És lògic que pensareu que després de molts mesos sense escriure per ací, quan tornara a fer-ho seria per a contar alguna cosa important, per a informar-vos de les moltes coses que m'han passat als últims mesos o qui sap, perquè havia escrit alguna cosa que mereixia la pena compartir. Estàveu equivocats.
Açò que vos vaig a contar va passar fa ja quasi més i mig que és més o menys el temps que el comité d'experts del record Guiness reunit en Berna, Ginebra, Laussana, Zúrich o qualsevol altra idíl·lica i avorrida ciutat suïssa tarda en homologar els records.
Ara que ja tinc un record Guiness vos he de donar un consell per si alguna dia vos interessa a vosaltres entrar també en el llibre. Heu de triar una disciplina que se vos done molt bé, en la que sigueu autèntics experts.
Jo, per a la meua proesa vaig escollir la categoria "pèrdua de paraigües". Dins d'este tema hi ha dos records diferents: "quantitat de paraigües perduts" on encara no tinc el record, però vaig postulant-me com un ferm candidat i "paraigües perdut més ràpidament" que és la categoria on he aconseguit l'actual record Guiness amb el increïble temps de 1 minut i 38 segons.
A finals d'agost a València (si, per si queda algú que no ho sap, he deixat l'Alemanya rural i he tornat a la terreta) vam tindre una setmana on quasi totes les vesprades es formaven tempestes i plovia. No és res estrany per eixes dades.
I jo, que sóc despistat però previsor i a més tots els matins mentre desdejune mire la previsió de l'oratge, el dilluns d'aquella setmana, en acabar de currar vaig passar per la tenda de xinesos que hi ha al cantó del meu carrer, al barri de Benimaclet, i per 3,50 euros vaig comprar un paraigües "casual" de color blau obscur. Encara que queien algunes gotes, no el vaig aplegar a obrir perquè tan sols tenia uns 20 segons fins al meu portal.
Aquells eren els primers dies al pis nou, així que en una estona lliure a la feina, havia preparat un cartonet amb el meu nom per a posar a la bústia. Així que quan vaig entrar al pati, vaig llevar el caragolet que fixava el lloc on s'enganxa el nom i vaig col·locar el cartonet, després vaig tornar a fixar el protector et voilà! ja estic localitzable.
Per a fer esta senzilla operació vaig decidir deixar el meu nou paraigües dalt de les bústies, així tenia les dues mans lliures... i com supose que tots estareu imaginant allà es va quedar.
No vaig tornar a pensar en ell fins al matí següent quan la xica del temps em va recordar que per la vesprada podrien tornar a formar-se núvols d'evolució que descarregarien ruixats a les zones de costa. I vaig pensar, no problem, tinc el meu paraig... merda on l'he deixat, òstia dalt la bústia! Per descomptat quan vaig baixar, ja no estava allí.
I vaig pensar que una gesta així hauria d'aparèixer al Guiness.
lunes, 30 de septiembre de 2013
lunes, 20 de mayo de 2013
El gol de Nayim
Fa 10 dies que este gol es va fer major d'edat. Això significa en primer lloc, que m'he fet gran, perquè recorde el gol de Nayim amb total nitidesa i veure que ja té 18 anys és una mostra més de que el temps passa molt ràpid.
El gol de Nayim té una mística especial perquè, sobretot, tots els que hem jugat a futbol sabem que és quasi impossible marcar des d'eixa distància i tan pegat a la banda. També és especial pel moment, tota una final i sols 10 segons abans de que acabara la pròrroga.
Nayim va marcar, perquè volia marcar. Segur que, en eixe segon on el baló suspés a l'aire cau lentament per a que Nayim l'impacte amb totes les ganes, van passar mil coses pel cap del ceutí. Ell volia marcar, ho tenia clar, i segur que es va imaginar en aquella fracció de temps on el rellotge pareix que s'ature, que aquell baló impossible acabava dins de la porteria dels anglesos. Potser, en lloc de deixar en evidència a Seaman als pensaments de Nayim el baló entrava per tot l'escaire i el porter no arribava a fregar-lo amb els dits. Nayim ho tenia clar, volia marcar, i encara que el seu gest, la idea de xutar des d'ahí pareix a simple vista una bogeria (que regalava l'última possessió del partit) ell va creure, que aquell baló que havia enviat quasi al cel, podia caure dins de la porteria del Arsenal. I així va ser.
