Dormir i follar (I)

Amb aquest suggerent títol comença una nova secció del blog.L'embrió d'esta secció és el tercer paràgraf d'esta entrada del fotolog, i ara està clar que tindrà continuitat, perquè tinc escrit un altre relat, de fet, estava escrit abans que el que aneu a llegir ara,

Perquè follar segurament no és una solució per a la crisi, però segur que si follarem més la portariem millor.Així que dormir i callar, passa per uns moments a ser dormir i follar, i ací escriure algun relat eròtic, que pot provocar alguna trempera matinera, un calentó o la més absoluta de les indiferències.

Si vos interessa l'erotisme i els relats eròtics, teniu l'enllaç de la cuca al cau a la dreta, i també ací. És un blog dedicat al tema.

I ara el relat, espere que us agrade:

Encara estaven tombats al llit, nus, la respiració encara un punt accelerada, quan ella ho va tornar a dir:
- Gràcies.
-No em tornes a donar les gràcies, no tornes a fer-ho. No tornes a donar-me les gràcies ni una puta volta més. Si vullguera que em donaren les gràcies ajudaria a cegs a creuar el carrer, portaria la bossa de la compra a les dones majors o compraria tabac de la màquina.
Però si folle amb tu, és perque m'agrada, perquè vull, i perquè tu també vols. M'encanta besar-te al coll, als peçons de l'orella, m'agrada mirar-te als ulls tan de prop, m'encanta que les nostres llengües es fonguen, m'agrada agafar-te de les natges amb força, empentar-te cap a mi, i deixar que notes el meu sexe junt al teu, m'agrada passetjar la meua llengua pel parc del teu cos, de dalt a baix.-

Ell pujava cada volta més el to, i acompanyava el discurs amb gestos. Ella el mirava entre divertida i asustada.

- M'agrada estar junt a tu, tant a prop, que les fronteres dels nostres cosos es dilueixen i formem junts un nou país, on la única llei és el desig. M'agrada xuplar dels teus pits, m'agrada la fragància que desprenen els teus cabells, m'agrada el sabor de la teua pell, el tacte de les teues mans en el meu cos. M'agrada quan follem com animals, com si el món s'acabara demà, com si fòra la última volta. M'agrada quan fem l'amor amb paciència, sabent que tenim tot el temps del món per a estimar-nos. M'agrada acariciar-te el cony, i mirar com disfrutes. M'agrada estar dins teu, i moure'm; ara amb la pressa i la ràbia de la mar en dia de tormenta, després amb el ritme suau i acompasat amb que el vent mou les fulles de les arbres. M'agrada escorrer-me dins teu, mentre em mires amb la llum única amb que brillen els teus ulls. M'agrada també el silenci de després, i despertar-me al teu costat al matí, ho entens?-
Ell va acabar, quasi ofegant-se per la magnitud del discurs. Ella, meravellada pel que acabava d'escoltar amb un somriure burleta als llavis ho va tornar a fer:
- Gràcies -