Perquè podria escoltar esta cançó dos-mil tres-centes voltes seguides, perque definitivament:
Quiero viajar en tu carreta sideral, recorrer el universo en un momento, adivinar donde escondes el lunar y poderte recordar sin borrarte el pensamiento, quiero reir mientras surcamos por el cielo, reconocernos parte a parte el firmamento, emborracharme una vez mas yo con tu pelo, sin importar luego echarte de menos....
Perquè hi han cançons que oloren a màgia i ho impregnen tot amb el seu olor...
http://www.youtube.com/watch?v=xjyzAPR2dPk&feature=related
viernes, 23 de noviembre de 2007
De nits que tornen a ser frikis, entrades infalsificables, trajes de xaqueta...
Després de decidir que me'n vaig a la Riviera Maya de viatge final de carrera, ha aplegat el moment de mostrar interés.
De vendre LOTERIA i COLÒNIES i d'organitzar la BARRA LLIURE del dijous 29 de novembre.
I si per això és necessari no anar a classe en tota la vesprada del dimarts (sabent el que em costa faltar a classe), i imprimir, i troquelar entrades i pegatines, puix es fa, i si hem d'aguantar que ens renya el informàtic de l'aulari, i un home en barba del departament de nuclear puix s'aguanta, que per a això estem, i fem unes entrades caseres, però amb més detectors que el Euros.
I si hem d'estar en la porta, en traje, el meu primo i jo, puix es va en traje, i avise ja des d'ací, que en calcetins blanc no entra ni Cristo, ni sense DNI tampoc. I que com no ens traguen cubates al segurates acabarem a òsties.
La setmana que vé conte com triomfem, o no....
I el parentesi semanal del dijous, va tornar a ser friki, i vam fer cosses de borratxos, que no són per a tant, o això creiem, i bebem molta cervessa, i tanquem un Cachao desèrtic, i ens gastem pocs diners, i ens gitem promte per a sobreviure el divendres al treball.
(Si algú ha vist publicitat encoberta en esta entrada, no s'ha equivocat...)
De vendre LOTERIA i COLÒNIES i d'organitzar la BARRA LLIURE del dijous 29 de novembre.
I si per això és necessari no anar a classe en tota la vesprada del dimarts (sabent el que em costa faltar a classe), i imprimir, i troquelar entrades i pegatines, puix es fa, i si hem d'aguantar que ens renya el informàtic de l'aulari, i un home en barba del departament de nuclear puix s'aguanta, que per a això estem, i fem unes entrades caseres, però amb més detectors que el Euros.
I si hem d'estar en la porta, en traje, el meu primo i jo, puix es va en traje, i avise ja des d'ací, que en calcetins blanc no entra ni Cristo, ni sense DNI tampoc. I que com no ens traguen cubates al segurates acabarem a òsties.
La setmana que vé conte com triomfem, o no....
I el parentesi semanal del dijous, va tornar a ser friki, i vam fer cosses de borratxos, que no són per a tant, o això creiem, i bebem molta cervessa, i tanquem un Cachao desèrtic, i ens gastem pocs diners, i ens gitem promte per a sobreviure el divendres al treball.
(Si algú ha vist publicitat encoberta en esta entrada, no s'ha equivocat...)
.JPG)
sábado, 10 de noviembre de 2007
La mujer, ese gran dejconocido.
Esta setmana m'he acabat el llibre que m'estava llegint, Atlas de Geografía Humana, d'Almudena Grandes.
Una història que són quatre històries, de quatre dones, escrita per una dona que escriu històries com ningú, pensada segurament per a dones, però que tots els homes haurien de llegir.
Perquè les històries de Rosa, Fran (és xica), Ana i Marisa (la història més entranyable), són en general la història de les dones, de totes. Algunes més afortunades, altres menys, com tots, però totes especials, difícils, incomprensibles per a nosaltres.
