Si mires a la banda dreta del blog, on s'agrupen les entrades per mesos, es pot veure que el mes d'abril no apareix. En tot el mes no he escrit cap entrada, de fet, feia tant de temps que no entrava per ací, que m'ha pillat de sorpresa el canvi que Blogger ha fet de l'interfície d'edició i vaig un poc perdut.
I si no he escrit, no és perquè en abril no haja fet coses interessants, més bé és per tot el contrari, he estat tant ocupat que no he aconseguit treure una estona per a actualitzar el blog.
A la feina continuem tenint molt de treball. Encara que últimament no estic fent moltes hores extra; sols els dies que hi ha algun problema extraordinari, si que és cert que el ritme de producció que porta la fàbrica en els últims temps no em deixa molts moments de relax, i les hores que passe allí, les passe treballant de valent. Això implica que quan aplegue a casa no tinc moltes ganes de fer cap activitat que requereixca el mínim esforç, i això inclou també actualitzar el blog.
Pensareu que queden els caps de setmana, i que els caps de setmana si que tinc molt més temps lliure, però és precissament dels caps de setmana d'abril del que vull parlar en esta entrada, ja que abril no ha tingut cap de setmana avorrit, en tot el mes no m'he quedat cap de setmana en Crimmitschau.
L'últim el vaig passar en Berlin. Era pont, el primer de maig caia en dimarts i encara que vaig haver d'esperar fins l'últim moment per saber si podria fer pont, no va haver cap problema i vaig poder passar eixos quatre dies en Berlin.
Crec que ha estat la visita a Berlin que més he disfrutat de les moltes que he fet. Ens vam juntar un bon grup de gent que ha estat Erasmus en Dresden i que ara viu per tota Alemanya. Les excuses eren els aniversaris de Ricardo i de Rubén i també, que el primer de maig es monta molta festa en Berlin.
Durant estos quatre dies hem tingut dues bones nits de festa, una barbacoa en Görlitzer Park, un tour organitzat per Berliner Unterwelten on es visitava un refugi antiaeri de la Segona Guerra Mundial i que em va agradar moltíssim, unes birres mentre es feia de nit al Admiralbrücke (foto), la festa del primer de maig a Kreuzberg...realment un cap de setmana.
Seguint aquest ordre cronologicament invers, el cap de setmana anterior vaig tindre la visita dels meus pares. Era la primera volta que em visitaven i crec que s'ho van passar molt bé. Dresden els va agradar molt (a qui pot no agradar-li Dresden?), vam visitar també Leipzig i Crimmitschau i vam fer moltes coses, per a que conegueren un poc on està vivint el seu fill i com li va per estes terres. A part em van portar pernil i coents, i ma mare em va cuinar un arròs al forn i una truita de creïlla, que em va calmar el dessitg de cuina de casa, fins a que torne a l'agost.
El cap de setmana anterior a la visita dels meus pares el vaig passar en Dresden. En principi eixe era un cap de setmana on no pensava anar-hi, però Alba venia des de Viena, Caro havia tornat de Mèxic i ho celebrava amb un grill i Stephan celebrava el seu 30 aniversari (que va ser una festota prou brutal), així que es juntaven massa celebracions per a que jo em quedara a casa. Un bon assaig per a la BRN 2012, per a la que ja queda poc més d'un mes.
I el primer cap de setmana de tots va ser Pasqua. Jo vaig estar buscant plans, ja que amb quatre dies lliures, no em volia quedar en Crimmitschau. Com dels meus amics cadascú va fer la seua; alguns tornaven a Espannya, altres havien fet plans...jo vaig decidir que una bona manera de passar estos dies era jugar un open d'escacs.
No era un open qualsevol, vaig jugar el Neckar-Open, el més gran d'Alemanya. Enguany participàvem més de 750 persones, dividides en tres tornejos. Jo jugava el B, que era el que pel meu ELO em pertocava. El torneig estava organitzat meravellosament: transport gratuit de l'hotel a la sala de joc, menús per a dinar amb preus molt asequibles, puntualitat, una molt bona sala de joc...
No estic especialment content de com vaig jugar; vaig acabar amb 5 punts de 9, una llàstima va ser perdre l'última partida, que se'm va escapar i guanyant-la pujava ELO i si que completava un bon torneig però si estic molt content de com m'ho vaig passar allà. Van ser uns dies bons, fent una cosa que m'agrada, oblidant-me de la feina i vivint a un bon hotel, amb un buffet de desdejuni espectacular. L'any que vé, si continue per ací, tornaré a jugar-lo.
I així, fent i desfent maletes, amb setmanes de treball curtes però intenses, amb moltes hores de tren i cotxes compartits ha passat el més d'abril sense que quasi m'haja enterat. El millor de tot, és que maig, que a Alemanya té tres ponts i on vindran a visitar-me Sara i Sergio, promet ser almenys igual de bo.