La meua diferència amb el bo de Nayim és que jo no sé all+o que vull. Almenys hui per hui tinc cada volta més clar el que no vull. No vull seguir ací en Crimmitschau més temps. Els problemes al treball han sigut la gota que ha omplit el got. Perquè a tots els treballs pot haver problemes però estar tan sol com estic jo ací, fa que no tingues a ningú amb qui desconnectar d'eixos problemes, i es fa dur. Així que hui ha començat la meua búsqueda d'un nou treball.
Però bé, jo no ho tinc tan clar com ho tenia Nayim. No sé si vull quedar-me en Alemanya i continuar dinant a les 12:00, cabrejar-me cada volta que la tele diu que els alemanys estan pagant la nostra crisi o quan fan servir eixe típic complex de superioritat que a voltes gasten.
Tampoc pareix una bona idea tornar a Espanya a viure envoltat de converses que diuen com de malament està tot i morir-me de ràbia veient a amics i familiars a l'atur.
Hi ha altres opcions, com començar una nova aventura on siga, però això és més fàcil de pensar que de fer, després de tant de temps per ací, em costa dir tres paraules seguides en anglés i vaja, no sé si ampliar tant el camp de cerca seria positiu, ja es sap que qui molt abasta poc estreny.
A voltes, tot seria més fàcil amb una novia, per a poder dir, "aniré on tu estigues vida meua".
Almenys he tingut la decència de posar per escrit estes lletres, per a que em servisquen de convenciment, per a quan m'entren dubtes, pensar en un baló suspés en l'aire i en la meua cama colpejant-lo amb totes les forces. I segur que jo, com Nayim, acabaré celebrant un gol.
viernes, 1 de febrero de 2013
Recomanacions 2012
Ja fa un més que estem en 2013, però jo encara no havia publicat les meues recomanacions de l'any passat. A este blog ja li queden poques tradicions, així que almenys no deixarem que esta es perda.
Començaré pels llibres, estos són els 6 millors llibres que he llegit en 2012:
5/6 "Todas las chicas besan con los ojos cerrados" de Enric Pardo i "Cuatro amigos" de David Trueba.
Comparteixen el cinquè lloc perquè no sabria dir quin dels dos m'ha agradat més. A més tenen certes similituds. Són llibres curts, lleugers, que pots recomanar a qualsevol i que em van fer passar bones estones. Els dos parlen de gent més o menys de la meua edat i dels reptes i preocupacions que tenen. Tot i ser llibres agradables crec que en certa manera els dos tenen un punt de melangia, més el de Trueba, que també està, per a mi, millor escrit. Del de Pardo allò que més m'ha agradat és que és molt actual i les múltiples referències a pel·lícules i series de televisió.
4 "El lector de Julio Verne" d'Almudena Grandes.
Este llibre és el segon de la col·lecció que està escrivint Almudena Grandes sobre la postguerra. A mi sempre m'ha agradat molt l'estil d'esta escriptora, sap molt bé com connectar amb mi i sempre he pensat que m'agradaria saber escriure tant bé com ella. Puix bé, la primera novel·la de la serie "Inés i la alegría" va ser una xicoteta decepció perquè tot i estar molt ben escrita, no em va acabar d'omplir i és sense dubte el llibre de la Grandes que menys m'ha agradat. Per sort esta segon m'ha fet reconciliar-me amb l'autora. El llibre està contat des de la perspectiva de Nino, el fill d'un Guàrdia Civil a la serra de Jaen, durant la postguerra. Els personatges, com quasi sempre amb Almudena Grandes són entranyables i la novel·la és molt menys obvia del que podria parèixer. Molt notable!
3 "Once vidas" de Mark Watson.
