lunes, 13 de septiembre de 2010

Les coses que més trobaré a faltar quan torne.

Ja no em queda res ací. Hui he entregat el report del treball que he fet durant l'any. 40 pàgines que han costat molt d'escriure, perquè estic molt oxidat escrivint en anglés i perquè ací he fet un poc de tot, sense molt d'ordre i donar-li coherència al meu treball no ha estat fàcil. Ara em queda presentar-lo la setmana que ve al grup de laboratori i al cap del departament, i esta setmana la visita de Donet. Després d'això, dos caps de setmana, l'últim segur a Dresden, l'anterior potser a l'Oktoberfest, que intentaré que siguen molt especials, és la meua despedida.

El títol de l'entrada parla de coses, però està clar que allò que més trobaré a faltar és la gent, de fet ja ho estic fent, i molt. Estes últimes setmanes estan molt marcades per la melangia, pels records, perquè erem molts i ara som molt pocs, costa de fer bons plans, ja que tots tenim a més prou feina, i és té la sensació que el millor ha passat.

I ens passa a molts això de trobar-nos a faltar; la gent que se'n va anar a finals de juliol i principis d'agost ja està quedant a Espanya, en Salamanca o en Cambrils, perquè erem sense dubte un grup molt unit i quan has viscut tantes coses amb esta gent, costa separar-se.

Però com deia, esta entrada no parlarà de gent, parlarà de coses. Perquè hi ha moltes coses d'esta ciutat i de la meua estància ací que enyoraré. Vaig a contar-vos algunes.

- Les mamelles de Anja, Christinne i Claudine asomant per dalt de la bata del laboratori serà la cosa que més trobaré a faltar del treball.

- La varietat de menjar ràpid-basura-boníssim de l'entorn de l'Assi-ecke es trobarà prou a faltar també; una hamburguesa del Kochbox, unes creïlles del nº2, un panino, un kebab número 4 del kebab verd, una xina-box o una pizza del marmaris t'arreglaven el sopar per molt pocs diners.

- Poder eixir sempre en sabatilles d'esport (inclús amb les que em van canviar a la festa d'Alba), és més poder eixir com et done la gana, amb pantalons de hippy, amb barret, amb el que vullgues, ací sempre trobaràs a algú que va més arreu que tu.

- Anar al Rewe o al Netto a les 21:50 a comprar les birres o el vi que et proporcionaran el pet de la nit.

- El jägermeister i el Jugurmustus.

- Les festes en llocs diversos. En el parc, en les cuines de la Sant Peters, en pisos, en kellers, en locals alquilats, en Martin Luther 1, en mig de densa vegetació, on moltes voltes puc portar la meua musiqueta i punxar un poc.

- El 33, la Chemie, el flower power, el Hebeda's, el Republik, el Lewoski, el Zille i fins i tot el New Feeling.

- Anar amb el tramvia 3 o amb el 7 i haver de girar-me sempre quan creue el riu a contemplar la meravella de ciutat on he viscut enguany.

- Poder viatjar amb transport públic de gorra o de quasi gorra tot l'any.

- Donar importància a detalls insignificants: que siga la setmana espanyola en el Lidl, que algú et regale un bitllet de 4 viatges, que et preparen una festa d'aniversari, que quan estas morint-te de camí a casa aplegue el 11 que conecta amb el 62 i et porta a casa molt ràpid.

- No ho trobaré a faltar, però era molt graciós dormir-me en el tramvia o en les festes. Eixe dia no era divertit, però comentar-ho després i veure les fotos, si és molt graciós.




2 comentarios:

Nando dijo...

Tot això i mès trobaràs a faltar. I si ja ho recordes genial, quan passe el temps ho recordaràs millor encara, fins i tot trobaràs a faltar dormirte al tramvia, perquè un record bo s'idealitza amb el temps.
Jo em vaig passar tot l'any passat trobant a faltar molt l'Erasmus, sobre tot perquè a València va ser un any de merda exepte quatre estones, i girant la vista un any enrere em veia siguent el rei del món. Així que intentarem que almenys això no et passe a tú, i que si acabes a la capital del Túria l'any siga el millor possible (hi ha una habitació que estarà un temps sense amo, per si acabares per ací).
P.D: Genial la foto amb el del Barça.

Julián Mora Lucas dijo...

La vida real t'espera al girar la cantonada. La capacitat crítica que has adquirit per viure fora i veure món et farà traure-li mil pegues i diferències a la vida a València, però al final diràs: "No s'està tan mal".

Ja ho veuràs.

Tornaràs a tindre projectes personals, amics de borratxera, garitos que tancar i mamelles amb les que tornar-te boig.

Ja ho veuràs.

Hi descobriràs nous espais, nous racons, nous parcs que valen la pena. T'agradarà arribar als llocs en metro, en autobús o en Valenbisi, que funciona a les mil meravelles.

Ja ho veuràs.

Trobaràs ací també plaer en les coses insignificants i tindràs sopar de benvinguda.

Ja ho veuràs.

I tornaràs a estar amb la teua gent, la que no és perecedera ni transitòria, la que sempre està al costat vullgues o no, la que ha seguit puntualment les teues aventures al blog. I miraràs enrere algun día, clar que amb molta melàngia, però feliç d'estar ací de nou.

Ja ho veuràs.

Perquè una aventura no és una aventura, si no es té un lloc on regresar.

JULI