Un cubà en Pennsylvania

Feia massa temps que no actualitzava el blog. Des d'aquells inicis de maig he fet tantes coses que em dòna gossera, no ja contar-les, també nomenar-les.

Este matí, una vella amiga que viu a Suïssa ha penjat al facebook este audio de Gomaespuma que és molt antic i que la gent enviava quan encara s'estilaven els e-mails en cadena:



Hui actualitze precissament per això, perquè fa fred. I és que enguany el fred ha començat molt prompte i no pareix que les temperatures més agradables vagen a tornar en breu. Així que es pot dir que m'esperen cinc mesos prou durs.

El divendres per la nit va començar a nevar i ahir quan em vaig despertar ja hi havien uns 10 centímetres de neu, que van passar a ser uns 20 a mitja vesprada, ja que no havia deixat de nevar en tot el dia.

Este és ja el meu tercer hivern en Alemanya i potser la gent es pense que ja hauria d'haver-me acostumat al fred, però hi ha coses a les que mai s'acostuma ú. Hui ja he buscat gorro, guants, i botes, ja he preparat el forro polar i és que totes les precaucions són poques per al meu passeig matinal cap al treball, que segons les previssions demà faré a -8 ºC.Sort que mai he sigut molt fredolic.

També haure d'anar amb compte per a no esbarar, ja que durant el dia de hui han pujat les temperatures, que han fos un poc la neu, i com de segur que esta nit tornaran a baixar, demà hi haurà molt de gel. Açò és segurament el pitjor de tot, i jo també li dic a la neu "merda blanca" per culpa d'estes coses.

Clar, no tot és tan horrible. El paissatge que es veu des d'el meu pis és molt bonic.
M'encanta veure la neu damunt dels terrats de les cases baixes que es veuen des de la finestra de la meua habitació. És molt bonic veure tot nevat el terreny verd que es veu des de la finestra del saló; com el terreny està elevat, quasi a l'altura del primer pis (jo visc al segon) sempre tinc la impressió que la llum que reflexa la neu cap a dins del meu pis li dòna una blancor especial, encara que no sé si és cert o sols una impressió. Per últim també és molt divertit veure als xiquets tirar-se per la pradera amb els seus trineus i barallar-se amb boles de neu.

Este és el tercer cap de setmana seguit que em quede en Crimmitschau i de moment no tinc cap plan per als propers (excepte les partides d'escacs d'alguns diumenges pel matí). Al final, el poble em limita molt i la gent que tinc en Alemanya, que val molt, pot fer altres plans, mentre que jo no, i a voltes quan apareixen plans no és fàcil apuntar-se estant a 300 kms. Això només pot significar que l'etapa en Crimmitschau hauria d'anar acabant i quan torne de les vacances de Nadal m'he de posar a buscar una feina que em faça canviar de vida.

Tot té les seues coses bones, i quan em quede al poble estalvie, ja que no em gaste ni un clau. Per això he pogut comprar-me un nou portàtil; un Thinkpad de Lenovo dels quals tothom m'havia parlat molt bé. El meu feia temps que donava símptomes d'esgotament i a més ja estava fart de veure el futbol en esta pantalla d'onze polzades.

També és cert que últimament he posat tot de la meua part per a no avorrir-me els caps de setmana al poble: per fí tinc televisió, per a veure la Fòrmula 1 i agafar oïda amb l'alemany, estic també subscrit a Spotify Unlimited, el reproductor multimedia on mire series trau fum amb Dexter, The Newsroom, Twin Peaks, Breaking Bad... i no sabeu l'alegria que vaig tindre el divendres quan vaig veure que els meus pares m'havien enviat els nombres 11 i 12 de la revista Panenka a la que estic subscrit.

Precissament de la revista Panenka (i de moltes altres coses) parlarà el següent post, esperem que no hagen de passar 5 mesos per a que el llegiu.