Vine a ma casa en Nadal!

Segur que hi havien moltes formes de felicitar els Nadals, però cap tan friki com esta!!


Que se suposa que són els dos ninots que hi han darrere?

Carta al Pare Noel, als Reis d'Orient i a qui es done per aludit

Enguany he sigut bo, ja sé que no puc ser objectiu en este assumpte, però crec que m'he comportat, he intentat fer costat als meus amics, he intentat que a la meua vida, el bon humor sempre estiguerà present, he tret les assignatures amb més o menys esforç, m'he portat, vaja!!

Si en algun moment he begut més del que tocava, o si he aplegat a ser pesat, o no he fet allò que s'esperava de mi, no m'ho tingueu en compte, crec que em mereix tot allò que vaig a demanar, i no he sigut egoista ni en els meus dessitjos, hi ha per a tots:

-Vull que els meus alumnes del divendres es comporten, quan jo els done classes resacós.
-Vull que quan jugue al truc, no dic ja, portar sempre una mà guanyadora, però si alguna volta em puguera entrar una manilla, i algun 32 d'envit, ho agrairia. També podrieu fer que Leandre i Julian no agarren res de bo.
-Seria genial que totes les nits foren nits de boda, que totes les llunes siguen llunes de mel.
-La pròxima volta que conega a alguna xica especial, em podrieu avisar, un instant abans que ella decideixca que em vol com amic, per si no em convé.
-Podrieu fer que alguna setmana en la loteria de la falla, en lloc de no tocar res, o tornar els diners, ixqueren encara que siga 3 numerets, no és gran cosa, i als meus pares els faria molta il·lusió.
-Per a la meua germana, li demane un primer premi de pleitesia. Si ací cal subornar al jurat, no dubteu en fer-ho, els que guanyen ho fan tots els anys.
-Aprovar dibuix es indispensable.
-Passeu per casa Alicia i porteu-li de la meua part "El niño con el pijama de rayas"
-Podrieu fer que Carles i Albert lligaren en una festa d'ixes de la student House.
-Per a Donet no res, que ja li haveu portat un Mercedes.
-Per a Cuenca, Paco i Emilio feu que continuen estant ahí.
-Porteu a la Riviera Maia, un whisky que no em done mal de panxa, i no m'obligueu a beure ron.
-Al meu germà Salva, porteu-li un treball, i ganes per a conservar-lo i paciència al seu cap.
-A Sergio, deixeu-lo com està, i feu que continue tenint tanta sort als examens.
-Al futbol 7 hem de guanyar un partit encara que siga.

Tot açò es irrenunciable, jo crec que amb el meu comportament m'ho he guanyat. Ara venen dos dessitjos que em farien també molt feliç, però que sé que són més difícils, no sé si he sigut tant bo, però per si sòna la flauta:

-Feu que una xica normal (ni alta ni baixa, ni gorda ni flaca, però especial, amb quelcom que m'atraiga, que siga inteligent, m'entenga, i es riga amb mi i em faça riure, si és possible argentina) s'enamore perdudament de mi, i es dedique a follar amb mi a temps parcial. Però follar amb eixa "ll" que fan els argentins que és com més lasciu.

-Una Wii per al pis.

Açò és tot amics...

Vicis

No probar en èpoques d'examens o si es té faena de veres. Molt addictiu.
Recomanacions:
-Jugar amb el teclat, és molt més ràpit.
- Esperar a passar al segon nivell (una setmana) que és quan comença l'interessant. Jo de moment sóc el 10 del nivell més baix, i tinc marge de millora, jaja. Sé lo del segon nivell perquè el meu germà es va apuntar abans.
-Llegir les preguntes freqüents, per a saber com van les classificacions.
Ideal per a ponts, picar-se amb germans i amics i entrenar el cervell clar.

www.brainarena.com

La meua vida en 65 persones

Tots els que estan són, però no estan tots els que són.

Pare, mare, Salva, Sara, Sergio, Donet, Cuenca, Emilio, Paco, Xino, Claudia, Paloma, Amparo, Emilio, Pablo, Mariàngels, Merce, Alicia, Nando, Pedro, Botella, Leandre, tipet, Julian, Albert, Carles, Ferran, Aurora, Fran, Isabel, Claudia, MªJose, Giovanna, Anna, Neus, Marisa, Majo, Vero, Llorens, Piri, Dario, Cucala, Fran, Alfredo, Anaís, Helena, Titi, Jorge, Mara, Ivan, Nacho, Soriano, Parra, Cris, Mari, Nati, Rosana, Ramon Ramos, Jaime Primo, Alex, Jesus, Fatima, Vicente, Laura i MAJO.

Barres lliures i poesia.

L'event de la setmana ha sigut sense dubte la barra lliure del dijous.
Vull escriure açò abans de saber amb exactitud quanta pasta anem a guanyar ( que va a ser més de la que esperàvem al principi de la nit), per a que els diners no esborren el més important.
I el més important, és com ho vam passar de bé, com s'ho va passar de be la gent que va vindre (els que no van acabar bosant...), i com de bé va eixir tot. Quan les cosses es preparen amb ganes, i sobretot amb un somriure, ixen be.

I com m'agrada escriure, escric poesia, perquè la poesia i les barres lliures haurien d'anar sempre de la mà.

I inagure el primer concurs dormiricallar, postejeu als comentaris un titol per a la poesia, i un ordre més lògic per a les estrofes (sense tocar la última) per exemple amb el format de nombres (632145) Al que més m'agrade, de premi una munyeca xoxona si és xic, si és xica el que ella vullga.


Que ella siga autèntica em complica la vida
I que si sols hi ha Sibèria entre ella i jo?
I que si no fan trajes a la meua mida?
És ben cert que no hi ha nostàlgia pitjor.

Però hui puc des d’ací cridar ben fort,
si fa falta pujant-me dalt la taula,
i posar l’accent en cada paraula,
estic ple de vida, la melangia ha mort!!

Ítaca cada volta més a prop,
disfrutant cada pas d’aquest camí,
si caic, segur que m’alce un altre cop,
la meua felicitat no tindrà fí.

Aprenga’m a fer l’amor com animals,
a follar com beates puritanes.
Ja no tinc por a pegar un pas en fals,
a oblidar les salxitxes alemanes.

Perque el sol torna a eixir cada matí,
l’esperaré amb el millor dels somriures,
brindem perque em queden bons amics,
perque les barres siguen sempre lliures.

Única i irrepetible, xicoteta però molt gran
Qué importa que no tinga mamelles?
El moviment es demostra caminant,
especial, des d’els peus fins a les orelles.

I quan acabeu de llegir este escrit,
junts ens farem unes casalles,
Espere que no em pegueu un crit:
Saül, per què no te calles?