Del llibre em quede amb dos frases, "Dormir solo por las noches es como no tener nada". És una frase que diu molt Marisa, i jo creia que mai podria compartir eixa afirmació, jo, que tinc milions de cosses, de les quals em sent molt orgullós. Ara clar està, no la compartisc, però últimament he comprés que en algun moment puc aplegar a pensar així.
I no per dormir sol (com li passava a Marisa), millor sol que mal acompanyat, sinò que hi ha voltes que saps, que vols dormir en algú, en ixe algú que estigues fent allò que estigues fent, inclús disfrutant d'eixos petits plaers de la vida, dels quals almenys jo gaudisc tant, sempre està al teu cap, encara que estigues jugant a futbol 7, cervesejant, viciant-te al pro, dormint la migidiada, en el teatre, llegint, sempre està ahí corrent per la meua ment, i no es cansa.
I si no està eixe algú està ixa veu interior, tan puta, que encara és pitjor, que et diu, recorda que tu vols dormir en X, o sols que X es dorga als teus braços mentre tu la mires, i que no t'importaria que inclús se t'adormira un braç, i també diu, pillant-te per sorpresa, a traició, recorda que tu voldries estar amb X, dormir amb X, viure amb X, preparar el sopar junt amb X, i portar a X a dinar els diumenges paella a ta casa, i riure amb X.
I encara que dorm soles per les nits, sóc molt feliç i tinc moltes cosses, inclús una puta veu interior, que no calla mai.
I l'altra frase, és la ultima frase del llibre, que deia una cossa així. "A veces las cosas cambian, parece mentira, que no puede ocurrir, que es imposible, pero a veces pasa."
I jo ho note cada dia, no hi ha cosa més certa; he vist tants impossibles amb els meus propis ulls, coses que tots acceptàvem tal com eren, canvien, coses que jo creia que no em podien passar a mi em passen, els meus sentiments canvien, els meus plans, allò que jo considerava intocable, tot pot canviar, de fet tot canvia, a voltes passa, i que continue canviant.
Perquè com be diu Pablo Motos, la mujer, es ese gran dejconocido..., i això no canvia mai.
Besets, abracets, tocaetes de cul i si alguna es deixa alguna cosa més, que em cride...
Una història que són quatre històries, de quatre dones, escrita per una dona que escriu històries com ningú, pensada segurament per a dones, però que tots els homes haurien de llegir.
Perquè les històries de Rosa, Fran (és xica), Ana i Marisa (la història més entranyable), són en general la història de les dones, de totes. Algunes més afortunades, altres menys, com tots, però totes especials, difícils, incomprensibles per a nosaltres.
Del llibre em quede amb dos frases, "Dormir solo por las noches es como no tener nada". És una frase que diu molt Marisa, i jo creia que mai podria compartir eixa afirmació, jo, que tinc milions de cosses, de les quals em sent molt orgullós. Ara clar està, no la compartisc, però últimament he comprés que en algun moment puc aplegar a pensar així.
I no per dormir sol (com li passava a Marisa), millor sol que mal acompanyat, sinò que hi ha voltes que saps, que vols dormir en algú, en ixe algú que estigues fent allò que estigues fent, inclús disfrutant d'eixos petits plaers de la vida, dels quals almenys jo gaudisc tant, sempre està al teu cap, encara que estigues jugant a futbol 7, cervesejant, viciant-te al pro, dormint la migidiada, en el teatre, llegint, sempre està ahí corrent per la meua ment, i no es cansa.
I si no està eixe algú està ixa veu interior, tan puta, que encara és pitjor, que et diu, recorda que tu vols dormir en X, o sols que X es dorga als teus braços mentre tu la mires, i que no t'importaria que inclús se t'adormira un braç, i també diu, pillant-te per sorpresa, a traició, recorda que tu voldries estar amb X, dormir amb X, viure amb X, preparar el sopar junt amb X, i portar a X a dinar els diumenges paella a ta casa, i riure amb X.
I encara que dorm soles per les nits, sóc molt feliç i tinc moltes cosses, inclús una puta veu interior, que no calla mai.
