realment incòmode.
De camí, pel corredor, vaig acabar de despullar-la. Portava roba interior negra, amb tanga de filet, i un sostenidor, preciós, d'encaix. Continuava sense dir res, estava entregada.
A la porta de l'habitació, ens vam tornar a besar.mentre jo li acariciava el cony, i ella posava la mà, per baix dels meus calçotets.
Es va tombar damunt del llit(que com sempre a ma casa, estava desfet), cap per amunt. Jo vaig començar a fer passetjar la meua llengua pel seu cos, mentre seguia acariciant-li el cony, que començava a banyar-se. Li besava l'orella, vam fregar les llengües, i després vaig seguir baixant la llengua, pel seu pit, vaig llepar els seus mugrons durs, el seu ventre, el seu baix ventre. Ella, tocava el meu penis, amb gràcia, m'excitava molt.
Després la vaig penetrar. No va ser un acte salvatge. Els nostres cossos es compenetraven tant be com nosaltres al treball, acompassavem la nostra respiració, i jo em movia, avant i arrere, mentre ella em grapejava el cul, i m'acariciava els collons, com mai ho havia fet ningú. Continuava sense dir res, i no tancava els ulls, no se'n deixava anar, volia ser conscient, gravar els detalls a la memòria (m'ho va dir després).
Em vaig escorrer allà dins, suat, realment excitat. Havia estat tant bé, que no vam tindre més remei que repetir. Un altre polvo igual d'intens, igual de bonic, més salvatge, més encarnissat, amb més passió.
Després, va aplegar la calma. Em va demanar de quedar-se a dormir. No em podia negar.
Un mes després, en aquelles birres, que sovint em prenia en Jaume, em va contar que Lorena l'havia deixat, sense motiu aparent, li havia dit que s'havia cansat.
Em sentia malament, segur que allò nostre tenia alguna cosa a veure, havia fotut a un amic.
Però no vaig poder sentir un atisbe de vanitat. Aquell polvo amb mi, li havia fet ganes de descobrir coses noves, era millor follant que Jaume, això era segur...
NOTA 2: És llarg.
Havia quedat en Lorena per a pendre café. Ho feiem moltes voltes després del treball, no em va extranyar. Estavem parlant de les nostres coses, en un to agradable, com sempre, quan de repent m'ho va amollar:
- Vull que tu i jo follem. - En veure la meua cara de sorpresa, i que quasi m'atragante amb el Nestea (jo no prenc café), m'ho va explicar.
- A mi em va genial amb Jaume, estem molt bé, i si tot segueix així, voldria estar amb ell tota la vida. Però estic amb ell des d'els 18 anys, vaig perdre amb ell la virginitat, i m'aterra pensar que no estaré amb cap altre home mai. Podria ser-li infidel, segur que no em costaria trobar un desconegut, una nit de festa, amb qui anar-me'n al llit, però no sé, em fa pal, preferisc que siga algú de confiança...-
- I m'has escollit a mi - Vaig fer resignat, mentre ella feia que si amb el cap.
-Jaume no s'enteraria no?- Vaig tornar a dir
-Clar, home com vaig a contar-li una cosa així?-
Vaig quedar de pensar-m'ho. Ella ho veia com un favor, però a mi mai m'havien demanat un favor així.
Lorena era guapa. Baixeta, però amb uns ulls molt bonics, una boca molt sexi, i uns pits d'impressió, grans i ben posats. Però era la novia de Jaume, i així la veia jo. El vaig coneixer a ell primer. Treballava en l'oficina quan jo vaig entrar, i uns mesos després que jo, va entrar ella. És una oficina tècnica de projectes, i tots tres som enginyers, jo industrial, Lorena agrònom, i Jaume de camins.
Som amics Lorena i jo, i també soc amic de Jaume. Amb ell prenc birres després del treball, juguem a futbol-7, és un gran tio, i un gran davanter. Amb ella, tinc converses molt agradables, sempre em conta les seues coses, i jo les meues, ens tenim confiança. A més ens ha tocat treballar molt junts, i ens compenetrem molt be.
Vaig acceptar. Em va costar decidir-me, però vaig acceptar. Sabia que allò no estava bé, però vaig descobrir que si no m'havia fixat mai en Lorena, era perquè mai l'havia vista com a xica, sinò com a companya de treball, i com a novia del meu amic. Però ben mirat, un polvo no em podia fer cap mal. Vaig acceptar.
L'encontre va tindre lloc, sols uns dies després en ma casa. Visc sol, i ella viu amb els seus pares. La vaig convidar a sopar i vaig preparar pollastre a la mostassa, l'únic plat que sempre m'ix be. Una botella de vi, que s'havia acabat abans dels postres, va fer que ens animarem.
