Així que aquest blog tornarà amb nou disseny i noves històries quan aquest contador aplegue a zero:
Perquè ara està oficialment de vacances:
lunes, 10 de agosto de 2009
Ens llegim en setembre
Sé que no he pujat totes les entrades que tenia en pròximament, però l'estiu no és per a estar cara a l'ordinador actualitzant el blog. A més el poc temps lliure que em deixen la platja, el padel, els refresquets i els xiringuitos, els he d'aprofitar per a escriure projecte, i estudiar alemà.
Així que aquest blog tornarà amb nou disseny i noves històries quan aquest contador aplegue a zero:
Perquè ara està oficialment de vacances:
Així que aquest blog tornarà amb nou disseny i noves històries quan aquest contador aplegue a zero:
Perquè ara està oficialment de vacances:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Abans de que se m'oblide... Pots enviar-me per favor la cançó de '12 cascabeles'? No podré viure molt més sense ella...
El teu moment s'acosta. Imagine deu ser com quan es fa una llarguíssima cua i pareix que mai et toca el torn, però de sobte estàs ahí i rere una eterna espera està la recompensa de que el teu moment ha arribat.
Tot això que venim contant des de fa 3 anys els pioners de l'aventura a l'estranger, tot allò que venim describint i fent crònica als blogs, ara arriba el moment de que tu ho visques i ho narres, si cal, en este o altre blog més evolucionat.
Com tu dius, ja des de fa temps es pot qualificar de miracolós juntar-nos tots els que ens agradaria vore i tindre prop. Jo, a cada cop, celebre interiorment la presència d'aquesta gent amb més gratitud, conscient de que ja n'han de vindre amb contagotes, més ara que tu, eix del grup, no hi seràs.
I tots, segurament, estarem de tornada, avorrint-se-nos la vida, encasellant-nos en la rutina i el traball, les relacions estables, els llocs de residència. Tots estarem recordant aquells dies en què la vida era meravellosa i frenètica i no teníem massa responsabilitats sobre ella...
Però tu no. Perquè tu estaràs d'anada. Vivint-ho. Contant-ho. Fent uns grans amics, possiblement per la resta de la teua vida, que no tindran res que envejar-nos.
I nosaltres ací. Trobant-te a faltar i llegint el teu blog.
JULI
Espero impacientemente que pasen esos 34 días para poder volver a leer el blog!!!
Bones vacances. Acabo de trobar-te, així que tinc temps de llegir-te sencer.
Un salut,
Deprisa
Publicar un comentario