Barres lliures i poesia.

L'event de la setmana ha sigut sense dubte la barra lliure del dijous.
Vull escriure açò abans de saber amb exactitud quanta pasta anem a guanyar ( que va a ser més de la que esperàvem al principi de la nit), per a que els diners no esborren el més important.
I el més important, és com ho vam passar de bé, com s'ho va passar de be la gent que va vindre (els que no van acabar bosant...), i com de bé va eixir tot. Quan les cosses es preparen amb ganes, i sobretot amb un somriure, ixen be.

I com m'agrada escriure, escric poesia, perquè la poesia i les barres lliures haurien d'anar sempre de la mà.

I inagure el primer concurs dormiricallar, postejeu als comentaris un titol per a la poesia, i un ordre més lògic per a les estrofes (sense tocar la última) per exemple amb el format de nombres (632145) Al que més m'agrade, de premi una munyeca xoxona si és xic, si és xica el que ella vullga.


Que ella siga autèntica em complica la vida
I que si sols hi ha Sibèria entre ella i jo?
I que si no fan trajes a la meua mida?
És ben cert que no hi ha nostàlgia pitjor.

Però hui puc des d’ací cridar ben fort,
si fa falta pujant-me dalt la taula,
i posar l’accent en cada paraula,
estic ple de vida, la melangia ha mort!!

Ítaca cada volta més a prop,
disfrutant cada pas d’aquest camí,
si caic, segur que m’alce un altre cop,
la meua felicitat no tindrà fí.

Aprenga’m a fer l’amor com animals,
a follar com beates puritanes.
Ja no tinc por a pegar un pas en fals,
a oblidar les salxitxes alemanes.

Perque el sol torna a eixir cada matí,
l’esperaré amb el millor dels somriures,
brindem perque em queden bons amics,
perque les barres siguen sempre lliures.

Única i irrepetible, xicoteta però molt gran
Qué importa que no tinga mamelles?
El moviment es demostra caminant,
especial, des d’els peus fins a les orelles.

I quan acabeu de llegir este escrit,
junts ens farem unes casalles,
Espere que no em pegueu un crit:
Saül, per què no te calles?