Ovidi Montllor, alcoià. Va morir ja fa més de deu anys de càncer, amb només 53 anys.
Vaig pel carrer, i em creue amb molta gent. Gent que no sap qui és Ovidi. I em pareix una injustícia, perquè Ovidi, a més d'actor, ha sigut la veu. La veu que ha musicat alguns dels més bells poemes en la nostra llengua. I és una injustícia, que la gent no conega les nostres arrels, no se'ls ensenye a les escoles, qui som i d'on venim. No se'ls ensenye a estimar i a defensar la nostra llengua i la nostra cultura, com a mi em van ensenyar els meus pares.
A més de cantar, Ovidi va escriure poesia, va fer cinema, i va portar les seues cançons i les seues idees a l'estranger, quan ací el silenci s'imposava.
Ací us deixe un poema, que diu tot el que jo pense. Si canviem Alcoi per Burriana, el podria signar jo.
LA CANÇÓ DEL CANSAT
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
I ara una col·lecció de videos del youtube:
La poesia de dalt cantada:
http://www.youtube.com/watch?v=irOpgWKDYws&feature=related
Una defensa aferrisada del diàleg. Perquè segurament la paraula és l'única arma que ens queda.
http://www.youtube.com/watch?v=7XdOWnNaxnk&feature=related
L'homenatge a Teresa. La dona que ensenyava les cuixes als xiquets alcoians.
http://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Y&feature=related
Els amants. Poema de Vicent Andrés Estellés, que el tipet ja va penjar al seu blog, cantat per l'Ovidi. Perquè si l'amor és així, jo vull enamorar-me.
http://www.youtube.com/watch?v=DSsQECyBdHg
I això es tot, i és res. Perquè 301 anys després la lluïta continua, i encara que als nostres cors, la batalla està guanyada, desgraciadament, la nostra veu cada volta s'escolta menys. sepultada pels megàfons feixistes que dominen València.
Som i serem!