I l'altra frase, és la ultima frase del llibre, que deia una cossa així. "A veces las cosas cambian, parece mentira, que no puede ocurrir, que es imposible, pero a veces pasa."
I jo ho note cada dia, no hi ha cosa més certa; he vist tants impossibles amb els meus propis ulls, coses que tots acceptàvem tal com eren, canvien, coses que jo creia que no em podien passar a mi em passen, els meus sentiments canvien, els meus plans, allò que jo considerava intocable, tot pot canviar, de fet tot canvia, a voltes passa, i que continue canviant.
Perquè com be diu Pablo Motos, la mujer, es ese gran dejconocido..., i això no canvia mai.
Besets, abracets, tocaetes de cul i si alguna es deixa alguna cosa més, que em cride...
Alçant el país
Hi ha qui diu, que les cosses van malament, que el país es trenca..., si la gent fòra com jo...
Perquè el divendres, després d'eixir en una nit molt surrealista, on:
-Una xiqueta en bicicleta va atropellar a Nando i va trencar la botella de whisky que ens havíem de beure.
-Vam perdre un tramvia de la forma més estúpida que es pot perdre un tramvia.
-Vam sopar als montaditos, i a les 12 i mitja es van negar a servir-me un cubata.
-Mariangels tenia un xicle a la sabata i intentant llevar-se'l quasi encala la sabata en el balcó d'un primer pis.
-Nando va recaure de la seua lesió xutant una cucaraxa.
-Vaig beure cervesa, burret (en casa Aurora), vodka y whisky.
-Botella va potar de repent.
-Un pet "bajonero" en Betty pop.
-Frases fetes, i admitides per tots com a certes, canvien, perquè a voltes les cosses canvien.
-Al sofà cama de ma cassa, li va pegar per no obrir-se i va costar més de 20 minuts que canviara d'opinió.
-Vaig dormir un hora i deu minuts.
Després d'això el divendres a les 9 en punt, estava en la pràctica de REM, on vaig complir de sobra, després d'un ratet de relax, vaig agarrar un tramvia cap a Salesianas, on a meitat camí em van dir que anava a estar a soles, que el meu company tenia una substitució.
Vaig dinar una napolitana, pel carrer, de camí a la Onu del Fausto Martínez, on els xiquets com comprensius es van comportar prou, després a casa, dinar un poc més i al Neruda, on si que ho vaig passar malament de veres, que els ulls se'm tancaven.
Sense temps de res, a pel tren i a Burriana, on a les onze més o menys em gitava, després de complir amb les meues obligacions, de fer país... jajaja.
Perquè el divendres, després d'eixir en una nit molt surrealista, on:
-Una xiqueta en bicicleta va atropellar a Nando i va trencar la botella de whisky que ens havíem de beure.
-Vam perdre un tramvia de la forma més estúpida que es pot perdre un tramvia.
-Vam sopar als montaditos, i a les 12 i mitja es van negar a servir-me un cubata.
-Mariangels tenia un xicle a la sabata i intentant llevar-se'l quasi encala la sabata en el balcó d'un primer pis.
-Nando va recaure de la seua lesió xutant una cucaraxa.
-Vaig beure cervesa, burret (en casa Aurora), vodka y whisky.
-Botella va potar de repent.
-Un pet "bajonero" en Betty pop.
-Frases fetes, i admitides per tots com a certes, canvien, perquè a voltes les cosses canvien.
-Al sofà cama de ma cassa, li va pegar per no obrir-se i va costar més de 20 minuts que canviara d'opinió.
-Vaig dormir un hora i deu minuts.
Després d'això el divendres a les 9 en punt, estava en la pràctica de REM, on vaig complir de sobra, després d'un ratet de relax, vaig agarrar un tramvia cap a Salesianas, on a meitat camí em van dir que anava a estar a soles, que el meu company tenia una substitució.
