Brussel·les (I): Un finde genial

Si s'ha de triar una època per a visitar Brussel·les, jo triaria la tardor. El seus parcs estaven preciosos amb les fulles caigudes i amb la diversitat de colors que abastava des del groc fins al marró, i que de segur fa les delícies dels aficionats a la pintura.
Brusel·les és una típica capital europea, de fet segurament per això l'han escollida com a capital d'Europa.

Però com passa amb tots els llocs, qui els fa màgics, és la gent amb qui els comparteixes.

Brussel·les no haguera estat igual sense Cris, que va ser una amfitriona espectacular i ens va fer sentir com en casa nostra. El seu pis, amb una distribució rara, va ser el nostre centre d'operacions, allí feiem les menjades, i començaven les borratxeres. I és que jo en Cris aniria a Pekin Express, i a la fi del mon, perquè Cris es pareix a mi, i es deixa liar molt fàcil, jaja. Agrair també a Victor que no es queixara de que el despertarem quan ens dutxavem.

Però les absentes no hagueren sabut iguals si no les haguera pres en tan bona companyia, i el viatge en tren no haguera estat tan divertit si no haguera aprés tantes tonteries d'Alicia, i els carrers de Brussel·les sense els xics cantant un carro, un carro de putes, no hagueren sigut el mateix.
Els musclos (mejillons, jaja) no els haguera trobat tan bons tot sol, i la Grand Place no pareixeria tan gran, ni Bruixes tindria el mateix encant.

Molts bons records, moltes fotos, molta diversió... un viatge més, un pantaló menys... I ara el resum gràfic:

Com el Papa


A la sombra de un león


Deixeu que els xiquets s'apropen a mi


Tots en Bruixes


Al rico mejillón




En el banco de un parque, dormí como un lirón