lunes, 10 de agosto de 2009

Ens llegim en setembre

Sé que no he pujat totes les entrades que tenia en pròximament, però l'estiu no és per a estar cara a l'ordinador actualitzant el blog. A més el poc temps lliure que em deixen la platja, el padel, els refresquets i els xiringuitos, els he d'aprofitar per a escriure projecte, i estudiar alemà.

Així que aquest blog tornarà amb nou disseny i noves històries quan aquest contador aplegue a zero:




Perquè ara està oficialment de vacances:

Burriana 2009

Aquesta serà l'última entrada abans de les vacanes, que com l'any passat em prendré, ja que durant poc més d'un mes no vaig a actualitzar, si no ocorre res que calga contar d'inmediat.

Ahir quan vaig tancar la porta de ma casa, i a l'altra banda estaven Botella, Cris i Nando, vaig sentir un segon de tristesa, perquè realment eixe gest de tancar la porta, definia molt bé el meu moment actual.

Perquè tots estem d'acord, i Nando posa molt d'interés en recordar-ho, que mai oblidarem els moments viscuts a la universitat, i que aquest grup de gent que mola tant, i que ens divertim tant junts no es dissoldrà fàcilment. Però també és lògic pensar que difícilment d'ací dos anys (l'any que ve segurament no hi haurà Burriana, perquè jo estaré a Dresde), ens juntarem 15 persones com aquest cap de setmana, o 18 com l'any passat.

Però de moment no tenim més que recordar els bons moments, que aquesta 4ª edició de Burriana ens ha deixat, ja que tot i la pluja del disabte a la nit, ningú pot dir que s'ha avorrit a Burriana.

Així hem tingut molta platja, una bona partida de pòker, un menú gastronòmic variadet, i una nit passada per aigua on quasi tots vam agafar un bon pet, i on Ferran, Nando i jo, acompanyats pel meu germà Sergio, per apurar un poc més la festa vam viure una odísea que riu-te tu de Homero.

M'encanta aquest cap de setmana. M'encanta obrir les portes de ma casa als meus amics, i que vinguen a la platja del meu poble, i als meus xiringuitos, i es divertisquen com ho faig jo. No estàvem tots, però els que estàvem vam disfrutar, i encara que aquest cap de setmana quasi em gasten el nom, em fan molt feliç venint al meu poble, i com sempre Burriana (i Botella i Ferran que han vingut a les 4 edicions) mai falla.

Quan tinga alguna foto potser la afegisca a l'entrada, i si no la inmensa majoria dels que em llegiu les podreu veure al facebook.

Saül 2.0

Així com Microsoft ha decidit jubilar el seu sistema operatiu, jo també vaig a canviar el meu, per a passar a ser Saül 2.0

Perquè ara hauré d'afrontar nous reptes, i no sé si el Saül 1.0 estava preparat, he decidit formatejar-me i instal·lar aquesta necessaria actualització.

És sols una actualització, una millora, així que ningú espere canvis espectaculars, i que no es preocupe, les millors aplicacions de Saül 1.0, estaran també a Saül 2.0.

Saül 2.0 seguirà sent tan paiaso com la seua anterior versió, es podrà seguir contant amb ell, per a qualsevol festa, sarao, quedada que es propose, i procurarà comportar-se almenys igual de bé com Saül 1.0 amb la gent que s'ho mereix. Continuarà disposant de les aplicacions "pantalon tobillo show", "anem a esmorzar després d'una nit de festa", "no m'enfade mai per res", "dreta prodigiosa de padel" i "algun dia acabaré la novela".

Per contra s'han eliminat algunes aplicacions inutils, que no feien més que donar problemes, així a la versió 2.0 ja no estaran els programes "m'enamore sempre de qui no toca", "puc aplegar a ser molt pesat", "la mandra sempre m'acompanya" i "sempre conte els secrets" (encara que no està comprovat que aquest últim s'haja pogut eliminar per complet).

A més la nova versió inclou noves aplicacions com "curs accelerat per a oblidar a xicones", "Curs d'alemà en mes i mig", "ganes d'acabar el projecte" i l'esperadíssim "Disfruta d'un any per Europa".

Espere que la nova versió Saül 2.0 no defraude, i us agrade almenys tant com l'anterior, que em demostreu sovint que us mola.

How I met your mother

Últimament sempre que em junte amb gent, acabem comentant moments, parides i capitols sencers d''esta gran serie.

I és que en quant sona esta musiqueta, ja saps que en els següents 20 minuts, no desapareixarà el somriure dels teus llavis, a més és tan addictiva, que mai pots veure un unic capítol.




Ara que ja m'he vist les quatre temporades que té, conte els dies per a que aplegue setembre i comence la cinquena.

Molt recomanable.