Viatge Alemanya 26/09/07 - 1/10/07

M'he proposat tenir el nou blog ben actualitzat, ja que a partir d'ara pareix que a més de lectors tindre comentaristes. Així que vaig a contar-vos les meues peripecies per Alemanya.

No sabia molt be com començar a contar estos intensos quatre dies...
Així que començarem pel principi.

Dimecres, cap a les 6 de la vesprada despegava l'avió de Ryanair, amb destinació a Frankfurt Hann, segurament l'aeroport més lleig del món. Després de clavar els 15 kilos permesos, amb botella de Beefeater que m'havia demanat Ali inclosa, em vaig reunir amb les meues companyes de viatge. Sandra, les seues dues germanes bessones, Inés i Elena, i Nati.
Sense cap complicació apleguem a Frankfurt, i amb les bones instruccions que ens havia donat Alicia, prenem l'autobus, amb destinació Saarbrücken, destí final del nostre viatge.

El dijous ens vam alçar matí, i vam pendre un autobús amb destinació Luxemburg, estava prop, a poc més d'una hora de camí, l'autobus era barat, i no conec a ningú que haja estat a Luxemburg, així que no podiem renunciar al viatge. Ali encara treballava dijous, així que vam anar la resta de l'expedició. Luxemburg no em va agradar especialment, una capital europea, típica, amb un centre bonic, i el millor de tot una muralla, junt al riu, que seguint-la podies observar molt bones vistes.
De nit vam anar a pendre unes cervesses, i vam jugar al futbolin. Vam coneixer a Carlos, venezolà que ens va acompanyar junt a Martin un amic seu a Munich el cap de setmana.

Jo volia anar a Strasbourg, que Carles m'havia dit que era preciós (i jo ho havia vist en les fotos) i també quedava molt prop del poble de Alicia. Però els trens eren cars, entre setmana no hi havien autobusos, i Ali ja havia anat, així que ho acabarem descartant.
Divendres vam visitar Heidelberg, una ciutat xicoteta, que tots vam convenir en qualificar com "pintoresca", un bon dia, que haguera sigut redó, si ens haguerem donat conter que ens canviaven un tren de via, no l'haguerem perdut, no haguerem prés la decisió de agafar un IC (per al qual el nostre Saarland ticket no era vàlid) per no esperar un hora més, i si el revisor no haguera identificat inmediatament la nostra cara de pringaos, i ens va cobrar 15 euros per cap, eficàcia alemanya.
De nit vam sopar en un típic restaurant alemà "La creïlla" es deia en alemà clar, molt bo, i molt bé de preu. Molt bona elecció.
Després Nati, Alicia i jo ens vam beure el Beefeater, i vam eixir de festa, li van pegar al principe Xarming, vam eixir en un egipci gai, a una discoteca hiphopera, vaig ser nomenat principe de Burriana, i vam tindre uns quants atacs de risa consecutius, és que la risa de Nati és molt contagiosa...
Quasi sense dormir, a les 7:00 pujavem al primer tren d'una serie de 8, que en vuit hores ens portarien a Munich, el primer dia en Munich, ens vam dedicar a veure la ciutat, i a veure també l'ambient de l'Oktoberfest, però no vam poder entrar a les carpes, els veneçolan si, "untaron al portero", uns cracks... Després d'unes cervesetes a una plaça centrica de Munich, pujarem a un tren amb destinació Augsburg, on un confortable hotel Ibis ens esperava per a dormir. Jo dormia en Ali i en Nati, amb l'esperança de fer un trio i estalviar-nos un diners, a una habitació de 2, la nit va ser molt agradable envoltat de dos belleses, i vaig dormir a un llit, la única volta en la meua estància a Alemanya.

El diumenge vaig probar el millor ambient de festa que he vist mai, a eixa carpa a les 12 del matí hi havia més ambient que en qualsevol discoteca a les 5 del matí. Després de més de dos litres, de que una avia bavaria em tocara el cul, del lligue de Ali, la caiguda de Nati, les fotos, i el popopopopopopo, tornarem a pujar a un tren, este ja diferent, envoltats de mexicans, ballant la conga, la cabra i camarero, que feren que les 7 hores es passaren volant.

I al dia següent, cansat, però content, per tant com havia disfrutat, tornàrem a València, jo, parlant tot l'avió en Nati, i calculant el percentatge d'hores dormides, i hores en mitjans de transport, cosses de Nati.

Els viatges els fan bons la gent que t'acompanya. A les bessones, no les vaig conèixer, no parlaven, però no van fern i mitja mala cara, sempre de bon humor, iaxí que perfecte. Gràcies a Sandra, no ens vam perdre en cap canvi de tren, ni en cap ciutat, i és d'agrair, una capitana excel·lent, perquè si haviem de confiar en Nati, o en mi, o en el despiste de Ali, malament.
A Alicia em vaig fartar d'agrair-li la seua hospitalitat, en tot en contra, sense cuina, i una companya de pis especial, ens va fer sentir com a cassa, jo inclús tenia el meu "rincón de Saül", a més ens va preparar activitats, i festes per a no avorrir-nos, una crack, una amiga, com jo ja sabia.
I Nati, si Nati no haguera vingut (al principi no venia), el viatge haguera sigut ben diferent, Nati ha sigut un descobriment, mai en quatre dies havia connectat així en ningú, i és que com deia una de les frases del viatge, Nati mola, mola molt, i a més em va coneixer com poca gent em coneix, als dos dies, i en ella m'he rist, barbaritats, i es mereixia el cor de l'Oktoberfest que li vaig mangar, i molt més, i espere que ens continuem veient pel poli, o per fora del poli, però això ja serà una altra història.
Els veneçolans eren molt divertits, i bona gent, això si, en lloc de sang tenien orxata, mai he vist gent tan lenta per a tot.

En quant tinga les fotos, pujaré les més representatives, que hi han de molt bones...

Un abraç pintoresc als meus lectors. (si han aplegat fins ací, se'l mereixen)