Comprar, llençar, comprar

Potser a alguns de vosaltres el títol d'aquesta entrada us sonarà. Clar, no és meu, és el títol d'este documental:

http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/

Fa un temps va haver molta viralitat amb ell i molts el vam compartir amb facebook. La veritat és que el documental és molt interessant i si no l'haveu vist pot ser un bon moment.

Aplega el Nadal i és una època de consumisme i m'ha paregut un bon moment per a fer una reflexió i intentar fer veure que no és cert que necessitem moltes de les coses que comprem. No crec que jo haja de ser un exemple per a ningú, però crec que la meua experiència amb la telefonia mòbil és un exercici de coherència, i que està molt bé penjar documentals al facebook, però s'ha de ser també conseqüent.

Jo tinc dos mòbils:

El que allotja la targeta espanyola és un Nokia, que tindrà uns quatre anys, prou boniquet de disseny, amb una càmera que fa unes fotos horribles i per descomptat sense accés a internet. La bateria li dura ací 8-9 dies, però és ben cert que no l'utilitze gens (com a despertador i poc més), quan estava a València i si l'utilitzava amb normalitat li durava no menys de 5 dies.

El que allotja la targeta alemanya és un Samsung que vaig comprar lliure al poc d'aplegar ací i em va costar 15 euros (amb una targeta prepagament de 10 €), és un mòbil molt bàsic, que em permet cridar i enviar missatges i al que la bateria li dura també uns 7-8 dies. Tampoc l'utilitze massa, però vaja sempre que el necessite. És prepagament (Tchibo) i farà més de tres mesos que no el carregue (amb 15 euros).

Molta gent em pregunta com és possible que algú a qui li agraden tant les xarxes socials com a mi, no tinga whatsapp, no tinga un smartphone. Jo pense que no és per ecologisme, és per sentit comú. Com vaig a desfer-me d'un mòbil que funciona de meravella i canviar-lo per un nou, que a més és molt més ineficient energèticament, ja que se li ha de carregar la bateria pràcticament (o literalment) a diari.

Bé, la gent pot dir, és que estem parlant d'aparells diferents, però la vertadera pregunta és: necessite un mòbil amb connexió a internet? La resposta es obvia, un no rotund. He viscut 28 anys sense ell i puc dir que sóc raonablement feliç.

M'he esforçat en pensar situacions per a les quals tindre un mòbil amb connexió a internet és imprescindible i no n'he trobat cap. No em cal fer-me una foto mentre estic al concert dels Franz Ferdinand i pujar-la al facebook a l'instant, preferisc simplement disfrutar-lo. No em cal poder llegir els e-mails allà on estiga (és més m'aterra eixa falta de llibertat). I sí, ja sé que el Whatsapp va molt bé per a mantindre el contacte amb la gent, però qui vol de veres mantindre el contacte, no necessita té molts altres mètodes.

Jo no estic en contra del progrés, i (quasi) segur que el proper mòbil que tindré serà un smartphone, però hui per hui no trobe cap raó per a substituir cap dels meus dos mòbils per un aparell "intel·ligent", amb el que a més si vull tindre connexió a internet allà on estiga hauria de pagar molts diners al mes. No el necessite, per molt que la societat estiga obstinada en intentar convèncer de que si (i ja vos dic que ho està), no, no necessite el smartphone.

Per això en estos dies, abans de comprar qualsevol cosa pensa si de debò la necessites, ja que per molt que ens creguem propietaris, en este món sols estem de lloguer i els recursos no són nostres, ni tampoc il·limitats.

I eixa gent que actualitza el seu estat amb temes sobre comerç just, sobre la fam a Àfrica (que em pareixen de puta mare, clar), però ho fa des d'el seu iPhone x, que es va comprar al poc d'eixir quan encara el seu iPhone x-1 li funcionava perfectament, feu-vos-ho mirar!!