No quedan bancos en los parques
donde pueda echar una cabezada,
no me queda ni un poema de amor
ni una canción desesperada.
No me quedan batallas por librar,
ya casi todas las empaté.
No me quedan fuerzas para olvidar,
que nunca jamás te olvidaré.
No me quedan jueves universitarios,
no me quedan tardes de biblioteca,
ni manos de Dios, ni besos de Judas,
ni un abono en el estadio Azteca.
No me quedan amantes discretas,
un porro de maría, un gramo de farlopa,
adiós superagente secreta,
no sopla nunca el viento en la popa.
Ilusiones en la puerta del tercero,
recuerdos de mariachis y tequilas,
nadie a quien decirle te quiero,
sin ganas de estudiarme las pilas.
Solo me queda, esta rima envenenada,
es decir, ya no me queda nada,
y sin embargo,
soy feliz.
sábado, 29 de noviembre de 2008
Don Enrique González
Aunque tu no lo sepas Quique González acaricia cicatrices con tacto de puta de lujo.
Lo descubrí un día de lluvia, cuando todos los pájaros estábamos mojados, aunque de haberlo sabido lo hubiera hecho antes, porque me agarró bien fuerte.
Me gusta escuharlo desde el rompeolas, bañado en salitre, o en una habitación del hotel los ángeles.
La otra noche, en la ciudad del viento fuí a verle en un concierto, y es que es el campeón.
Te lo dije, escucha a Quique, porque aunque nos invadan los rusos, siempre nos quedará Don Enrique González.
P.D 1: ¿Donde están las gafas de Mike? ¿ y el sueter de Sempere?
P.D 2: Quique!, abre los ojos cuando cantes coño...
P.D 3: Espere que polseu en els hipervincles perquè m'he passat una bona estona posant-los.
Lo descubrí un día de lluvia, cuando todos los pájaros estábamos mojados, aunque de haberlo sabido lo hubiera hecho antes, porque me agarró bien fuerte.
Me gusta escuharlo desde el rompeolas, bañado en salitre, o en una habitación del hotel los ángeles.
La otra noche, en la ciudad del viento fuí a verle en un concierto, y es que es el campeón.
Te lo dije, escucha a Quique, porque aunque nos invadan los rusos, siempre nos quedará Don Enrique González.
P.D 1: ¿Donde están las gafas de Mike? ¿ y el sueter de Sempere?
P.D 2: Quique!, abre los ojos cuando cantes coño...
P.D 3: Espere que polseu en els hipervincles perquè m'he passat una bona estona posant-los.
sábado, 22 de noviembre de 2008
La millor cançó de la (meua) història (III)
La segona eliminatoria ha acabat amb un apretat final. Un empat en el segon lloc fa que es classifiquen tres cançons per a la final, que serà de set, en lloc de 6. Les guanyadores han estat: A contracorriente, La vereda de la puerta de atrás i El roce de tu cuerpo.
Ara aplega la tercera i última eliminatoria, amb les següents cançons:
Garrapateros del mon i inclassificables
Nota: La versió de a-ba-ni-bi es la israelí, que la del chaval de la peca no estava en el goear, però és la que me ha acompanyat.
I ara, vint dies per a votar, en esta tercera eliminatoria, que crec que va a estar molt renyida.
Ara aplega la tercera i última eliminatoria, amb les següents cançons:
Garrapateros del mon i inclassificables
Nota: La versió de a-ba-ni-bi es la israelí, que la del chaval de la peca no estava en el goear, però és la que me ha acompanyat.
I ara, vint dies per a votar, en esta tercera eliminatoria, que crec que va a estar molt renyida.
sábado, 15 de noviembre de 2008
Dormir i follar (I)
Amb aquest suggerent títol comença una nova secció del blog.L'embrió d'esta secció és el tercer paràgraf d'esta entrada del fotolog, i ara està clar que tindrà continuitat, perquè tinc escrit un altre relat, de fet, estava escrit abans que el que aneu a llegir ara,
Perquè follar segurament no és una solució per a la crisi, però segur que si follarem més la portariem millor.Així que dormir i callar, passa per uns moments a ser dormir i follar, i ací escriure algun relat eròtic, que pot provocar alguna trempera matinera, un calentó o la més absoluta de les indiferències.
