Començaré pels llibres, estos són els 6 millors llibres que he llegit en 2012:
5/6 "Todas las chicas besan con los ojos cerrados" de Enric Pardo i "Cuatro amigos" de David Trueba.
Comparteixen el cinquè lloc perquè no sabria dir quin dels dos m'ha agradat més. A més tenen certes similituds. Són llibres curts, lleugers, que pots recomanar a qualsevol i que em van fer passar bones estones. Els dos parlen de gent més o menys de la meua edat i dels reptes i preocupacions que tenen. Tot i ser llibres agradables crec que en certa manera els dos tenen un punt de melangia, més el de Trueba, que també està, per a mi, millor escrit. Del de Pardo allò que més m'ha agradat és que és molt actual i les múltiples referències a pel·lícules i series de televisió.
4 "El lector de Julio Verne" d'Almudena Grandes.
Este llibre és el segon de la col·lecció que està escrivint Almudena Grandes sobre la postguerra. A mi sempre m'ha agradat molt l'estil d'esta escriptora, sap molt bé com connectar amb mi i sempre he pensat que m'agradaria saber escriure tant bé com ella. Puix bé, la primera novel·la de la serie "Inés i la alegría" va ser una xicoteta decepció perquè tot i estar molt ben escrita, no em va acabar d'omplir i és sense dubte el llibre de la Grandes que menys m'ha agradat. Per sort esta segon m'ha fet reconciliar-me amb l'autora. El llibre està contat des de la perspectiva de Nino, el fill d'un Guàrdia Civil a la serra de Jaen, durant la postguerra. Els personatges, com quasi sempre amb Almudena Grandes són entranyables i la novel·la és molt menys obvia del que podria parèixer. Molt notable!
3 "Once vidas" de Mark Watson.
Once vidas és el llibre "sorpresa" d'enguany. És sorpresa perquè la portada i sobretot la descripció de la contraportada es fan pensar que és un llibre de comèdia i com que està escrit per un còmic, esperes un llibre per a riure i, després de llegir-lo crec que puc dir que per sort, no és així. Once vidas conta com una acció aparentment sense importància de Xavier Ireland, el protagonista, canvia la vida d'altres onze persones. A mi en el seu moment em va fer reflexionar molt, ja que està clar que no podem prendre cada decisió pensant en totes les conseqüències que podria tindre (seria per a tornar-nos bojos), però si que és bo pensar que tot allò que fem pot afectar a molta gent i és una bona forma d'intentar fer sempre allò més adequat. És un llibre amb molt de ritme, que també es pot recomanar a tothom, que està escrit amb un estil que va connectar prou amb la meua forma de veure el món. Alguns personatges estan millor perfilats que altres, però tota la història del protagonista em va agradar moltíssim. El vaig llegir en 4 dies, així que crec que eixa és la millor carta de presentació.
2 "Los detectives salvajes" de Roberto Bolaño.
Crec que este és un dels millors llibres que he llegit mai. I si abans he escrit que els llibres es podien recomanar a tothom, este crec que no es pot. Pot tindre fàcil més de 100 personatges, que apareixen i desapareixen, salts temporals, dues històries paral·leles, no és un llibre senzill. Conta la història de Ulises Lima i Arturo Belano, poetes mexicà i de Xile respectivament durant més de vint anys, on viatgen a Àfrica, Israel, Barcelona, Nicaragua, França i sempre contant la història des d'el punt de vista de la gent que va trobant-se amb ells. Este llibre és un poc depressiu, parla de la mort, de l'amor, del sexe, de la bogeria, de poesia, de personatges desarrelats, depressius que tenen una forma molt particular de veure el món. Alguns personatges són realment impressionants, altres passen més desapercebuts, però quan et acabes el llibre et dones conter de l'obra mestra que acabes de llegir. Segur que este 2013 cau 2066, el seu altre gran llibre.
1 "Libertad" de Jonathan Franzen
I si t'ha agradat tant el segon, com és que no ha guanyat? Senzillament perquè crec que vaig gaudir molt més llegint este. Libertad conta la història vital d'una família americana. Pare, mare i dos fills. Demòcrates i compromesos amb la seua comunitat amaguen darrere de la seua porta tantes misèries com tots. Em va agradar molt la presentació dels personatges, la seua evolució amb el pas del temps, el triangle (o quadrat) amorós que es dona, el personatge del fill, l'època d'universitat de la mare... un llibre molt disfrutable, que parla de la llibertat; la llibertat que tenim per a cagar-la de la forma que vulguem.
He llegit alguns altres llibres que m'han agradat menys i per això no estan en esta llista. El que és segur és que en este 2013 llegiré molt més perquè el Pare Noel em va portar un kindle (i dic la marca perquè estic molt content amb ell) i poder accedir a qualsevol llibre farà que segur incremente el meu ritme lector.
Vull parlar també de música. Treballar ha fet que tinga diners i puga permetre'm alguns capritxos, un d'ells és el Spotify Unlimited. i Gràcies al Spotify he conegut molta música, i és que és una autèntica delícia poder tindre tots els discs del món a un parell de clicks, i a més amb la satisfacció de que no estàs fent res il·legal.
M'han agradat molts discos: el 3.0 d'Orxata (que no està al Spotify, però que regalen a la seua web) al de Silvia Pérez Cruz, el de Caléxico, el de First Aid Kit, el de Gepe, el de Los Punsetes, el de McEnroe, el de Django Django, el de Saint Ettiene...moltíssims.
Ací teniu una llista del Spotify amb una selecció del que més m'ha agradat enguany:
I uns quants videos de cançons que m'agraden i no són molt conegudes, per als que no utilitzeu Spotify:
I per últim vull parlar de series; el 2012 també ha sigut l'any de les series. He vist moltes, potser massa. Entre les novetats que més m'han agradat estan Girls, comèdia amb un toc dramàtic (em recorda un poc a Weeds). Està escrita (i alguns capítols també dirigits) per Lenna Dunham que a més és la protagonista i té un potencial increïble en este món. Va de quatre xiques que acaben d'eixir de la universitat i no tenen gens clar que fer amb les seus vides. A més la guapa és molt guapa i està molt bona i Shosana, com mola el personatge de Shosana!! La recomane sense dubtar-ho.
I també vull recomanar The Newsroom, la nova creació d'Aroon Sorkin, sobre la redacció de les notícies de la nit d'un canal de cable. Jo és la primera serie que veig de Sorkin i la veritat és que m'agrada molt. Més la part periodística que l'amorosa, que en ocasions dóna un poc de vergonya. Té alguns capítols més fluixos però els bons són realment genials. A més la de les notícies de economia..."Ay omà que rica"
Sloan Sabbith en la serie, Olivia Munn és l'actriu.
També he vist Black Mirror, Sherlock, la primera temporada de Twin Peaks, capítols solts de New Girls, estic acabant-me Friday Night Lights... i per descomptat seguisc amb Dexter i Breaking Bad, de les que ja he parlat altres anys.
I com sempre la miscel·lània de coses que m'han molat enguany: he descobert el Carcassone, el Chai Latte, estic encantat amb el meu nou portàtil, un ThinkPad de Lenovo, els dolços del furgo-forn que ve al treball són una delícia, el ajvar un altra delícia i el blog del comidista sempre et fa passar una bona estona.
P.D: No he parlat sobre cinema perquè quasi no he vist pel·lícules i les que he vist no eren noves.
