Bollywood

Esta entrada es "bizarra".

Bizarro és un terme acceptat per la RAE sols en la seua accepció de: una cualidad que denota un porte erguido, con carácter, firme.

Però és comú utilitzar el terme "bizarro" per a coses que estan fòra de la norma, extravagants, anormals, atípiques... així es parla habitualment d'"arte bizarro" o "música bizarra". No he trobat per a este terme traducció al valencià (tampoc m'he matat buscant-la).

Si utilitzem aquesta segona accepció podem dir que l'actuació de John Cobra en la gala per a veure qui anava a Eurovisió va ser "bizarra". Llàstima que RTVE haja decidit retirar els videos, no tenien desperdici.

Però no era això el que volia contar hui.
L'institut on treballe no destaca per ser molt internacional i la majoria dels meus companys són alemanys però si que hi ha alguns caps que tenen relacions en universitats estrangeres i porten alumnes d'allà.
Així el professor Ionov, té alguns estudiants rusos al seu càrrec, i no se qui, porta a estudiants de postgrau de la universitat de Bombay.

I d'estos volia parlar. Em flipen. Són tots xics, que treballen al laboratori del costat del meu, i utilitzen el mateix spincoat i el mateix elipsometre que jo, així que coincidim prou. Em flipen perquè són molt diferents, molt assossegats, molt zen...

I a més em passa que sempre que me'ls trobe, si van sols la primera imatge que em ve al cap és esta:

















O esta:



Però quan van en grup, sempre pense que en qualsevol moment apareixeran un mogolló d'indies i es posaran a fer:



Sí, és l'entrada tonta del mes. Per cert, qui em segeuix habitualment des de Roma? I molt bé qui va escriure un comentari en l'entrada anterior i es va arrepentir, les coses s'han de pensar dues voltes.

I ara que?

El cap de setmana passat (este no, que no he tingut internet, l'anterior) vaig acabar de veure l'últim capítol de la quarta, i per ara última temporada de Dexter.

L'argument de Dexter és simple, Dexter és un assassí en serie a qui aplegues a agafar carinyo. Partint d'eixa base, mil matisos, la fascinant possibilitat de saber que pensa Dexter, la meravellosa interpretació del personatge principal i personatges secundaris increibles fan que veure esta serie siga un plaer. La cuarta temporada és senzillament brutal.

Per sort hi haurà una quinta si Michael C.Hall, l'actor que fa de Dexter, es recupera del cancer que pateix, esperem que si. Però com a molt prompte no tindré nous capítols fins a setembre, així que he de buscar un altra serie per a veure.

Continue mirant cada setmana el capi nou de "Como conocí.." i de tant en tant veig alguns de "The Big Bang Theory", però necessite també una serie seria, per a veure un parell de capítols els caps de setmana, he estat mirant en filmaffinity i tinc ja unes quantes candidates: The Wire, Weeds, Six feet under (també de Michael C.Hall) o Californication pareix que poden estar bé, agrairia que si algú ha vist alguna d'elles em donara la seua opinió.

Este moment d'espera que visc amb les series, és com una metàfora de la meua vida sentimental. Ja fa temps que va acabar una "serie" que m'agradava molt, però ja no queden més capítols, i no va haver nova temporada, així que ara he de buscar una altra. La pena és que en este terreny no hi ha ni candidates. Esperem trobar almenys un "How I met..." que m'alegre alguns ratets.

Per sort, la vida sentimental és la única cosa que està en eixe moment d'espera, perquè la resta d'aspectes funcionen de categoria. Este cap de setmana, tot i no tindre internet, no l'he trobat molt a faltar.

El dijous per la nit, em vaig bufar moltíssim i vaig anar a la Chemie, on no anava des d'abans de Nadal, i tot i que el DJ no s'ho va currar molt, la nit va estar molt bé, de tant en tant s'ha d'anar a la Chemie, hi ha tradicions que no es poden perdre, i segurament per això tornant cap a casa em vaig tornar a adormir en el tramvia (hauré de comensar a mirar pisos a l'última parada).
El divendres quasi palme en el treball amb una inmensa resaca i molt marejat. Però el meu cos funciona a l'inrevés del món, i quan més cansat estic és quan m'apunte a tots els plans. Així que el divendres per la vesprada, vaig anar al Hockey a veure als Eislöwen de Dresden (que van perdre 1-4). Va molar, no tant per l'esport, ja que no conec les regles, i es basa principalment en pegar-se d'hòsties, com per l'ambient de les grades, tots vestits amb la camiseta de l'equip i sense deixar de cantar ni un minut. Encara vaig traure forces per sopar fòra i passar pel New Feeling.