Si vos interessa l'erotisme i els relats eròtics, teniu l'enllaç de la cuca al cau a la dreta, i també ací. És un blog dedicat al tema.
I ara el relat, espere que us agrade:
Encara estaven tombats al llit, nus, la respiració encara un punt accelerada, quan ella ho va tornar a dir:
- Gràcies.
-No em tornes a donar les gràcies, no tornes a fer-ho. No tornes a donar-me les gràcies ni una puta volta més. Si vullguera que em donaren les gràcies ajudaria a cegs a creuar el carrer, portaria la bossa de la compra a les dones majors o compraria tabac de la màquina.
Però si folle amb tu, és perque m'agrada, perquè vull, i perquè tu també vols. M'encanta besar-te al coll, als peçons de l'orella, m'agrada mirar-te als ulls tan de prop, m'encanta que les nostres llengües es fonguen, m'agrada agafar-te de les natges amb força, empentar-te cap a mi, i deixar que notes el meu sexe junt al teu, m'agrada passetjar la meua llengua pel parc del teu cos, de dalt a baix.-
Ell pujava cada volta més el to, i acompanyava el discurs amb gestos. Ella el mirava entre divertida i asustada.
- M'agrada estar junt a tu, tant a prop, que les fronteres dels nostres cosos es dilueixen i formem junts un nou país, on la única llei és el desig. M'agrada xuplar dels teus pits, m'agrada la fragància que desprenen els teus cabells, m'agrada el sabor de la teua pell, el tacte de les teues mans en el meu cos. M'agrada quan follem com animals, com si el món s'acabara demà, com si fòra la última volta. M'agrada quan fem l'amor amb paciència, sabent que tenim tot el temps del món per a estimar-nos. M'agrada acariciar-te el cony, i mirar com disfrutes. M'agrada estar dins teu, i moure'm; ara amb la pressa i la ràbia de la mar en dia de tormenta, després amb el ritme suau i acompasat amb que el vent mou les fulles de les arbres. M'agrada escorrer-me dins teu, mentre em mires amb la llum única amb que brillen els teus ulls. M'agrada també el silenci de després, i despertar-me al teu costat al matí, ho entens?-
Ell va acabar, quasi ofegant-se per la magnitud del discurs. Ella, meravellada pel que acabava d'escoltar amb un somriure burleta als llavis ho va tornar a fer:
- Gràcies -
Perquè follar segurament no és una solució per a la crisi, però segur que si follarem més la portariem millor.Així que dormir i callar, passa per uns moments a ser dormir i follar, i ací escriure algun relat eròtic, que pot provocar alguna trempera matinera, un calentó o la més absoluta de les indiferències.
Si vos interessa l'erotisme i els relats eròtics, teniu l'enllaç de la cuca al cau a la dreta, i també ací. És un blog dedicat al tema.
I ara el relat, espere que us agrade:
Encara estaven tombats al llit, nus, la respiració encara un punt accelerada, quan ella ho va tornar a dir:
- Gràcies.
-No em tornes a donar les gràcies, no tornes a fer-ho. No tornes a donar-me les gràcies ni una puta volta més. Si vullguera que em donaren les gràcies ajudaria a cegs a creuar el carrer, portaria la bossa de la compra a les dones majors o compraria tabac de la màquina.
Però si folle amb tu, és perque m'agrada, perquè vull, i perquè tu també vols. M'encanta besar-te al coll, als peçons de l'orella, m'agrada mirar-te als ulls tan de prop, m'encanta que les nostres llengües es fonguen, m'agrada agafar-te de les natges amb força, empentar-te cap a mi, i deixar que notes el meu sexe junt al teu, m'agrada passetjar la meua llengua pel parc del teu cos, de dalt a baix.-
Ell pujava cada volta més el to, i acompanyava el discurs amb gestos. Ella el mirava entre divertida i asustada.