Després vam anar al sofà, i ens vaig servir dos Four Roses amb gel. M'encanten les xiques que beuen whisky. Estava molt guapa, s'havia maquillat, pintant-se els llavis rojos, i duia una pantalons, ben apretats, i un top, amb molt d'escot, que li feia un pit preciós.
Portavem ja dos whiskys, quan ella va passar a l'acció. La conversa estava sent animada, i no hi havia vergonya, encara que jo si estava un poc nerviós. Pareixia que ella controlava la situació, o si no ho feia, disimulava bé.
Es va apropar a mi, i em va besar, la seua llengua bollia, mai n'havia tastat altra tan calenta, i respirava amb força, amb bufits, que em van calfar molt.
Li vaig tocar un pit. En aquell moment, va ser l'únic que vaig desviar la ment. Vaig pensar que aquella nit havia d'estar bé, d'aquell polvo depenia la imatge que Lorena es fera de tots els xics, de tots els polvos.
Així que li vaig llevar la mà del pit, havia de pensar en ella, fer-la disfrutar.
Li vaig acariciar l'esquena amb suavitat, fins aplegar al cul, que vaig premer amb fermesa. li vaig besar el coll, l'orella, i despres si, li vaig acariciar els pits, grans i tibants, ja sense el top.
Va seure damunt de les meues cames, mirant-me, i em va llevar la camiseta. No deia res, em bessava, m'acariciava. Era una Lorena diferent a com jo l'havia vista sempre, em va sorpendre.
Li vaig llevar els pantalons, i li acariciava el cony, amb paciència. Vam decidir anar a la meua habitació. Aquell sofà era realment incòmode.
De camí, pel corredor, vaig acabar de despullar-la. Portava roba interior negra, amb tanga de filet, i un sostenidor, preciós, d'encaix. Continuava sense dir res, estava entregada.
A la porta de l'habitació, ens vam tornar a besar.mentre jo li acariciava el cony, i ella posava la mà, per baix dels meus calçotets.
Es va tombar damunt del llit(que com sempre a ma casa, estava desfet), cap per amunt. Jo vaig començar a fer passetjar la meua llengua pel seu cos, mentre seguia acariciant-li el cony, que començava a banyar-se. Li besava l'orella, vam fregar les llengües, i després vaig seguir baixant la llengua, pel seu pit, vaig llepar els seus mugrons durs, el seu ventre, el seu baix ventre. Ella, tocava el meu penis, amb gràcia, m'excitava molt.
Després la vaig penetrar. No va ser un acte salvatge. Els nostres cossos es compenetraven tant be com nosaltres al treball, acompassavem la nostra respiració, i jo em movia, avant i arrere, mentre ella em grapejava el cul, i m'acariciava els collons, com mai ho havia fet ningú. Continuava sense dir res, i no tancava els ulls, no se'n deixava anar, volia ser conscient, gravar els detalls a la memòria (m'ho va dir després).
Em vaig escorrer allà dins, suat, realment excitat. Havia estat tant bé, que no vam tindre més remei que repetir. Un altre polvo igual d'intens, igual de bonic, més salvatge, més encarnissat, amb més passió.
Després, va aplegar la calma. Em va demanar de quedar-se a dormir. No em podia negar.
Un mes després, en aquelles birres, que sovint em prenia en Jaume, em va contar que Lorena l'havia deixat, sense motiu aparent, li havia dit que s'havia cansat.
Em sentia malament, segur que allò nostre tenia alguna cosa a veure, havia fotut a un amic.
Però no vaig poder sentir un atisbe de vanitat. Aquell polvo amb mi, li havia fet ganes de descobrir coses noves, era millor follant que Jaume, això era segur...
domingo, 4 de enero de 2009
2008 s'acabó lo que se daba
Quan acaba l'any sempre m'agrada mirar enrere i veure com ha anat, fer un repàs, recordar els bons moments, i veure els errors comesos, per a no tornar a repetir-los.
2008 ha estat un any històric. Els Estats Units tenen un president negre, per primera volta en la història, i Espanya ha guanyat l'Eurocopa 44 anys després. Si ho haguessem dit en gener, ningú ho haguera cregut. I el millor de tot, és que els dos exits han demostrat, que voler és poder, que amb fe, i amb esforç tot es pot aconseguir. Encara que tant Obama, com la generació actual de futbolistes, tenen grans dosis de talents.
Pel que a mi respecta, es pot dir que ha fracassat en un dels grans reptes, que tenia per al 2008, aprovar dibuix. S'han de saber reconeixer les pròpies limitacions, i una d'elles és la meua nula visió espacial. Però això no ha de servir d'excusa, sinò d'estímul, per a treballar més d'ací al 16 de gener, on aprovaré dibuix, pels meus sants collons.
