Jo considere que tinc un gust acceptable. Sé allò que m'agrada i allò que no, i quan recomane a algú, que té un gust paregut al meu, alguna cosa, normalment sol dir-me que li ha agradat la meua recomanació.
Així que si no sabeu quin llibre llegir, o quina pel·licula o quin disc baixar de la burra, ací us deixe el que més m'ha agradat del 2008.
Llibres: Jo crec que aquest és l'any que mes llibres he llegit, fins 12 vaig aplegar a contar, des d'Auster a Houellebeqc, passant per Matilde Asensi, i la catedral del mar, però recomanaré dos:
Saber perder. Del director de cinema David Trueba. És un llibre genial, que conta històries quotidianes, de quatre personatges que et sorprenen, qe t'enamoren, que et posen nerviós, em va encantar.
Los hombres que no amaban a las mujeres. No cal que parle molt d'ell, perquè és el major éxit literari actual. És un novela tan atípica, que tracta la investigació sobre un assassinat d'una forma tan diferent, i amb tanta intriga, tant d'humor, i amb un final tan sorpressiu, que val molt la pena. El millor és que és la primera part d'una trilogia (ja ha eixit la segon part, i ja la tinc). El pitjor, que el seu autor, el suec Stieg Larsson va morir al poc d'entregar-la, així que hi haurà que disfrutar-la, perquè ja no escriurà més llibres.
Música: M'han agradat l'últim de Quique González, l'últim d'Extremoduro, lo nou de La Pulqueria, i he descobert a Aaron Saez, a Conchita, però els dos millors descobriments crec que són:
Gertrudis
i Russian Red
Cinema: No he vist molt de cinema, i molt poc m'ha cridat l'atenció. De les pel·licules espanyoles nominades al Goya, sols es salva un poc "La Soledad", decepció en Batman, i de les produccions americanes, sols m'ha cridat un poc l'atenció Juno, que és diferent a la resta. Ara que tinc pc nou, i disc dur reproductor, em posaré més al dia en el cinema.
Altres recomanacions: lo millor que he provat el 2008 és l'absenta, el millor programa de televisió Pekin express, el bar "A lo loko" del meu carrer de València també està molt bé, i cascar-se-la en la mà que menys domines...és diferent.
Després del triple empat de la tercera eliminatòria hi ha 8 finalistes. Tindreu tots els nadals per a votar, i m'agradaria batir el record de participació, i que em contareu alsa comentaris, a quina cançó voteu, i perquè.
En ordre alfabètic vos presente a les finalistes:
A contracorriente
El canto del loco no està entre les meues preferències actuals, els seus últims discos no m'agraden. Però esta cançó finalista, junt amb les altres que recomane han marcat una època de la meua vida. Uns estius bojos, on cada dia era diferent, dalt d'un seat leon groc, i amb els amics de sempre, feiem tot sense pensar, i cada vesprada i cada nit era una festa, està cançó forma part de la banda sonora d'aquell temps.
Video: (el videoclip, no es pot insertar, així que deixe un directe)
Altres cançons: Canalla, Puede ser, Crash, Una foto en blanco y negro.
Al vent
Hi ha gent a qui està cançó no li diu res, no sent res d'especial quan l'escolta. A mi em posa la pell de gallina, em fa emocionar, m'apassiona. Perquè diu tot allò que jo pense, totes aquelles coses, en que m'ha ensenyat a creure, i les va dir en una època, on no era tan fàcil com ara. Impressionant el document de l'actuació del 30 aniversari de la grabació.
Video:
Altres cançons: Diguem no, Jo vinc d'un silenci. També t'agradaran: Ovidi Montllor, Lluis Llach, el Serrat de la primera època.
Ella
Bebe va entrar en el panorama musical com una manada d'elefants. I també va entrar en mi de la mateixa forma. Feia una música que m'agrada, la vaig veure en concert a la plaça de bous, em feia sentir coses. I parle en passat, perquè pareix que no té intenció de tornar, i és una llàstima. Ella és la cançó que més m'agrada sentir, perquè m'encanten les dones, i esta cançó és per a elles, perquè han de ser com els done la gana ser. Té a més un videoclip genial, on participen la mare, l'avia, la germana i moltes amigues de Bebe.
Videoclip:
Altres cançons: tot el seu únic disc és genial. Pots veure-la en les pel·licules: La educación de las hadas y Caótica Ana.
El roce de tu cuerpo
S'ha venut Fito? era millor la música que feia abans? preguntes recurrents, que jo no sé contestar. No soc un gran admirador seu, però està cançó es genial, i tan bettypopera, que mereix estar en esta final.
