La meua llengua materna es el valencià, que no és més que el català a la manera de València, com va dir el gran Ovidi Montllor. Això vol dir que quan els pares s'unflen ensenyant al nou nascut a amistats i veïns, escoltava al meu voltant coses com "ai mare, quina cosa més bonica" (encara que ara resulte difícil de creure) o quan vaig creixer i feia alguna cosa que requerira una reprimenda ma mare deia "deixa de fer el moniato o et pegaré una galtà".
Vaig anar a l'escola, a la de davant de casa, on sols hi havia un grup per curs, i no existia la línia en valencià. En el meu col·legi, com en quasi tots els ambits, si es puguera definir la relació amb el valencià amb una paraula eixa era naturalitat. A Burriana hi ha un bon percentatge de gent que parlem en valencià, i els meus mestres no eren una excepció, així que encara que els llibres i la majoria d'explicaciones eren en castellà els canvis de llengua eren freqüents i mai ningú va posar cap problema.
Però si hi ha un fet que ha marcat la meua existència és sense dubte el haver estudiat el batxillerat a Xest, és una d'aquelles coses que marquen el caràcter, que si no hagueren passat series una altra persona. El meu professor de 4rt d'ESO em va animar, primer a fer el mitjà, encara recorde el dia de l'examen on era el més pipiolo, rodejat de gent major que necessitava aprovar per motius laborals i després a matricular-me en línia en valencià, ja que deia que els grups solien ser més sans, menys conflictius i amb més nivell.
No se si tenia raó en eixa generalització, però sense dubte el meu grup si era molt especial i vaig fer grans amistats amb un grup de gent que parlava com jo, o molt diferent però en la mateixa llengua, la nostra. Des d'Alcalà de Xivert fins a Gata de Gorgos, passant per Gavarda, Pedreguer, Gandia, Torís... si alguna cosa vertebra de veres al País Valencià, es la llengua.
Per a mi era un goig poder anar a classe, pendre apunts, estudiar, fer els deures, en la llengua en la qual pense, en la llengua que m'ha envoltat tota la vida.
Després vaig anar a la Universitat i encara que any rere any marque la casella que diu que vull rebre la docència en valencià, sols he estudiat un parell d'assignatures en eixa llengua. Un dret que desgraciadament a la UPV no s'acompleix, una vergonya.
També vaig traure temps per a aprovar el examen de grau superior equivalent al C2, per a crear un blog escrit quasi per complet en valencià i també intente utilitzar el valencià en tots els àmbits de la meua vida.
Hui veig amb tristesa que si no es remedia (i no es veu remei a curt plaç) d'ací uns anys no hi hauran blocs escrits en valencià, perquè no hi haurà joves que puguen escriure-los. El PP valencià en la seua creuada contra el valencià i després d'altres acciones molt perjudicials (poca presència de la llengua en Canal 9, cap ajuda a la cultura en valencià...) ha llançat una bomba a la línia de flotació de l'idioma, l'enseyança.
A partir del curs 2012 - 2013 els xiquets valencians no podran estudiar en valencià. L'excusa és tindre més anglés, però hi havia fòrmules que integraren el dos conceptes (per als que coneguen el decret, per què no en lloc dels tres 33%, una línia en castellà-anglés 66%-33%, i una altra igual valencià-anglés? Sembla una solució senzilla). El model trilingüe no es pot aplicar perquè els professors no tenen suficient formació, perquè no es poden imposar les llengües i si algun dia es portara a terme, eixe seria el dia on el valencià firmara la seua carta de defunció.
Per això, i perquè com no estic vivint en València m'estic perdent les mobilitzacions, esta és la meua forma de donar suport, de dir que estic ben orgullós d'haver estudiat en línia en valencià.
Si al valencià! Si a l'ensenyament en la nostra llengua!
1 comentario:
La solució que comentes és completament raonable i coherent. Introduir l'anglès, però mantenir l'opció d'elegir un primer idioma que conduisca els teus estudis.
El mès greu per a mí és que ho disfresen de plurilingüisme, d'un avanç i d'acoplar-se a la societat de hui en dia, on l'anglès és bàsic, per enganyar a la gent. És a dir, que els professors ara de repent estaran capacitats per a impartir la seua assignatura en anglès? Així, per art de màgia? La qüestió és socavar l'idioma poc a poc, fins que quede reduït a l'àmbit familiar. I la gent els va a votar sempre, perquè si algú odia el valencià són els votants del PP, i es compten per centenars de milers.
Publicar un comentario