viernes, 24 de diciembre de 2010

No és la fé la que mou muntanyes, són les plaques tectòniques

Esta entrada serà la felicitació nadalenca i també una entrada personal per a explicar a que em dedique últimament i quines són les meues perspèctives futures. Serà també la penúltima de l'any, ja que com ja és tradició, tancaré l'any del blog recomanant llibres, música i altres coses que m'han agradat durant aquest 2010.

Aurora va posar la frase del títol al seu facebook, i em va agradar tant que la vaig a aprofitar per a esta entrada, és una veritat que no es pot refutar. Es diu sempre que voler es poder, però sols volent, moltes voltes no es pot. Creure en les coses està molt bé, però sense esforç, sense dedicació, sense treball, sense ganes i també sense una miqueta de sort és difícil aconseguir res. Així que com ja he dit moltes altres voltes: "el moviment es demostra caminant"

La meua principal ocupació actual és la busqueda de feina. En els tres mesos que fa que he vingut de Dresden, he enviat molts currículums, i he fet 3 entrevistes, però de moment no hi ha hagut sort. No cal desesperar-se, hi ha que tindre fe, però clar, una fe ben entesa, és a dir, he de continuanr buscant en tots els fronts, continuar formant-me, preparar bé les entrevistes i segur que prompte eixirà alguna cosa. En quant passe nadal torne a enviar currículums a l'estranger que ja fa temps que no ho faig...espere no estar molt més temps parat.

I és que tot i que no porte mala vida, als meus dies els sobren 8 hores. Tot allò que faig habitualment, jugar a padel, anar en mon pare a comprar, quedar en els amics per anar a pendre alguna cosa a Casa Vella, fer exercici... són coses que podria fer igualment si tinguera un treball. Així que aconseguir eixe treball serà l'objectiu i el propòsit principal per al 2011.

En tinc altres de propòsits, però no els escriure ací. No vull que ningú me'ls retraga quan, com sempre, els abandone als dos mesos, com fem tots els mortals.

Així que benvolguts lectors, espere que recordeu que estes dates no són més que una altra excusa per a estar contents, i espere que els vostres dessitjos es tornen realitats, que els vostres problemes troben solucions i que als vostres llavis sempre es dibuixen somriures. I vos ho dessitge al ritme de "La Pegatina", que ha fet una nadala, que és també el ritme amb el que TV3 felicita els nadals. Aquí és Nadal i estic content!

1 comentario:

Nando dijo...

Al meu dia li sobren 8 hores... és la millor manera de definir-ho. Entenc el que dius. Prompte t'eixirà alguna cosa, ací o allà.
Espere la teua entrada amb les recomanacions "culturals", que algunes les seguisc i descobrisc coses que m'agraden i que no coneixia.
Espere que entre els propòsits estiga acabar certa novela. Però això, no ho digues i no t'ho retraurem.

Jo espere que aquest any no ens reuinim sols en dates super senyalades, que al final acaben siguent sols 4 ó 5.
Feliç any nou crack