Videoclip:
Altre cançons: Voy a acabar borracho, tras la barra, whisky barato, rojitas las orejas...
La primavera trompetera
El reducte garrapatero en la final. Jo englobe amb el nom de "garrapateros" a un estil de fer música que m'encanta, i que s'emporta un bon percentatge del temps que em passe escoltant música. Ells van ser els primers que vaig escoltar, i ara segueix amb Muchachito, Gertrudis, Canteca, que mesclen rock, amb rumba, mambo, porros, jaja, un poc de tot vaja.
Videoclip:
Altres cançons: Pirata del estrecho, Nube de pegatina, El aire de la calle, Trabubulandia, A la luz del lorenzo.
Escolta també: Gertrudis, El sombrero del abuelo, Canteca de Macao, Ojos de brujo, Muchachito.
La vereda de la puerta de atrás
Extremoduro és el grupo de rock nacional per excel·lència, i està és la seua cançó que més m'agrada. Altres segurament tenen moments més brillants, però està m'encanta. Parla de l'amor no correspost, segurament el més pur, i el ideal per a escriure grans cançons.
Video: Crec que no té videoclip:
Altres cançons: Tot l'ultim disc, tot Agila, Puta, Deltoya, Salir,beber... Escolta també: Als altres grans grups de rock: Los Suaves, La fuga, Rosendo (Marea si vols també, però jo no li pille el punt)
Pesadilla en el parque de atracciones
Los planetas són el grup pop espanyol per excel·lència. En diuen "indie" del seu estil, però les seues cançons tenen tota l'essència del pop, son tan bons els cabrons. Tots tenim algú a qui dedicar-li esta cançó, que és genial, i em dona un "subidón" enorme sempre que l'escolte. També els he vist en concert en la plaça de bous, jaja.
Videoclip:
Altres cançons: El artista madridista, Un buen día, Que voy a hacer, Cumpleaños total, La canción del fin del mundo.
Escolta també: pots provar, però jo crec que són unics.
Y sin embargo
Si fòra com Risto Mejide, diria que deixarem esta farsa, i que esta fòra la cançó guanyadora, jaja. Sabina és el meu artista preferit, i esta la seua cançó que més m'agrada. Sabina té dues grans cançons d'amor, aquesta finalista, i Contigo. Tan diferents, i tan bones les dues, em quede en esta més gamberra, més real, genial.
Videoclip: No m'he pogut resistir a posar-lo en la intro de Olga Roman, brutal!!!
Altres cançons: No cabrien. Escolta també: és unic també, però segurament t'agradaran Serrat, Drexler, Ismael Serrano, Quique González, Krahe...
Ahir, escoltant la primera hora de carrusel deportivo (que sempre és per a tronxar-se de risa), un xic, o un xiquet de 17 anys, demanava als comentaristes consell perquè la novia l'havia deixat. Entre les mil parides que li van dir, que segurament l'afonarien més que l'ajudarien, un dels comentaristes (Gallego, crec) va dir-li, que l'amor com tot al cos humà no és més que reaccions químiques; terminacions nervioses, que alliberen endorfines, que apleguen a altres terminacions i ens fan sentir, ens fan pensar, ens fan estimar... una cosa així.
A mi no em fastidia ni em cabreja, que passen certes coses, que a més han tardat massa i tot. Les coses que no depenen de mi, en les que no puc influir, no em poden cabrejar, ni m'afecten tampoc. Tampoc em cabreja, que aquestes reaccions químiques, es donen en mi, és també inevitable. Si que em cabreja, i molt, algun comportament estúpid que he tingut últimament, trencar promeses (vaig dir que mai més tornaria a parlar d'ella al blog, i ací està), em cabreja perdre el temps pensant... A mi que soc una persona prou cerebral, em cabreja no poder tindre-ho tot baix control.
La cançó diu que les xiques sols volen divertir-se, i últimament m'he donat conter que jo puc divertir-les. He tingut distraccions que han estat genials, i que si més no, han fet que la terminació nerviosa, encarregada de pujar-me l'autoestima s'haja activat. Just per això encara em cabreja més no poder oblidar, no aplicar-me els consells que done en altres blogs, que són tan valids, i estan tant bé.
I deixe correr el temps, que tot ho cura. I em debatisc entre pendre decissions dràstiques, o no fer res.
Amb la única esperança de que siga cert que les xiques sols volen divertir-se.