Once vidas és el llibre "sorpresa" d'enguany. És sorpresa perquè la portada i sobretot la descripció de la contraportada es fan pensar que és un llibre de comèdia i com que està escrit per un còmic, esperes un llibre per a riure i, després de llegir-lo crec que puc dir que per sort, no és així. Once vidas conta com una acció aparentment sense importància de Xavier Ireland, el protagonista, canvia la vida d'altres onze persones. A mi en el seu moment em va fer reflexionar molt, ja que està clar que no podem prendre cada decisió pensant en totes les conseqüències que podria tindre (seria per a tornar-nos bojos), però si que és bo pensar que tot allò que fem pot afectar a molta gent i és una bona forma d'intentar fer sempre allò més adequat. És un llibre amb molt de ritme, que també es pot recomanar a tothom, que està escrit amb un estil que va connectar prou amb la meua forma de veure el món. Alguns personatges estan millor perfilats que altres, però tota la història del protagonista em va agradar moltíssim. El vaig llegir en 4 dies, així que crec que eixa és la millor carta de presentació.
2 "Los detectives salvajes" de Roberto Bolaño.
Crec que este és un dels millors llibres que he llegit mai. I si abans he escrit que els llibres es podien recomanar a tothom, este crec que no es pot. Pot tindre fàcil més de 100 personatges, que apareixen i desapareixen, salts temporals, dues històries paral·leles, no és un llibre senzill. Conta la història de Ulises Lima i Arturo Belano, poetes mexicà i de Xile respectivament durant més de vint anys, on viatgen a Àfrica, Israel, Barcelona, Nicaragua, França i sempre contant la història des d'el punt de vista de la gent que va trobant-se amb ells. Este llibre és un poc depressiu, parla de la mort, de l'amor, del sexe, de la bogeria, de poesia, de personatges desarrelats, depressius que tenen una forma molt particular de veure el món. Alguns personatges són realment impressionants, altres passen més desapercebuts, però quan et acabes el llibre et dones conter de l'obra mestra que acabes de llegir. Segur que este 2013 cau 2066, el seu altre gran llibre.
1 "Libertad" de Jonathan Franzen
I si t'ha agradat tant el segon, com és que no ha guanyat? Senzillament perquè crec que vaig gaudir molt més llegint este. Libertad conta la història vital d'una família americana. Pare, mare i dos fills. Demòcrates i compromesos amb la seua comunitat amaguen darrere de la seua porta tantes misèries com tots. Em va agradar molt la presentació dels personatges, la seua evolució amb el pas del temps, el triangle (o quadrat) amorós que es dona, el personatge del fill, l'època d'universitat de la mare... un llibre molt disfrutable, que parla de la llibertat; la llibertat que tenim per a cagar-la de la forma que vulguem.
He llegit alguns altres llibres que m'han agradat menys i per això no estan en esta llista. El que és segur és que en este 2013 llegiré molt més perquè el Pare Noel em va portar un kindle (i dic la marca perquè estic molt content amb ell) i poder accedir a qualsevol llibre farà que segur incremente el meu ritme lector.
Vull parlar també de música. Treballar ha fet que tinga diners i puga permetre'm alguns capritxos, un d'ells és el Spotify Unlimited. i Gràcies al Spotify he conegut molta música, i és que és una autèntica delícia poder tindre tots els discs del món a un parell de clicks, i a més amb la satisfacció de que no estàs fent res il·legal.
M'han agradat molts discos: el 3.0 d'Orxata (que no està al Spotify, però que regalen a la seua web) al de Silvia Pérez Cruz, el de Caléxico, el de First Aid Kit, el de Gepe, el de Los Punsetes, el de McEnroe, el de Django Django, el de Saint Ettiene...moltíssims.
Ací teniu una llista del Spotify amb una selecció del que més m'ha agradat enguany:
I uns quants videos de cançons que m'agraden i no són molt conegudes, per als que no utilitzeu Spotify:
I per últim vull parlar de series; el 2012 també ha sigut l'any de les series. He vist moltes, potser massa. Entre les novetats que més m'han agradat estan Girls, comèdia amb un toc dramàtic (em recorda un poc a Weeds). Està escrita (i alguns capítols també dirigits) per Lenna Dunham que a més és la protagonista i té un potencial increïble en este món. Va de quatre xiques que acaben d'eixir de la universitat i no tenen gens clar que fer amb les seus vides. A més la guapa és molt guapa i està molt bona i Shosana, com mola el personatge de Shosana!! La recomane sense dubtar-ho.
