Buscar l'alegria

Este divendres vaig aplegar a casa a les 16:40, cansat d'una setmana de treball que havia estat prou esgotadora i sobretot pensant, que les dues pròximes també ho anaven a ser. Tenia dues opcions. Afaitar-me, dutxar-me i ficar quatre coses dins d'una motxilla, anar amb pressa cap a l'estació per agafar el tren que a les 17:28 eixia cap a Zwickau on a les 18:00 havia quedat amb un cotxe compartit per anar a Dresden. L'altra opció era tombar-me al llit, cridar al del cotxe compartit per a dir-li que al final no podia viatjar i descansar.

Si haguera escollit la segona opció, ara no estaria escrivint açò, el meu cap de setmana haguera estat tranquil i avorrit com molts altres que passe en Crimmitschau. Si haguera escollit la segona opció hui no estaria tan alegre, perquè moltes voltes passa que l'alegria no ve a per tu, has d'anar tu a buscar-la.

Dresden és un molt bon lloc per a buscar l'alegria. Es pot buscar l'alegria tornant a veure a gent que feia molt que no veies, amb qui sempre és un gust parlar. L'alegria també es troba en llocs que has visitat moltes voltes, en l'hospitalitat dels teus amfitrions, en taules plenes de menjar boníssim, en converses molt interessants amb gent que t'importa i a qui li importes. Es pot buscar l'alegria coneixent a gent nova, que comparteix amb tu inquietuds i situacions, hi havia alegria segur en l'únic Glühwein que em pareix que beure este hivern i en uns ulls del color de la mel i en un passing-shot de revés creuat de Nadal i en els desdejunis que no caben en la taula i en les fajites mexicanes i en 7 cervesses i en moltes altres botelles de vi. Al poc d'aplegar ja l'havia trobada, creuant el riu pel Carolabrücke en el 7, i contemplant eixa meravella que tantes voltes vaig disfrutar i que és el Altstadt il·luminat.

Dresden és el millor lloc per a buscar l'alegria. Dresden em carrega les piles, em dòna l'energia que segur necessitaré estes dos setmanes de dur treball que em queden fins a que el dia 22, agafe un avió que em porte fins a un altre dels llocs on més alegria puc trobar, a Burriana, amb la meua gent.