El casting

Fer broma de les coses que no et van tant bé com vullgueres, riure's de les miseries d'ú mateix. D'això va esta entrada.

La residència on estava vivint fins ara, té un període d'estància màxima de 3 mesos. Així que en gener quan torne a Dresden ja havia d'anar a viure en un altre lloc. I és una pena, perquè com ja saben els tipets que van vindre a veure'm, l'habitació era molt gran, tot era molt nou, molt net, i vivia allí a cos de rei.

Trobar pis a Dresden és difícil. La gent que està en un pis ja m'ho va advertir, em van dir que em ficara prompte a buscar, que s'han de fer moltes entrevistes, i que és complicat que t'agafen, deien que era com un casting, fent broma em deien que em preparara cançons i coreografies i inclús Miguel em deia que ell feia truites per a les últimes entrevistes...i no exageraven.

Ací van algunes mostres:

"Hallo Saul,

I´m sorry, but we have chosen an other flatmate!"

"Hola,

Lo siento, pero una chica vino, y ya dijo que si queria la habitación, asi que.."

"Hallo Saul,

I have to refuse your application for the room. The reason is that my flatmate issn't a good english speaker and you aren't a good german speaker and he thinks there were to many problems in understanding each other. I hope you can understand this fact. It's not a personal thing."

"Hi Saul,

sorry for the late response, but we weren’t able to do it earlier. Andrea and Mark have decided to give the room to a young lady, who will definitely stay longer than one year.

Hope you’ll find another good room soon!"

"Hey,

here are the three people from the WG in the Bienertstraße.
We have decided who will be our new flatmate: Unfortunately, it's someone else.
We hope that you will find another good room"

Molt educats, sempre contestaven, però sempre dien no. I em cabrejava anar cada vesprada a veure pisos, per a després esperar una setmana o més a la decissió que sempre era que no. Ells segur que en el moment que ens despedien ja sabien si anava a quedar-me o no, no és tan difícil donar una resposta.

A més jo enviava un mail molt complet, on explicava tot sobre mi (inclús que no parle quasi alemany), així que si no volien un estudiant extranger era tan fàcil com no fer-me anar a veure el pis solament per perdre el temps.

Es vivien en eixes entrevistes situacions surrealistes. La més surrealista, la vaig viure quan vaig visitar un pis al meu carrer, a l'habitació que deixava un francés. El francés va resultar ser un negre que media dos metres, que vivia amb altres dos negres no molt més xicotets, però això no era tot, el pis no podia tindre més merda i quan ja acabava la visita va eixir del bany una dona oriental d'uns 40 anys, amb el seu bebé als braços, no era realment el que jo entenc per un pis d'estudiant

Algunes de les habitacions on em van rebutjar eren molt millors en relació qualitat-preu, que la que finalment em vaig a quedar, però no tenia altra opció, s'apropava el dia on havia de mudar-me, i em veia dormint baix d'un pont de l'Elba.

Però bé, a partir del dia 3 de gener viuré en Cotschüzer strasse 6, en una habitació menuda, però acollidora, amb Hochbett (llit en "l'altillo"), i esperem que haja estat per a bé, i passe els 9 mesos que em queden a Dresden tant a gust com he estat els 3 primers.