La nit del disabte va estar tambe molt bé, molta cervesa, un ratet en el Countdown i per fí vam entrar al DownTown, la discoteca de Neudstadt, que sense entusiasmar-me, la veritat és que està bé, i és una opció més per a de tant en tant.

I bé, ja he escrit prou per hui...

13.02.1945

Dresden, 13.02.1945. 22:14.

Cau la primera bomba sobre la ciutat de Dresden; 20 minuts més tard tres quartes parts del Alstadt de Dresden estaven incendiades.Encara va haver una segona "oleada" i atacs diürns els dies 14 i 15 de febrer, que van destruir per complet esta ciutat. Moren en els bombardejos entre 18.000 i 25.000 persones.

Els aliats consideren l'atac necessari per a acurtar la guerra. Segons ells, Dresden era un punt estratègic, ple de fàbriques de munició i nus fonamental de comunicació cap al front de l'est.

Els nazis consideren l'atac un crim de guerra, diuen que no van ser atacats objectius militars, i alguns parlen fins i tot de "l'holocaust de les bombes".

Quina és la veritat? Sense dubte l'atac aliat va ser desmesurat i difícilment justificable, però s'enfrontaven a un monstre tan gran que segurament no era fàcil pendre decissions.

Dresden 13.02.2010 65 aniversari de la tragèdia.

Es perverteix la història, el moviment nazi aprofita el record d'aquell atac per a celebrar en Dresden manifestacions neofeixistes multitudinaries. El NPD partit d'extrema dreta que té entre els seus lemes "Ausländer raus" (estrangers fora) que quasi tots els espanyols que estem ací hem escoltat alguna volta, té 8 diputats al parlament de Sajonia. L'extrema dreta es fa forta a la regió.

La ciutat està completament pressa per la polícia. Es parla de 8000 polícies. L'accés a Neustadt, on es manifesten els nazis, està tallat, no es pot passar si no demostres que vius allà i els tramvies no circulen. L'ambient al carrer és bèl·lic.

El moviment antifeixista, també molt important a la ciutat, encapçalat pel grup antifa "No pasarán!" forma barricades humanes, per on intueixen que la manifestació va a passar, centenars de policies intenten per tots els mitjans que els dos grups de manifestants no es troben; tinc amics en eixes barricades.

Durant el dia a tota la ciutat hi han actes conmemoratius, associacions pacifistes convoquen marxes festives i concentracions. A la 13:00 del migdia, una impresionant cadena humana s'ha format enfront de l'ajuntament. Intenten demostrar que Dresden no és una ciutat feixista, que Dresden és acollidora, oberta i multicultural.

A les 21:45 totes les esglèsies de Dresden faran sonar les seues campanes. És l'hora quan van començar a sonar les alarmes antiaèries. Esta nit hi ha un altre acte i un concert baix de la Frauenkirche, esglesia reconstruida fa menys de 10 anys i símbol de la rehabilitació de la ciutat.





Recomane llegir l'extens i molt interesant article de la wikipedia sobre el tema.

És realment tan difícil oblidar els fanatismes i viure en PAU?

Disco (jo entrevistat per mi)

-Mi: I en Dresden no hi ha discoteques?
-Jo: Sí, però no vaig.

-Mi: I com és que no vas?
-Jo: No sé,la birra és més cara i es paga per a entrar. Ja, molt poc, però no sé jo m'ho passe molt bé als nostres bars.

- Mi:Saps, hauries d'anar. Per a lligar en les discoteques no cal dir res, no cal parlar, no fa falta saber alemany. Soles somriure i ballar.
- Jo: No és qüestió de discoteques, es més actitud. Però jo no tinc eixe gen, el gen del caçador hi ha gent que el té i gent que no, i jo sóc dels que no.

- Mi: Però mai vas a cap discoteca?
- Jo: Si clar, els dilluns de Flower Power i els dijous de Chemie Fabrik molen, però ara és que tinc plaquetes.

- Mi: Però això són discoteques?
- Jo: Es podria dir que si, el Flower si és una discoteca, que fins i tot es pareix a les d'Espanya, dos pisos, dos ambients. La Chemie és una altra cosa, és barat, és diferent, per a mi el millor garito de Dresden.

- Mi: Però parlant clar, ahí folleu o que?
- Jo: Ahir ho parlàvem, està la cosa molt xunga. És això del gen que et deia abans. Però bé mantenim l'esperança, en les noves espanyoles que aplegaran ara, en millorar el nostre alemany, i si no...sempre ens quedarà Polonia
i Budapest
i Bratislava
i Praga
i Viena...

Segurament tot és una excusa per a pujar esta cançó, de l'excel·lent disc de debut de Varry Brava.