El retratito

A l'espera que acabe la segon divisió i de l'invent este de "La Copa Confederaciones" (bacalá), s'ha acabat la temporada futbolística.

El Barça ho ha guanyat tot, i la veritat és que ha estat un gust veure-los jugar. Enhorabona als culés. Si el Barça ho guanya tot, està clar que això es dolent per al Madrid, i a més el Vila-real no ha entrat en Champions, o siga que no es pot dir que estiga molt content del final de temporada. Almenys s'ha salvat l'Sporting.

Si hi ha una cosa que no canvia és la meua devoció per Carrusel Deportivo, que comença els disabtes en esta cançó (que m'encanta):



I després va una hora sencera de tontaes, on es dediquen a fer el paiaso, a dir animalades. Enguany ha estat molt animada esta primera hora, amb l'entrada de Mayte Zúñiga la dona de Maldini en Supervivientes, amb els acudits de Gallego de "se abre el telón", i amb el bon humor que sempre regna a l'estudi:



I després tot el disabte i el diumenge per la vesprà, un estil únic, particular, divertit de fer ràdio, de fer publicitat, amb nadales i històriques retransmissions de la Superbowl incloses. I allò qe més em cabreja és que ells cobren per passar-se-ho tant bé com jo. Amb parides, que ja tots els seguidors sabem de memòria, i no ens cansem d'escoltar-les:







I per acabar-ho d'adobar te canten "El retratito".