jueves, 23 de octubre de 2014

Per què ja no escric mai...

Perquè no tinc res per a contar.

A moltes de les entrades del blog he intentat posar etiquetes que mostraren de què estava parlant. Eixes etiquetes s'hagueren pogut simplificar en sols tres categories. I la veritat és que en cap de les tres categories tinc ara l'inspiració necessària per a escriure:

- Al blog hi ha ficció, literatura, coses que m'he inventat, a les que he intentat donar forma, algunes voltes amb més gràcia, altres amb menys... però ja fa temps que no hi ha manera d'escriure una línia, no tinc inspiració, ni em trobe creatiu, ni amb la serenitat necessària per a sentar-me i ajuntar quatre lletres. Últimament havia posat la meua creativitat al servici d'altres projectes, sobretot el twitter paròdia que vaig tindre any i mig i ara he deixat també, supose que estic en altres coses i que aplega un moment que la rutina ho mata tot, fins i tot les ganes d'escriure.

- Al blog també hi ha allò que Hernan Casciari defineix com anècdotes millorades. Són coses que em passen i jo adorne, exagere, o simplement intente escriure amb gràcia, de forma que siguen divertides per a qui les llegeix. A mi açò és el que més m'agrada fer i crec que és també el que millor sé fer. Algunes de les millors entrades del blog, estarien en esta categòria. Bé, puix últimament m'he tornat molt més gelós de la meua intimitat, supose que quan tens un treball, certa responsabilitat, et planteges qui pot aplegar a llegir allò que escrius i a més, em ratlla pensar que alguna de les persones que apareguen a eixes anècdotes puga aplegar a llegir-les...i també és cert que cada volta em passen menys coses interessants i quan em passa una d'eixes superanècdotes, com a la despedida de Botella, és de eixe tipus de coses que no ha de contar-se per Internet.

- La tercera categòria són les entrades que escrivia per a algú, quasi sempre sense nombrar-lo directament, però si pensant en algú, que solia ser una xica, vaja, el que podríem definir com a entrades "monya". Ara, ja fa un temps que no hi ha cap xica que meresca una entrada al blog, i també passa que potser hi haja alguna que la meresca, però no és la que tinc al cap. I sobretot he aprés a no dedicar cap entrada a qui tinc al cap, si no s'ho mereix. No s'han de dedicar entrades del blog a qui no li importes, a qui et decep.

I esta és l'explicació de perquè fa mesos que no actualitze  el blog...potser algun dia tornaran les muses, les xiques que s'ho meresquen tot, la inspiració...potser algun dia em torne a passar una anècdota d'eixes que s'han de contar, mentre això passa, busqueu un bon llibre i llegiu coses de veres...


4 comentarios:

Ferran dijo...

Esperarem!!! Però no tardes molt en recuperar la inspiració ;)

Anónimo dijo...

No se perquè no m'has dedicat cap entrada...

Tanmateix espere que algun dia, com be diu Ferran, recuperes l'inspiració. Però sobretot espere que no pergues mai eixa gràcia per reinventar anècdotes i expresar-les de la forma més divertida. Tal i com has escrit..."...i jo adorne, exagere, o simplement intente escriure amb gràcia, de forma que siguen divertides per a qui les llegeix...".

Una super abraçada!

Aurora

Anónimo dijo...

¿Y qué pasa con los que queríamos aprender idiomas, eh? EH? ;)

Un beso fuerte
@hellenflowers

Ferran Romput dijo...

Saramago va estar més de trenta anys sense escriure. Deia que en aquella época no tenia res a dir. Així que no desesperes.
De vegades cal estar un temps sense escriure. Llegir, viure coses, conéixer xiques, no parar... que sedimente tot un poc. Un bon dia t'alçaràs i escriuràs sense parar. Això va aixina.
Un abraç.