El gol de Nayim

Fa 10 dies que este gol es va fer major d'edat. Això significa en primer lloc, que m'he fet gran, perquè recorde el gol de Nayim amb total nitidesa i veure que ja té 18 anys és una mostra més de que el temps passa molt ràpid.

El gol de Nayim té una mística especial perquè, sobretot, tots els que hem jugat a futbol sabem que és quasi impossible marcar des d'eixa distància i tan pegat a la banda. També és especial pel moment, tota una final i sols 10 segons abans de que acabara la pròrroga.

Nayim va marcar, perquè volia marcar. Segur que, en eixe segon on el baló suspés a l'aire cau lentament per a que Nayim l'impacte amb totes les ganes, van passar mil coses pel cap del ceutí. Ell volia marcar, ho tenia clar, i segur que es va imaginar en aquella fracció de temps on el rellotge pareix que s'ature, que aquell baló impossible acabava dins de la porteria dels anglesos. Potser, en lloc de deixar en evidència a Seaman als pensaments de Nayim el baló entrava per tot l'escaire i el porter no arribava a fregar-lo amb els dits. Nayim ho tenia clar, volia marcar, i encara que el seu gest, la idea de xutar des d'ahí pareix a simple vista una bogeria (que regalava l'última possessió del partit) ell va creure, que aquell baló que havia enviat quasi al cel, podia caure dins de la porteria del Arsenal. I així va ser.

La meua diferència amb el bo de Nayim és que jo no sé all+o que vull. Almenys hui per hui tinc cada volta més clar el que no vull. No vull seguir ací en Crimmitschau més temps. Els problemes al treball han sigut la gota que ha omplit el got. Perquè a tots els treballs pot haver problemes però estar tan sol com estic jo ací, fa que no tingues a ningú amb qui desconnectar d'eixos problemes, i es fa dur. Així que hui ha començat la meua búsqueda d'un nou treball.

Però bé, jo no ho tinc tan clar com ho tenia Nayim. No sé si vull quedar-me en Alemanya i continuar dinant a les 12:00, cabrejar-me cada volta que la tele diu que els alemanys estan pagant la nostra crisi o quan fan servir eixe típic complex de superioritat que a voltes gasten.

Tampoc pareix una bona idea tornar a Espanya a viure envoltat de converses que diuen com de malament està tot i morir-me de ràbia veient a amics i familiars a l'atur.

Hi ha altres opcions, com començar una nova aventura on siga, però això és més fàcil de pensar que de fer, després de tant de temps per ací, em costa dir tres paraules seguides en anglés i vaja, no sé si ampliar tant el camp de cerca seria positiu, ja es sap que qui molt abasta poc estreny.

A voltes, tot seria més fàcil amb una novia, per a poder dir, "aniré on tu estigues vida meua".

Almenys he tingut la decència de posar per escrit estes lletres, per a que em servisquen de convenciment, per a quan m'entren dubtes, pensar en un baló suspés en l'aire i en la meua cama colpejant-lo amb totes les forces. I segur que jo, com Nayim, acabaré celebrant un gol.