I també vull recomanar The Newsroom, la nova creació d'Aroon Sorkin, sobre la redacció de les notícies de la nit d'un canal de cable. Jo és la primera serie que veig de Sorkin i la veritat és que m'agrada molt. Més la part periodística que l'amorosa, que en ocasions dóna un poc de vergonya. Té alguns capítols més fluixos però els bons són realment genials. A més la de les notícies de economia..."Ay omà que rica"
Sloan Sabbith en la serie, Olivia Munn és l'actriu.
També he vist Black Mirror, Sherlock, la primera temporada de Twin Peaks, capítols solts de New Girls, estic acabant-me Friday Night Lights... i per descomptat seguisc amb Dexter i Breaking Bad, de les que ja he parlat altres anys.
I com sempre la miscel·lània de coses que m'han molat enguany: he descobert el Carcassone, el Chai Latte, estic encantat amb el meu nou portàtil, un ThinkPad de Lenovo, els dolços del furgo-forn que ve al treball són una delícia, el ajvar un altra delícia i el blog del comidista sempre et fa passar una bona estona.
P.D: No he parlat sobre cinema perquè quasi no he vist pel·lícules i les que he vist no eren noves.
Començaré pels llibres, estos són els 6 millors llibres que he llegit en 2012:
5/6 "Todas las chicas besan con los ojos cerrados" de Enric Pardo i "Cuatro amigos" de David Trueba.
Comparteixen el cinquè lloc perquè no sabria dir quin dels dos m'ha agradat més. A més tenen certes similituds. Són llibres curts, lleugers, que pots recomanar a qualsevol i que em van fer passar bones estones. Els dos parlen de gent més o menys de la meua edat i dels reptes i preocupacions que tenen. Tot i ser llibres agradables crec que en certa manera els dos tenen un punt de melangia, més el de Trueba, que també està, per a mi, millor escrit. Del de Pardo allò que més m'ha agradat és que és molt actual i les múltiples referències a pel·lícules i series de televisió.
4 "El lector de Julio Verne" d'Almudena Grandes.
Este llibre és el segon de la col·lecció que està escrivint Almudena Grandes sobre la postguerra. A mi sempre m'ha agradat molt l'estil d'esta escriptora, sap molt bé com connectar amb mi i sempre he pensat que m'agradaria saber escriure tant bé com ella. Puix bé, la primera novel·la de la serie "Inés i la alegría" va ser una xicoteta decepció perquè tot i estar molt ben escrita, no em va acabar d'omplir i és sense dubte el llibre de la Grandes que menys m'ha agradat. Per sort esta segon m'ha fet reconciliar-me amb l'autora. El llibre està contat des de la perspectiva de Nino, el fill d'un Guàrdia Civil a la serra de Jaen, durant la postguerra. Els personatges, com quasi sempre amb Almudena Grandes són entranyables i la novel·la és molt menys obvia del que podria parèixer. Molt notable!
3 "Once vidas" de Mark Watson.
Once vidas és el llibre "sorpresa" d'enguany. És sorpresa perquè la portada i sobretot la descripció de la contraportada es fan pensar que és un llibre de comèdia i com que està escrit per un còmic, esperes un llibre per a riure i, després de llegir-lo crec que puc dir que per sort, no és així. Once vidas conta com una acció aparentment sense importància de Xavier Ireland, el protagonista, canvia la vida d'altres onze persones. A mi en el seu moment em va fer reflexionar molt, ja que està clar que no podem prendre cada decisió pensant en totes les conseqüències que podria tindre (seria per a tornar-nos bojos), però si que és bo pensar que tot allò que fem pot afectar a molta gent i és una bona forma d'intentar fer sempre allò més adequat. És un llibre amb molt de ritme, que també es pot recomanar a tothom, que està escrit amb un estil que va connectar prou amb la meua forma de veure el món. Alguns personatges estan millor perfilats que altres, però tota la història del protagonista em va agradar moltíssim. El vaig llegir en 4 dies, així que crec que eixa és la millor carta de presentació.
2 "Los detectives salvajes" de Roberto Bolaño.