No aprovar dibuix l'any passat m'ha impedit anar-me'n d'Erasmus, i això m'ha molestat, m'ha fotut molt, ha sigut sense dubte el meu gran fracàs de 2008. Però he sabut refer-me, i he buscat un bon lloc per a fer pràctiques. En PPG estic aprenent moltes coses; molt d'EXCEL, i molt sobre resines i pintures, i sobre enginyeria de procesos, però a part de tot això que està molt bé, estic aprenent a sacrificar-me, a passar hora i quart cada matí entre metro, autobús i passeig, a no eixir quan tots ho fan, a ser responsable en definitiva, i jo creia que m'anava a costar més. Estic content amb la meua feina, tot i que el cap és especial, i que no tinc molt de tracte amb els companys, estic bé, i no em molesta anar pels matins.
I després l'hora de les classes d'escacs cada vesprada, em continua demostrant que amb els xiquets pots apendre més que ensenyar-los, i em donen una alegria, que és per a mi ja necessaria. A més tinc alumnes molt especials enguany, que em cauen genial.
En el 2008, he creuat "el xarco" per primera volta. El viatge a Cancún va ser un somni per a mi. 9 dies meravellosos, que tots recordarem sempre, plens de congues, d'anècdotes, de llocs meravellosos... amb la millor companyia possible.
L'altre viatge més modest, més curt, però també molt especial. Vam patejar Brusseles i Bruixes, amb gent, amb qui sé que puc contar, i ho vam passar de luxe.
Ha tingut l'any altres moments genials: falles, el Torico en Teruel, Daimús, Llíria, la visita dels amics de classe a Burriana, grans nits de xiringuitos i en Namala, i també de festa per València. I també altres menuts grans moments, parides, demostracions d'amistat, en la biblioteca, a casa, amb els amics, que fan que la meua existència siga tan feliç.
Pel que fa l'amor, no és que m'haja enamorat en 2008. Sols m'he adonat que tenia molt a prop de mi a una persona meravellosa, i li ho he fet saber. Conec a moltes xiques, i per ninguna senc res tan especial, així que seria una meravellosa casualitat, que a ella li haguera passat el mateix amb mi, hi havia poques possibilitats, i no ha ocorregut.
Però s'ha d'apendre a relativitzar les coses, res té més importància de la que ú mateix vullga donar-li, i no crec que ho haja fet mal. M'he divertit, i he estat ocupat, es pot dir que no he perdut el temps, m'he emportat sorpreses agradables, i he aprés també, que res és impossible, i que l'amor, l'atracció o quelcom que se li parega pot apareixer de sobte, quan ningú s'ho espera.
En el 2008 no crec haver perdut cap amic, i si que, per contra he fet més fortes algunes amistats, i açò m'alegra molt. També he conegut a alguna gent, a qui m'agradaria apropar-me més en el pròxim any, perquè crec que tenen moltes coses que aportar-me.
Si a algun dels lectors d'este blog li he fallat en algun moment, segur que no era eixa la meua intenció. Espere que el millor del 2008 siga el pitjor de 2009, i que tots els vostres somnis es tornen realitat.
Els meus propòsits per al 2009 són:
- Aprovar dibuix el 16 de gener.
- Acabar les pràctiques i el projecte amb suficiència.
- Acabar "Jo seré Berta".
- Anar a Estocolmo, a Madrid, a San Fermín, i tant de bo a molts altres llocs.
- Apendre a diferenciar millor les coses que són importants, d'aquelles que no ho són.
- Divertir-me i disfrutar almenys tant com en el 2008.
- Ser feliç.
I ara les impressions que aquest blog ha arreplegat d'algunes importants personalitats sobre el 2008:
Botella: "Arre burra que t'arranque el rabo, deu cagat que guapo ha estat el 2008"
Nando: "Envoremos junts".
Leandre: "Torne"
Cris: "Un xupito de tequila?"
Guiñón: "Ejto, bueno vojotroj ya lo sabeij..."
Obama: "Yes, we can"
Luis Aragonés: "El 2009 aún sera mejor que el 2008, pero de aquí a Lima, y mirame a la carita, que tengo un primo sexador de pollos..."
Zapatero: "Espero que en 2009 dormiricallar, no note la profunda desaceleración en forma de descenso en el número de visitas y comentarios, y el ejecutivo trabajará para ello desde la igualdaz, la lealtaz, y el respeto."
Rajoy: "Espera un segundo, que me quito los fideos de la boca".
2008 ha estat un any històric. Els Estats Units tenen un president negre, per primera volta en la història, i Espanya ha guanyat l'Eurocopa 44 anys després. Si ho haguessem dit en gener, ningú ho haguera cregut. I el millor de tot, és que els dos exits han demostrat, que voler és poder, que amb fe, i amb esforç tot es pot aconseguir. Encara que tant Obama, com la generació actual de futbolistes, tenen grans dosis de talents.
