Sevilla

Com no es va cansar de recordar-me Marta durant tot el cap de setmana, era el primer Irgendwann, Irgendwo. Si, vam posar data i lloc per a fer el primer retrobament amb la gent de Dresden. Les dades pre-nadalenques feien que qui encara estava estudiant tinguera poca feina, i la ciutat escollida em feia il·lusió perquè no havia estat mai, així que el passat cap de setmana el vaig passar a Sevilla.

Era una novetat per a mi, era la primera volta que em retrobava amb gent de Dresden fora de Dresden (sense contar a Ro, amb qui si que he quedat). No esperava grans canvis, la gent no sol canviar, encara que estiguen a més de 2000 kilòmetres d'allà on ens vam coneixer, i a uns 20 graus més dels que teníem l'any passat per estes dates.

Es van confirmar les meues sospites: no hem canviat. Carla i Migue continuen exercint com a perfectes amfitrions; així a Sevilla em vaig sentir com a eixos sopars en la cuina de Carla en la Sant Peters i Migue em va acollir tan bé com aquella última nit a Dresden, quan tanta falta em feia dormir.

La resta tampoc havia canviat: qui picava en totes les bromes de Migue a Dresden ho continuava fent a Sevilla (encara més, perquè havien perdut la pràctica), qui tardava en arreglar-se allà, tardava igual o més ací i per descomptat qui no parlava en Dresden tampoc obria la boca en Sevilla. Ens vam bufar com ho feiem en Dresden, però ací vam canviar la cervessa pels cubates, vam dormir a la discoteca, vam fer amics pels carrers, la vam liar parda, com quasi sempre...ha estat un gran cap de setmana.

M'ha agradat molt Sevilla; els seus llocs típics valen la pena, però en la meua opinió no és una ciutat molt monumental. Això si, té un encant molt especial, entramats de carrers de cases baixes i molt boniques, que et feien oblidar que estaves a una ciutat molt gran. També m'ha encantat que la gent vaja de festa ja des de primer hora de la vesprada, i els bars estiguen plens de gent fent-se cubates. I com no, a mi que tinc bona ganeta m'ha encantat la cultura de tapes, eixos plats enormes, plens de menjar boníssim, i a preus de risa comparats amb els que estic acostumat.



No hi ha temps per a estar "megaalcohòlics", la setmana que ve més (i si pot ser millor) en Madrid.