Des de'l nombrament de la nova ministra de cultura, Angeles González-Sinde, (la seua pel·lícula "La suerte dormida" és molt bona) es ve parlant molt del tema de la pirateria. La cosa de moment no ha canviat molt, ni crec que canvie mai.
Jo baixe moltes pel·lícules i molta música d'internet, de programes p2p i també de descarrega directa. I no estic traint a ningú.
L'any passat, el 2008, sols vaig anar una volta al cinema, a vore Batman Returns, enguany segurament aniré la setmana que vé a veure la peli de "Los hombres que no amaban a las mujeres", i ja hauré empatat.
Això si, l'any passat no veia més pel·lícules, i enguany amb la connexió a tope, i el meu flamant disc dur multimedia les veig totes. Però em deixaré al cinema els mateixos diners, molt pocs, perquè considere que és molt car, i dòna un servici dolent, per posar un exemple, si et pixes (a mi sempre m'entra pixera en els pitjors moments) et perds un tros de peli.
I després està la música. Fa temps que no en compre, però més que res, perquè no escolte mai CD's, sempre escolte música al mp4. Vull aprofundir en el tema de la descarrega legal, però de moment encara sóc molt pobre...
Ací deixe un video d'una entrevista a Luís Ramiro, i un fragment d'una entrevista a Bebe, que parlen del tema:
¿A ti te molestará que se descarguen ilegalmente tu disco?
Bebe. ¿Qué voy a hacer yo? Claro que no, tío. ¿Voy a ir detrás de alguien? Que cada uno haga lo que quiera. Si yo estuviera en otra situación seguro que también lo tendría que hacer. A ver, la música es un medio de expresión, y el que tenga conciencia estaría bien que intentara que se equilibraran las cosas: que unas veces se compre disquitos, otras veces se los baje...
I ja que estem puix recomane escoltar a Luís Ramiro, el de l'entrevista. Va estar la setmana passada en València i no vaig anar a veure-lo. Julian que és el dels cantautors, treballava, i encara que podia haver demanat a algú que m'acompanyara, això té prou de perill; un dia et pots vore en un concert de La Quinta Estación o de Amaia Montero... Però és el cantautor que més m'ha agradat dels últims temps, ho fa fàcil i bonic.
Us deixe una cançó, de sirenes.
Ah! dir que Bebe torna que en la seua pàgina us podeu descarregar el single, i que el disc ix el 30 de juny. Potser me'l compre.
4 comentarios:
Puntual com sempre, entra la teua entrada.
Sobre la pirateria no vull fer cap discurs, perquè ja hi ha poc diferent que aportar. Avui en dia hi ha varius elements incompatibles que desestructuren el mercat musical:
- La desorbitada oferta que fa impossible comprar els discs de tots qui ens agraden
- La intervenció de les discogràfiques
- Els preus dels discs
Cap jove, per lo general amb pocs ingressos, es pot permetre el luxe de pagar 20€ per un disc que no sap si li agradarà sencer, i no només la cançó que sona en la ràdio.
Una opció responsable és descarregar la música i, si agrada, comprar el disc a posteriori o asistir als concerts que el grup done.
La coherència personal té el límit on allò no és més practicable. Jo, des que m'agraden, sempre compre els discs dels meus cantautors favorits: Ismael Serrano, Joaquín Sabina, Jorge Drexler... I quan fan algun concert a València, no m'ho perd.
Amb les noves promeses, què menys que escoltar-les en un ambient íntim a qualsevol café-teatre o sala menuda. Potser siga el primer pas per acabant comprant-ne el disc.
Luís Ramiro és una nova promesa al mercat dels cantautors. El darrer disc li l'han produït els músics de Joaquín Sabina.
Andrés Suárez espere que comence a sonar-li a la gent també. És de l'estil melancòlic d'Ismael.
Zahara ens enamorarà quan sone a la ràdio.
I en www.diadelamusica.com, alguns grupets interesants que hi ha que escoltar (mitjançant una descàrrega).
Un abraç!
JULI
P.D.: Del cinema, res que dir. Qualsevol paga 6€ per vore les merdes que hi ha ara...
De veritat que Bebe torna? però ara va en serio? Fa anys que espere el seu nou disc i sempre son falses alarmes. Espere q aquesta vegada no.
Besets! t'espere en 20 dies.
Fa temps vaig escoltar a un músic dir que no estava desacord amb el tema de que la gent es baixara la seva música a Internet, que ell si tinguera poca pasta faria el mateix. I que ell ara veu el negoci d'altra manera: abans es feien els concerts per a promocionar els dics, i ara es fan discs per a que la gent vaja als concerts. I per a mi va donar en el clau. I gracies a açó, es fan molts més concerts.
En quan al cinema, vaig aprendre del meu amic Salva que si alguna pelíula et crida prou l'atenció, és millor veure-la al cinema. La disfrutes molt més, i per a mí és de veres.
Hi han pelis que m'abelliç veure-les peró que si no les tinguera a casa descarregades pel pirata de mon pare no les veuria, i altres que realment vull veure-les al cinema per a no perdrem res.
És clar que és molt car, peró si vaig al cine una nit, m'estalvie la pasta d'anar a fer-me'n unes quantes a algun lloc, i ve a ser el mateix.
Jo l'any passat vaig anar mogolló al cinema, quasi totes les setmanes. Un consell: quan paseu una época de discutir molt amb la parella, aneu al cine; t'asegura dos hores de tranquilitat, i damunt veus una peli.
Una anéctoda; jo puc dir que a un cine van ficar una peli sols per mi. Estava sols amb Rebeca al cine, a la sesió golfa, i ella es va adormir.
He escrit més en aquest comentari que en un mes al meu blog.
Prompte actualitzeeeeeeeee!!!!!!
he sentit ara l'entrevista, i he de dir que em mola la cançoneta que diu lo de "son mis tetas tan pequeñas...", peró deixe una pregunta:
-Per qué em recorda a la veu del Chivi?
Publicar un comentario