Crec que este és un dels millors llibres que he llegit mai. I si abans he escrit que els llibres es podien recomanar a tothom, este crec que no es pot. Pot tindre fàcil més de 100 personatges, que apareixen i desapareixen, salts temporals, dues històries paral·leles, no és un llibre senzill. Conta la història de Ulises Lima i Arturo Belano, poetes mexicà i de Xile respectivament durant més de vint anys, on viatgen a Àfrica, Israel, Barcelona, Nicaragua, França i sempre contant la història des d'el punt de vista de la gent que va trobant-se amb ells. Este llibre és un poc depressiu, parla de la mort, de l'amor, del sexe, de la bogeria, de poesia, de personatges desarrelats, depressius que tenen una forma molt particular de veure el món. Alguns personatges són realment impressionants, altres passen més desapercebuts, però quan et acabes el llibre et dones conter de l'obra mestra que acabes de llegir. Segur que este 2013 cau 2066, el seu altre gran llibre.
1 "Libertad" de Jonathan Franzen
I si t'ha agradat tant el segon, com és que no ha guanyat? Senzillament perquè crec que vaig gaudir molt més llegint este. Libertad conta la història vital d'una família americana. Pare, mare i dos fills. Demòcrates i compromesos amb la seua comunitat amaguen darrere de la seua porta tantes misèries com tots. Em va agradar molt la presentació dels personatges, la seua evolució amb el pas del temps, el triangle (o quadrat) amorós que es dona, el personatge del fill, l'època d'universitat de la mare... un llibre molt disfrutable, que parla de la llibertat; la llibertat que tenim per a cagar-la de la forma que vulguem.
He llegit alguns altres llibres que m'han agradat menys i per això no estan en esta llista. El que és segur és que en este 2013 llegiré molt més perquè el Pare Noel em va portar un kindle (i dic la marca perquè estic molt content amb ell) i poder accedir a qualsevol llibre farà que segur incremente el meu ritme lector.
Vull parlar també de música. Treballar ha fet que tinga diners i puga permetre'm alguns capritxos, un d'ells és el Spotify Unlimited. i Gràcies al Spotify he conegut molta música, i és que és una autèntica delícia poder tindre tots els discs del món a un parell de clicks, i a més amb la satisfacció de que no estàs fent res il·legal.
M'han agradat molts discos: el 3.0 d'Orxata (que no està al Spotify, però que regalen a la seua web) al de Silvia Pérez Cruz, el de Caléxico, el de First Aid Kit, el de Gepe, el de Los Punsetes, el de McEnroe, el de Django Django, el de Saint Ettiene...moltíssims.
Ací teniu una llista del Spotify amb una selecció del que més m'ha agradat enguany:
I uns quants videos de cançons que m'agraden i no són molt conegudes, per als que no utilitzeu Spotify:
I per últim vull parlar de series; el 2012 també ha sigut l'any de les series. He vist moltes, potser massa. Entre les novetats que més m'han agradat estan Girls, comèdia amb un toc dramàtic (em recorda un poc a Weeds). Està escrita (i alguns capítols també dirigits) per Lenna Dunham que a més és la protagonista i té un potencial increïble en este món. Va de quatre xiques que acaben d'eixir de la universitat i no tenen gens clar que fer amb les seus vides. A més la guapa és molt guapa i està molt bona i Shosana, com mola el personatge de Shosana!! La recomane sense dubtar-ho.
I també vull recomanar The Newsroom, la nova creació d'Aroon Sorkin, sobre la redacció de les notícies de la nit d'un canal de cable. Jo és la primera serie que veig de Sorkin i la veritat és que m'agrada molt. Més la part periodística que l'amorosa, que en ocasions dóna un poc de vergonya. Té alguns capítols més fluixos però els bons són realment genials. A més la de les notícies de economia..."Ay omà que rica"
Sloan Sabbith en la serie, Olivia Munn és l'actriu.
També he vist Black Mirror, Sherlock, la primera temporada de Twin Peaks, capítols solts de New Girls, estic acabant-me Friday Night Lights... i per descomptat seguisc amb Dexter i Breaking Bad, de les que ja he parlat altres anys.
I com sempre la miscel·lània de coses que m'han molat enguany: he descobert el Carcassone, el Chai Latte, estic encantat amb el meu nou portàtil, un ThinkPad de Lenovo, els dolços del furgo-forn que ve al treball són una delícia, el ajvar un altra delícia i el blog del comidista sempre et fa passar una bona estona.
P.D: No he parlat sobre cinema perquè quasi no he vist pel·lícules i les que he vist no eren noves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)