Brussel·les (II): L'odisea del retorn, puto Murphy o la maldició del Kevin Costner

He dividit l'entrada de Brussel·les en dues, per a que el caòtic viatge de tornada no li furte protagonisme al genial cap de setmana que hem passat allà.

Al fotolog de Fati podeu veure un resum de totes les putaes que van anar succeint-se.
Es va demostrar el primer article de la llei de Murphy, que diu que quan alguna cosa va malament, sempre pot anar a pitjor.

Però el més important, és que tots vam tornar sans i estalvis, i açò quedarà com una aventura més, com una anècdota entre tantes que han passat en estos anys, i sols servirà per a unir-nos encara més, i demostrar que a la universitat no tinc companys de classe, tinc amics.

I és que durant tota la llarga nit, no vam perdre el bon humor; jo mateix, quan va aplegar per fi el primer autobús a Reus, i veient la gran montonera de gent que es va formar vaig dir: "las mujeres i los niños primero" provocant la risa en el respectable. O els comentaris de Nando quan li va deixar la palestina a Botella i va aplegar la Guardia Civil, o les conversacions amb Eva, sobre temes intranscendents sols per a que no s'adorguera. O el somriure sempre present en la cara de Vicente i Fati, tot i el fred, i la putà del cotxe... Al mal temps bona cara.

Per una volta seré discret i deixaré sols per als afortunats que vam anar de viatge, qué és això del Kevin Costner...