- M'agrada estar junt a tu, tant a prop, que les fronteres dels nostres cosos es dilueixen i formem junts un nou país, on la única llei és el desig. M'agrada xuplar dels teus pits, m'agrada la fragància que desprenen els teus cabells, m'agrada el sabor de la teua pell, el tacte de les teues mans en el meu cos. M'agrada quan follem com animals, com si el món s'acabara demà, com si fòra la última volta. M'agrada quan fem l'amor amb paciència, sabent que tenim tot el temps del món per a estimar-nos. M'agrada acariciar-te el cony, i mirar com disfrutes. M'agrada estar dins teu, i moure'm; ara amb la pressa i la ràbia de la mar en dia de tormenta, després amb el ritme suau i acompasat amb que el vent mou les fulles de les arbres. M'agrada escorrer-me dins teu, mentre em mires amb la llum única amb que brillen els teus ulls. M'agrada també el silenci de després, i despertar-me al teu costat al matí, ho entens?-
Ell va acabar, quasi ofegant-se per la magnitud del discurs. Ella, meravellada pel que acabava d'escoltar amb un somriure burleta als llavis ho va tornar a fer:
- Gràcies -
Brussel·les (I): Un finde genial
Si s'ha de triar una època per a visitar Brussel·les, jo triaria la tardor. El seus parcs estaven preciosos amb les fulles caigudes i amb la diversitat de colors que abastava des del groc fins al marró, i que de segur fa les delícies dels aficionats a la pintura.
Brusel·les és una típica capital europea, de fet segurament per això l'han escollida com a capital d'Europa.
Però com passa amb tots els llocs, qui els fa màgics, és la gent amb qui els comparteixes.
Brussel·les no haguera estat igual sense Cris, que va ser una amfitriona espectacular i ens va fer sentir com en casa nostra. El seu pis, amb una distribució rara, va ser el nostre centre d'operacions, allí feiem les menjades, i començaven les borratxeres. I és que jo en Cris aniria a Pekin Express, i a la fi del mon, perquè Cris es pareix a mi, i es deixa liar molt fàcil, jaja. Agrair també a Victor que no es queixara de que el despertarem quan ens dutxavem.
Però les absentes no hagueren sabut iguals si no les haguera pres en tan bona companyia, i el viatge en tren no haguera estat tan divertit si no haguera aprés tantes tonteries d'Alicia, i els carrers de Brussel·les sense els xics cantant un carro, un carro de putes, no hagueren sigut el mateix.
Els musclos (mejillons, jaja) no els haguera trobat tan bons tot sol, i la Grand Place no pareixeria tan gran, ni Bruixes tindria el mateix encant.
Molts bons records, moltes fotos, molta diversió... un viatge més, un pantaló menys... I ara el resum gràfic:
Com el Papa
A la sombra de un león
Deixeu que els xiquets s'apropen a mi
Tots en Bruixes
Al rico mejillón
En el banco de un parque, dormí como un lirón
Brusel·les és una típica capital europea, de fet segurament per això l'han escollida com a capital d'Europa.
Però com passa amb tots els llocs, qui els fa màgics, és la gent amb qui els comparteixes.
Brussel·les no haguera estat igual sense Cris, que va ser una amfitriona espectacular i ens va fer sentir com en casa nostra. El seu pis, amb una distribució rara, va ser el nostre centre d'operacions, allí feiem les menjades, i començaven les borratxeres. I és que jo en Cris aniria a Pekin Express, i a la fi del mon, perquè Cris es pareix a mi, i es deixa liar molt fàcil, jaja. Agrair també a Victor que no es queixara de que el despertarem quan ens dutxavem.