Vaig dinar una napolitana, pel carrer, de camí a la Onu del Fausto Martínez, on els xiquets com comprensius es van comportar prou, després a casa, dinar un poc més i al Neruda, on si que ho vaig passar malament de veres, que els ulls se'm tancaven.
Sense temps de res, a pel tren i a Burriana, on a les onze més o menys em gitava, després de complir amb les meues obligacions, de fer país... jajaja.
jueves, 1 de noviembre de 2007
Inconformista (II)
Torne a cagar-me en tot.
El (I) el podeu veure al següent enllaç:
http://www.fotolog.com/paskualet/27475885
Mecagüen los martires y beatos,
memoria franquista que da grima,
mecagüen los diptongos y los hiatos
que siempre me joden la rima.
Mecagüen los que gritan viva España,
en el ultimo patriota me cago hoy,
mecagüen los que lo hacen con saña,
Aznar, Anson, Losantos y el primo de Rajoy.
Mecagüen el que patalea al diferente,
ecuatoriano, pakistaní, guineano
si, al fin y al cabo todos somos gente
si es mi hijo le corto la mano.
Mecagüen los te quiero como amigo,
mecagüen las risas contagiosas,
los cobardes necesitamos abrigo
vamos de valientes, pasan estas cosas.
Mecagüen las soleadas mañanas de domingo
que no respetan ni siquiera a la resaca,
mecagüen los culos con respingo
mecagüen por un beso de la flaca.
Mecagüen los 23 que cumplo el martes,
que la vida no es un camino de rosas,
pero en la mia soy juez y parte,
de momento, no necesito diosas.
Mecagüen estos ripios malabares,
no soy Lorca, ni Alberti, ni Machado,
ni esto el Cantar de los Cantares,
pero cuando escribo me siento liberado.
El (I) el podeu veure al següent enllaç:
http://www.fotolog.com/paskualet/27475885
Mecagüen los martires y beatos,
memoria franquista que da grima,
mecagüen los diptongos y los hiatos
que siempre me joden la rima.
Mecagüen los que gritan viva España,
en el ultimo patriota me cago hoy,
mecagüen los que lo hacen con saña,
Aznar, Anson, Losantos y el primo de Rajoy.
Mecagüen el que patalea al diferente,
ecuatoriano, pakistaní, guineano
si, al fin y al cabo todos somos gente
si es mi hijo le corto la mano.
Mecagüen los te quiero como amigo,
mecagüen las risas contagiosas,
los cobardes necesitamos abrigo
vamos de valientes, pasan estas cosas.
Mecagüen las soleadas mañanas de domingo
que no respetan ni siquiera a la resaca,
mecagüen los culos con respingo
mecagüen por un beso de la flaca.
Mecagüen los 23 que cumplo el martes,
que la vida no es un camino de rosas,
pero en la mia soy juez y parte,
de momento, no necesito diosas.
Mecagüen estos ripios malabares,
no soy Lorca, ni Alberti, ni Machado,
ni esto el Cantar de los Cantares,
pero cuando escribo me siento liberado.
Jalouin
Tradicions americanes, que ací adaptem a la nostra manera, i la nostra manera sempre és la mateixa.
Nit de 1-5, de molt de Whisky, d'hamburguesa completa, de pro, de sms, de descobriments que no tocaven, de Cachao, de la niña de Shreck, de la de The Ring, de dimonis, i d'angels, de Pablito Terrores, de guarreries, de ca Salut, de resopar, d'anècdotes, de dormir en el replà, de una divertida confusió, de perles, de camí a casa, i ja de dia, perquè ni les nits de Jalouin duren eternament.
Nit de 1-5, de molt de Whisky, d'hamburguesa completa, de pro, de sms, de descobriments que no tocaven, de Cachao, de la niña de Shreck, de la de The Ring, de dimonis, i d'angels, de Pablito Terrores, de guarreries, de ca Salut, de resopar, d'anècdotes, de dormir en el replà, de una divertida confusió, de perles, de camí a casa, i ja de dia, perquè ni les nits de Jalouin duren eternament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)