Pel que a mi respecta, es pot dir que ha fracassat en un dels grans reptes, que tenia per al 2008, aprovar dibuix. S'han de saber reconeixer les pròpies limitacions, i una d'elles és la meua nula visió espacial. Però això no ha de servir d'excusa, sinò d'estímul, per a treballar més d'ací al 16 de gener, on aprovaré dibuix, pels meus sants collons.
No aprovar dibuix l'any passat m'ha impedit anar-me'n d'Erasmus, i això m'ha molestat, m'ha fotut molt, ha sigut sense dubte el meu gran fracàs de 2008. Però he sabut refer-me, i he buscat un bon lloc per a fer pràctiques. En PPG estic aprenent moltes coses; molt d'EXCEL, i molt sobre resines i pintures, i sobre enginyeria de procesos, però a part de tot això que està molt bé, estic aprenent a sacrificar-me, a passar hora i quart cada matí entre metro, autobús i passeig, a no eixir quan tots ho fan, a ser responsable en definitiva, i jo creia que m'anava a costar més. Estic content amb la meua feina, tot i que el cap és especial, i que no tinc molt de tracte amb els companys, estic bé, i no em molesta anar pels matins.
I després l'hora de les classes d'escacs cada vesprada, em continua demostrant que amb els xiquets pots apendre més que ensenyar-los, i em donen una alegria, que és per a mi ja necessaria. A més tinc alumnes molt especials enguany, que em cauen genial.
En el 2008, he creuat "el xarco" per primera volta. El viatge a Cancún va ser un somni per a mi. 9 dies meravellosos, que tots recordarem sempre, plens de congues, d'anècdotes, de llocs meravellosos... amb la millor companyia possible.
L'altre viatge més modest, més curt, però també molt especial. Vam patejar Brusseles i Bruixes, amb gent, amb qui sé que puc contar, i ho vam passar de luxe.
Ha tingut l'any altres moments genials: falles, el Torico en Teruel, Daimús, Llíria, la visita dels amics de classe a Burriana, grans nits de xiringuitos i en Namala, i també de festa per València. I també altres menuts grans moments, parides, demostracions d'amistat, en la biblioteca, a casa, amb els amics, que fan que la meua existència siga tan feliç.
Pel que fa l'amor, no és que m'haja enamorat en 2008. Sols m'he adonat que tenia molt a prop de mi a una persona meravellosa, i li ho he fet saber. Conec a moltes xiques, i per ninguna senc res tan especial, així que seria una meravellosa casualitat, que a ella li haguera passat el mateix amb mi, hi havia poques possibilitats, i no ha ocorregut.
Però s'ha d'apendre a relativitzar les coses, res té més importància de la que ú mateix vullga donar-li, i no crec que ho haja fet mal. M'he divertit, i he estat ocupat, es pot dir que no he perdut el temps, m'he emportat sorpreses agradables, i he aprés també, que res és impossible, i que l'amor, l'atracció o quelcom que se li parega pot apareixer de sobte, quan ningú s'ho espera.
En el 2008 no crec haver perdut cap amic, i si que, per contra he fet més fortes algunes amistats, i açò m'alegra molt. També he conegut a alguna gent, a qui m'agradaria apropar-me més en el pròxim any, perquè crec que tenen moltes coses que aportar-me.
Si a algun dels lectors d'este blog li he fallat en algun moment, segur que no era eixa la meua intenció. Espere que el millor del 2008 siga el pitjor de 2009, i que tots els vostres somnis es tornen realitat.
Els meus propòsits per al 2009 són:
- Aprovar dibuix el 16 de gener.
- Acabar les pràctiques i el projecte amb suficiència.
- Acabar "Jo seré Berta".
- Anar a Estocolmo, a Madrid, a San Fermín, i tant de bo a molts altres llocs.
- Apendre a diferenciar millor les coses que són importants, d'aquelles que no ho són.
- Divertir-me i disfrutar almenys tant com en el 2008.
- Ser feliç.
I ara les impressions que aquest blog ha arreplegat d'algunes importants personalitats sobre el 2008:
Botella: "Arre burra que t'arranque el rabo, deu cagat que guapo ha estat el 2008"
Nando: "Envoremos junts".
Leandre: "Torne"
Cris: "Un xupito de tequila?"
Guiñón: "Ejto, bueno vojotroj ya lo sabeij..."
Obama: "Yes, we can"
Luis Aragonés: "El 2009 aún sera mejor que el 2008, pero de aquí a Lima, y mirame a la carita, que tengo un primo sexador de pollos..."
Zapatero: "Espero que en 2009 dormiricallar, no note la profunda desaceleración en forma de descenso en el número de visitas y comentarios, y el ejecutivo trabajará para ello desde la igualdaz, la lealtaz, y el respeto."
Rajoy: "Espera un segundo, que me quito los fideos de la boca".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)