Nosaltres els valencians (II)

L'últim disc de Pau Alabajos es diu "Teòria del Caos", i m'encanta. Ja vaig possar una cançó al blog, i ara el vaig a tornar a utilitzar, i no se perquè no serà l'última volta.

Comptat i debatut, és un gran poema. La declamació és perfecta. I la lletra, no és en cap cas fatalista, ni tremendista. Els valencians som així. Açò és la cuna del PP, ens encanten els grans events, donem importància a tot allò que no la té, i ignorem i despreciem allò més important.

Açò mai eixirà a canal nuef:

Comptat i debatut

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.