El casting

Fer broma de les coses que no et van tant bé com vullgueres, riure's de les miseries d'ú mateix. D'això va esta entrada.

La residència on estava vivint fins ara, té un període d'estància màxima de 3 mesos. Així que en gener quan torne a Dresden ja havia d'anar a viure en un altre lloc. I és una pena, perquè com ja saben els tipets que van vindre a veure'm, l'habitació era molt gran, tot era molt nou, molt net, i vivia allí a cos de rei.

Trobar pis a Dresden és difícil. La gent que està en un pis ja m'ho va advertir, em van dir que em ficara prompte a buscar, que s'han de fer moltes entrevistes, i que és complicat que t'agafen, deien que era com un casting, fent broma em deien que em preparara cançons i coreografies i inclús Miguel em deia que ell feia truites per a les últimes entrevistes...i no exageraven.

Ací van algunes mostres:

"Hallo Saul,

I´m sorry, but we have chosen an other flatmate!"

"Hola,

Lo siento, pero una chica vino, y ya dijo que si queria la habitación, asi que.."

"Hallo Saul,

I have to refuse your application for the room. The reason is that my flatmate issn't a good english speaker and you aren't a good german speaker and he thinks there were to many problems in understanding each other. I hope you can understand this fact. It's not a personal thing."

"Hi Saul,

sorry for the late response, but we weren’t able to do it earlier. Andrea and Mark have decided to give the room to a young lady, who will definitely stay longer than one year.

Hope you’ll find another good room soon!"

"Hey,

here are the three people from the WG in the Bienertstraße.
We have decided who will be our new flatmate: Unfortunately, it's someone else.
We hope that you will find another good room"

Molt educats, sempre contestaven, però sempre dien no. I em cabrejava anar cada vesprada a veure pisos, per a després esperar una setmana o més a la decissió que sempre era que no. Ells segur que en el moment que ens despedien ja sabien si anava a quedar-me o no, no és tan difícil donar una resposta.

A més jo enviava un mail molt complet, on explicava tot sobre mi (inclús que no parle quasi alemany), així que si no volien un estudiant extranger era tan fàcil com no fer-me anar a veure el pis solament per perdre el temps.

Es vivien en eixes entrevistes situacions surrealistes. La més surrealista, la vaig viure quan vaig visitar un pis al meu carrer, a l'habitació que deixava un francés. El francés va resultar ser un negre que media dos metres, que vivia amb altres dos negres no molt més xicotets, però això no era tot, el pis no podia tindre més merda i quan ja acabava la visita va eixir del bany una dona oriental d'uns 40 anys, amb el seu bebé als braços, no era realment el que jo entenc per un pis d'estudiant

Algunes de les habitacions on em van rebutjar eren molt millors en relació qualitat-preu, que la que finalment em vaig a quedar, però no tenia altra opció, s'apropava el dia on havia de mudar-me, i em veia dormint baix d'un pont de l'Elba.

Però bé, a partir del dia 3 de gener viuré en Cotschüzer strasse 6, en una habitació menuda, però acollidora, amb Hochbett (llit en "l'altillo"), i esperem que haja estat per a bé, i passe els 9 mesos que em queden a Dresden tant a gust com he estat els 3 primers.

Somos

Esta fòra de casa et fa millor. Et fa veure que hi ha molts altres mons, que hi ha molta gent molt diferent a tu, però en el fons molt més pareguda del que creiem. El món no s'acaba en Burriana, ni en València, ni en Espanya.
He pogut coneixer a argentins, a mexicans, a alemanys, a xinesos, a sudafricans, i m'he donat conter que sols som gent, una "marea" de gent.

Lleva-li la veu al video, i fes Play a la cançó i al video al mateix temps, i disfruta!!






Esta és la felicitació nadalenca d'este blog. Bon nadal!!!

Fred

La millor visita (II) Tipets + Aurora

Es van canviar els papers. Per fí, d'una puta volta, no vaig ser jo qui anava de visita, no vaig ser jo qui després de despedir-se s'havia de passar moltes hores a l'autobus/tren/avió fins aplegar a casa. No, ara em venien a veure a mi.

Va ser una visita curta, però intensa. La primera en aplegar va ser la meua benvolguda Aurora, acompanyada d'Eugenia, i allà estavem a l'estació per arreplegar-les Esther i jo. Després a la nit, Julian, el tipet i Leandre feien la seua aparició estelar, baixant del tramvia. Al matí següent eren els danesos Carles i Albert, els que després de matinar molt aplegaven a Dresden.

Si hi ha alguna cosa que recordarem d'esta visita, serà sense dubte el fred; en feia molt, dies clars, i rasos, que van deixar que les fotos ixqueren molt bé, però gelats de collons.
Les nits, la veritat és que van estar bé. La primera nit era l'aniversari de Fran i Amanda, colegues meus d'ací, i després de sopar a ma casa vam passar una estoneta per la festa, i vam acabar després d'un gran viatge en tramvia (el que ix al video) en Neudstadt, en el Groove Station, un garito amb una part amb futbolins i una altra més rotllo disco, on aquella nit ficaven música pròpia de rave. Ho vam passar bé. Per acabar, unes creïlles "klein" (entre cometes, perquè en posen un cabàs) per 1,40 € i a dormir.
La segon nit vam sopar el Kebap més gran del mon, després vam estar bebent birra i burra a ma casa, fins que cap a les 2 vam anar a la festa de Halloween de la universitat. Les festes de la universitat, són barates i sol haver prou ambient, però tenen el problema que tanquen prompte, així que a les 4 i mitja, estàvem ja tornant cap a casa, i el cansament va fer que ho deixarem ja.



De dia, vam fer el típic tour "conega Dresden en 24 hores". La veritat és que vindre en estes dates té el problema que es fa molt prompte de nit, i no tens molt de temps per veure tots els encants que té esta ciutat. Així i tot, el disabte vam poder passejar pel Grosser Garten:



Fer la típica foto, des de'l pont, cap a la terrasa de l'Elba, veure la Catedral, la Semperoper, el Zwinger, i fer el tonto allà:



Passar per la Frauenkirche, i acabar la jornada menjant-nos un "codillo" típic alemany.

El diumenge vam anar a Neudstadt, i vam veure la mölkerei (una tenda de lactis, molt antiga i famosa, que ens va decebre un poc, jo no havia estat, no sabia com era), i el pati dels elements, on hi han tendetes hippys i tal, que si que els va molar (és un dels meus llocs preferits de Dresden). Vaig intenar explicar-los l'essència d'aquest barri, la llibertat i l'ambient que es respira pels seus carrers i després de dinar vam anar a arreplegar les coses per despedir-nos definitivament.

Tornant cap a casa, després de deixar-los a l'autobús, em sentia feliç. Feliç per haver viscut des de l'altre costat l'experiència, feliç de saber que hi ha gent que es gasta molts diners per passar soles unes hores amb tu, feliç d'haver-los pogut ensenyar este, el meu raconet del món.


Per què podrien guanyar? Perquè la primera visita és especial, perquè ho vam passar molt bé de nit i de dia, eren molts i cadascú venia d'un lloc, em van portar una foto del eurotrip que engalana la meua habitació, els he pogut acollir en la guesthouse on tots cabiem genial i no se si ha tingut res a veure però a partir d'eixe finde, ací les coses no han parat de desmadrar-se i d'anar a millor.

Qué els va a penalitzar? Sense dubte ho tindran difícil per no haver enviat les 20 línies que els demanava, tampoc ajudarà que la visita haja estat tan curteta, ja que altres podran fer moltes més coses, i traure-li més partit.

Qui seran els pròxims participants??