Però les absentes no hagueren sabut iguals si no les haguera pres en tan bona companyia, i el viatge en tren no haguera estat tan divertit si no haguera aprés tantes tonteries d'Alicia, i els carrers de Brussel·les sense els xics cantant un carro, un carro de putes, no hagueren sigut el mateix.
Els musclos (mejillons, jaja) no els haguera trobat tan bons tot sol, i la Grand Place no pareixeria tan gran, ni Bruixes tindria el mateix encant.
Molts bons records, moltes fotos, molta diversió... un viatge més, un pantaló menys... I ara el resum gràfic:
Com el Papa
A la sombra de un león
Deixeu que els xiquets s'apropen a mi
Tots en Bruixes
Al rico mejillón
En el banco de un parque, dormí como un lirón
Brussel·les (II): L'odisea del retorn, puto Murphy o la maldició del Kevin Costner
He dividit l'entrada de Brussel·les en dues, per a que el caòtic viatge de tornada no li furte protagonisme al genial cap de setmana que hem passat allà.
Al fotolog de Fati podeu veure un resum de totes les putaes que van anar succeint-se.
Es va demostrar el primer article de la llei de Murphy, que diu que quan alguna cosa va malament, sempre pot anar a pitjor.
Però el més important, és que tots vam tornar sans i estalvis, i açò quedarà com una aventura més, com una anècdota entre tantes que han passat en estos anys, i sols servirà per a unir-nos encara més, i demostrar que a la universitat no tinc companys de classe, tinc amics.
I és que durant tota la llarga nit, no vam perdre el bon humor; jo mateix, quan va aplegar per fi el primer autobús a Reus, i veient la gran montonera de gent que es va formar vaig dir: "las mujeres i los niños primero" provocant la risa en el respectable. O els comentaris de Nando quan li va deixar la palestina a Botella i va aplegar la Guardia Civil, o les conversacions amb Eva, sobre temes intranscendents sols per a que no s'adorguera. O el somriure sempre present en la cara de Vicente i Fati, tot i el fred, i la putà del cotxe... Al mal temps bona cara.
Per una volta seré discret i deixaré sols per als afortunats que vam anar de viatge, qué és això del Kevin Costner...
Al fotolog de Fati podeu veure un resum de totes les putaes que van anar succeint-se.
Es va demostrar el primer article de la llei de Murphy, que diu que quan alguna cosa va malament, sempre pot anar a pitjor.
Però el més important, és que tots vam tornar sans i estalvis, i açò quedarà com una aventura més, com una anècdota entre tantes que han passat en estos anys, i sols servirà per a unir-nos encara més, i demostrar que a la universitat no tinc companys de classe, tinc amics.
I és que durant tota la llarga nit, no vam perdre el bon humor; jo mateix, quan va aplegar per fi el primer autobús a Reus, i veient la gran montonera de gent que es va formar vaig dir: "las mujeres i los niños primero" provocant la risa en el respectable. O els comentaris de Nando quan li va deixar la palestina a Botella i va aplegar la Guardia Civil, o les conversacions amb Eva, sobre temes intranscendents sols per a que no s'adorguera. O el somriure sempre present en la cara de Vicente i Fati, tot i el fred, i la putà del cotxe... Al mal temps bona cara.
Per una volta seré discret i deixaré sols per als afortunats que vam anar de viatge, qué és això del Kevin Costner...
sábado, 1 de noviembre de 2008
La millor cançó de la (meua) història (II)
Com diria Wyoming "lo que España vota va a misa", així que ja tenim les dues primeres cançons finalistes del concurs: "Y sin embargo" de Joaquin Sabina y "Al vent" de Raimon. Gràcies a tots els que van votar, no m'esperava tants vots, ha molat el concurs.
Passem ja sense més preambuls a la segon eliminatoria:
Rock/ Pop comercial
20 dies per a votar.
Passem ja sense més preambuls a la segon eliminatoria:
Rock/ Pop comercial
20 dies per a votar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)