Bielsista

Abans de començar he de dir que esta entrada està pensada abans de que l'Athletic assaltara Old Trafford, i que el passe el que passe al partit de tornada, la meua opinió no canviarà per a res.

Després dir que l'opinió d'esta entrada està formada pels 6 o 7 partits que he vist de l'Athletic esta temporada (els dos contra el Vila-real, contra el Madrid, el Barça, el València, el Rayo i no sé si algun més) i que per tant no pot ser perfecta.

I per últim que llegir açò està molt bé, però que si vols llegir alguna cosa realment bona, has d'anar directe a l'últim paràgraf.

Enguany a tots els que ens agrada el futbol ens hem fet un poc de l'Athletic. Amb una lliga cada volta més avorrida, amb un domini del Barça i el Madrid que comença a donar prou agonia i amb la polèmica arbitral sempre present, la irrupció d'este Athletic és com un regal del cel.

Començant pel principi, el primer ha de ser reconeixer a Caparrós el merit que te sobre l'actual equip. Caparrós és un excel·lent formador de jugadors, i sap motivar i fer competitiu a un grup de futbolistes com ningú. I crec que el seu pas per l'Athletic li ha fet molt de bé a l'equip.

Després clar està, l'equip te boníssims futbolistes: Iraola és hui per hui el millor lateral dret amb vocació ofensiva d'Espanya i hauria de ser titular en l'Eurocopa, Javi Martínez de central està rendint espectacular i és un altre dels encerts de Bielsa, i Amorebieta també està fent una gran temporada.

El mig camp amb tres sub-21 és sense dubte un dels seus forts. Si a Muniain el respecten les lesions i no es descentra serà titular en la selecció els pròxims 10 anys i Ander Herrera i De Marcos són dos migcampistes amb molt de recorregut, que saben jugar la pilota, que marquen gols i que li donen un dinamisme al joc molt vistós. Susaeta no sempre rendeix també, però té una qualitat flipant, li falta constància i recorregut, però es un gran complement.

Llorente és un davanter brutal, imparable per dalt, amb molta més tècnica que la que faria presagiar la seua alçada i amb una capacitat per a jugar d'esquena a la porteria també molt important.

I Toquero possant la testosterona que sempre fa falta, i contagiant el seu espèrit guerrer a la resta.

I Bielsa. Quan més coses llisc sobre ell, més m'atrau la seua persona. Perquè és brutal poder dedicar-te a allò que més t'agrada, sempre he envejat a aquelles persones apassionades pel seu treball i que li dediquen hores i sempre busquen millorar.

No vull avorrir, però el personatge de Bielsa per a qui tinga ganes de llegir, té moltes anècdotes i molta història darrere.

En l'Athletic ha conseguit en pocs mesos dotar d'un estil i una personalitat pròpia a l'equip. Tindrà dies bons, dies roïns, però l'Athletic juga sempre a ser l'Athletic, com ho feia per exemple el Villareal de Pellegrini i ho fa el Barça de Guardiola i pareix que vullga fer-ho el Atlético de Simeone.
Es combina el joc en curt i en llarg, aparicions dels laterals, molt de joc combinatiu, però sempre mirant porteria contraria, sense especulació, ni un excés de sobar la pilota, molta incorporació de jugadors del mig del camp a l'atac...un futbol modern, vistós i que entreté.

A part de totes estes coses, hi ha motius que no són purament tècnics per a que m'agrade l'Athletic, com per exemple que tinga a un dels pocs jugadors de fútbol que tenen un poc de coneixement, i saben expressar-se, el gran Ander Herrera:



També tota la religió que porta Toquero darrere, incloent la paròdia de Twitter @Toquero_theBoss i aquell crit que tots amb unes copes de més hem cantat alguna volta: "Ari, Ari, Ari, Toquero lehendakari".

I per últim, Dadan Narval, que és de l'Athletic i ha escrit algunes de les coses més boniques sobre futbol que jo he llegit mai i que recomane que si tens 10 minuts no deixes de llegir-les:

http://www.diariosdefutbol.com/2012/03/09/el-athletic-club-y-un-nosotros-eterno/

http://www.diariosdefutbol.com/2011/11/10/el-traje-de-zubi/

http://www.diariosdefutbol.com/2011/11/18/la-play/

http://www.diariosdefutbol.com/2011/10/19/un-domingo/