Així va definir Menotti al futbol.
Segurament perquè sense ser vital, et fa viure moments inoblidables. D'alegria inmensa, com el passat diumenge, o de profunda amargor, com per exemple, quan Riquelme va fallar aquell penal que haguera portat al Vila-real a una final de Champions.
Les coses impossibles passen. Pareixia impossible que Espanya guanyara una gran competició de futbol. Tots haviem pensat, com serà el dia en que Espanya guanye un mundial o una eurocopa?
Tots haviem somiat amb el moment, com aquell que grava amb una camera de mà, al seu gos fent el mort i somia amb guanyar un Oscar. o com aquell altre, que escriu quatre parides en un blog d'Internet, i somia en publicar una novela.
Però a voltes els somnis es fan realitat, impossible is nothing.
Per ajudar a fer-los realitat cal lluïtar, cal fer les coses bé, i cal donar-ho tot, confiar, arriscar-se...
Va ser bonic, el moment de la celebració de la final, Palop amb la camiseta d'Arconada, Casillas alçant la copa. I també veure als futbolistes borratxos, celebrant-ho i demostrant que són persones normals. Eixe ambient no era molt diferent al que es vivia en els ascensos del 2E.
Mentre tot el país es paralitzava per la gran Eurocopa que estava fent la selecció, jo tenia coses de les més importants per fer.
Tenia examens, (encara em queden 2), i tenia que començar a buscar un futur per a l'any que vé. I en això estem.
Ahir vaig fer la meua primera entrevista de treball. Seria per a fer pràctiques en PPG. Mitja jornada, i podria fer allí el projecte, crec que la impressió que es va emportar de mi l'enginyer de processos Don Vicente Villalba, no va ser roin, però ja vorem, a veure si em criden d'algun altre lloc, o si aprove dibuix, i me'n vaig d'Erasmus al segon quatrimestre, tot per veure!
Els examens, sense pena ni glòria, com la burra de Victòria. M'ha quedat electroquímica per a setembre (sospite que Guiñon em té mania), i ara aplega la recta final important amb CAI i REM i el meu benvolgut dibuix. No m'estic estresant molt la veritat.
Sé que és llarg, així que si has aplegat fins ací gràcies. Sé que molta gent em llig, i això m'alegra, jaja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario