Feia temps que no escrivia una entrada personal, contant com em va tot, que faig, però esta tampoc serà...
Esta entrada va sobre mi, si, no és literatura, no és ficció.
Esta entrada és per a explicar, que a mi el físic de les xiques m'importa poc. A mi em guanyen sobretot per la forma que tenen d'estar en el mon, per l'actitud davant la vida.
Per la vida, es pot passar de puntetes, o deixar una profunda petjada.
Em captiven les xiques, amb actitud positiva, sempre amb un somriure; amb uns ulls amb expressió de viva alegria, lluny de la tristesa.
Envoltades de gent, d'amics, sempre ocupades, amb cosses que fer.
M'agraden inteligents, que sapien allò que els convé.
Capaços de fer riure, de dir allò pertinent en el moment adequat, d'expressar-se de forma que la resta de gent li preste atenció.
No m'agraden les que se'n van a dormir les primeres en una nit de festa (més bé, les que es queden a desdejunar).
M'encanten les xiques que hui estan ací i demà enllà.
M'agraden quan caminen amb aire despreocupat, amb el cap bén alt, menjant-se el mon, sense caure en la xuleria.
M'agraden transparents, clares, sinceres, autèntiques.
M'agraden "els cabets loquets".
I tornant al físic, sols detalls. Un mirar capaç de captivar, un somriure, un gest, sols amb això puc caure rendit.
I les mans i els peus.
Les mans diuen molt d'una persona, a mi em diuen molt, tot i que les meues no m'agraden massa tampoc.
I els peus, són més bé una mania heretada. Heretada de Paloma, la meua ex companya de pis i amiga, que tenia una mescla de fastic i fòbia als peus d'allò més divertida. Però per culpa d'ella ara tinc la mania de mirar els peus, de buscar imperfeccions, d'analitzar-los, de trobar peus bonics.
Ara amb l'aplegada de l'estiu, i la calor, és el temps per veure peus.
I ahir, vaig veure dos parells que tenia curiositat per veure, que conscientment, no havia vist mai. No em van fer fàstic, més be, em van agradar. Segurament els peus no són tan importants. Encara que és per ells, que mantenim contacte en el món.
Nota al peu: Esta entrada explica cosses que volia explicar, els perquès que algú em va demanar.
3 comentarios:
Sí, jo crec que quan estem a la biblio i et quedes mirant a algunes que pasen, que mira per on solen tindre pits com el meu cap, estàs pensant "mira, aquesta segur que hui està ací i demà enllà, segur que les nits de festa es queda fins al desdejuni...".
Encara que supose que una cosa és eixa, i altra que alguna t'agrade de veres. I com d'ahí no sols dir res, pues sols tú saps quina t'agrada, no puc jutjar-te.
Ale, estudia que el dilluns ho fem tot pols ( o sorra ("arena eh!")).
Saül, lo intentaría en valenciano, pero no quiero darle una patada al Valencià (eso sí, lo he leído enterito y creo que más o menos...).
Mira por donde y hablando de pies, quiero decir que a mí los míos me encantan, porque son grandes (un 44, puede que más que tú, jajajaa), así que rara vez me caigo, y eso de quedarme dormida de pie... Así que ahora que nos vemos por la biblio, no te asustes si me miras los pies y encuentras que por zapatos llevo dos lanchas motoras.
Besetes
Fetixista!!
Estava a punt d'escriure només això, però crec que et mereixes més.
Està clar que, com a mínim per mi, una xiqueta t'ha d'atraure amb el seu físic, q no vol dir que haja de ser espectacular, simplement que a tu et faça gràcia.
Pel que fa a les característiques que has descrit, fa temps que jo només busque xiques així, xiques amb ganes de viure i que busquen el costat positiu de la vida. Per a patir sempre hi ha temps.
Jo he de reconèixer que mire els peus però només per veure quines sabates usen, pense que em diuen prou d'una persona, he d'incloure la meua aversió a les sabatetes de ballarina.
Salut tipet!!
P.D: com van els exàmens??
Publicar un comentario