Aquells meravellosos anys

Quan passen els anys, estic segur que recordaré la meua estància a la universitat com la més feliç de la meua vida. I tot gràcies a molta gent...

Gràcies als tipets. Eixa panda d'amics intel·ligents i constants, dels que se m'haurien d'haver pegat més coses. Sempre em quedarà al records ixe eurotour tan espectacular, i eixes trucaes nadalenques que espere que continuen durant molts anys. Julian, Tipet, Albert, Carles i Leandre, sou molt grans.

Gracies també als valencianets, començant per Ferran company de borratxeres inesperaes, i passant per Aurora, sempre de bon humor, Isabel q es super be, el trio lalala de la Safor, Giovanna, Mª José, MAr... Sou collonuts, i espere que el bar toni xinés de Benimaclet ( o els montaditos millor), continue sent sede d'alguns soparets.

I els meus superherois favorits. Eixes tres pedres, sobre les que he recolçat les meues tres cames (nota de humor), eixa "pandilla de la muerte", eixa gent tan pasota com jo, tan borraxa com jo, tan festera com jo, i tan rei misterio com jo. Amb ells he compartit l'habitació de Cancun, molts sopars al meu pis o al de Botella i Nando, moltes nits de tranqui, que acabaven en pets enormes. Peter (i Mauri i Pepe), Botella i Nando (te dec un secret que te contaré en el pròxim pet, Burriana?), no canvieu mai.

I la resta de la familia. Mª Angels i Merce, dues persones super especials per a mi, amb qui m'encanta estar, i saben que si algun dia, em necessiten em tindran per al que vullguen, perquè sé que jo les tindria a elles. I clar, encara queden molts milikituris, i que Merce lligue en molts més xics...

Alicia es mereix també un paràgraf. Perquè moltes voltes les amistats les marca el dia a dia, i nosaltres hem sabut mantindre la nostra en la distància. En Alicia sempre m'ho passe genial. M'entén al 100%, em complementa. Alicia és sempre allò que vol ser, i espere que sempre tinga un "rincón" per a mi. Junt amb Alicia de la Euiti van vindre xiques molt guapes i divertides, que tapaven el defecte de ser de la euiti amb infinitud de virtuts. Amb elles vaig viure un superconcert de Muchachito. Lola, Luci, Salut, moleu molt..

I el industriales 2E. La cita del futbol 7 és sagrada. I els seus cantics i els seus ascensos. La classe d'Edu, i de Pablito, els retalls de Monraval, les parides del Gamba i de Roca (sabem fixar), i super Johan, El Kaiser Vicente, les marselleses de Xisco. ¿Como no te voy a querer?

I les xiques. Cris que sé que tinc en ella una amiga per molt que jo seguisca en el 1,2 i 3. Fati a la que li tinc un carinyo enorme que me consta que es correspost, i que fa amb Vicente la millor parella del mon, perquè són dos persones estupendes, Lolo, i el seu especial vocabulari, Eva, sempre de bon humor, un plaer coincidir en ella. Laury i el nostre momentaso Blue Lagun cancunero, per a totes les xiques en general: dòna gust anar en vosaltres a classe.

I tanta altra gent, Cesar i les seues xiques, les estàncies Sèneca canaries i gallegues, German, el Oreja, Aida, Jana...
Tots sou genials.

Tot no han sigut bon moments. EL pitjor dia de la meua vida, em va tocar compartir-lo amb vosaltres. Quan pense en aquell 3 de juliol dos sentiments enfrontats em vénen a la ment.
Ràbia, perquè sé que aquell accident mai havia d'haver passat, i perquè també sé com haguera disfrutat Majo, de tots els grans moments que hem viscut en els últims dos anys.
I un altre sentiment més pur, de tendresa, de record, perquè la gent no mor si se la recorda, i Majo, estàs amb nosaltres, cada dia, en cada cosa que fem, i estic segur que des d'allà on estigues hauràs ballat moltes congues enguany. T'estimem.

Segur que en tant llarg com ho he fet, m'hauré deixat a algú, però si el teu nom no apareix, no et preocupes, perquè igualment has sigut partícep d'estos meravellosos anys.

No canvieu mai.