La mujer, ese gran dejconocido.

Esta setmana m'he acabat el llibre que m'estava llegint, Atlas de Geografía Humana, d'Almudena Grandes.
Una història que són quatre històries, de quatre dones, escrita per una dona que escriu històries com ningú, pensada segurament per a dones, però que tots els homes haurien de llegir.

Perquè les històries de Rosa, Fran (és xica), Ana i Marisa (la història més entranyable), són en general la història de les dones, de totes. Algunes més afortunades, altres menys, com tots, però totes especials, difícils, incomprensibles per a nosaltres.

Del llibre em quede amb dos frases, "Dormir solo por las noches es como no tener nada". És una frase que diu molt Marisa, i jo creia que mai podria compartir eixa afirmació, jo, que tinc milions de cosses, de les quals em sent molt orgullós. Ara clar està, no la compartisc, però últimament he comprés que en algun moment puc aplegar a pensar així.
I no per dormir sol (com li passava a Marisa), millor sol que mal acompanyat, sinò que hi ha voltes que saps, que vols dormir en algú, en ixe algú que estigues fent allò que estigues fent, inclús disfrutant d'eixos petits plaers de la vida, dels quals almenys jo gaudisc tant, sempre està al teu cap, encara que estigues jugant a futbol 7, cervesejant, viciant-te al pro, dormint la migidiada, en el teatre, llegint, sempre està ahí corrent per la meua ment, i no es cansa.

I si no està eixe algú està ixa veu interior, tan puta, que encara és pitjor, que et diu, recorda que tu vols dormir en X, o sols que X es dorga als teus braços mentre tu la mires, i que no t'importaria que inclús se t'adormira un braç, i també diu, pillant-te per sorpresa, a traició, recorda que tu voldries estar amb X, dormir amb X, viure amb X, preparar el sopar junt amb X, i portar a X a dinar els diumenges paella a ta casa, i riure amb X.
I encara que dorm soles per les nits, sóc molt feliç i tinc moltes cosses, inclús una puta veu interior, que no calla mai.

I l'altra frase, és la ultima frase del llibre, que deia una cossa així. "A veces las cosas cambian, parece mentira, que no puede ocurrir, que es imposible, pero a veces pasa."
I jo ho note cada dia, no hi ha cosa més certa; he vist tants impossibles amb els meus propis ulls, coses que tots acceptàvem tal com eren, canvien, coses que jo creia que no em podien passar a mi em passen, els meus sentiments canvien, els meus plans, allò que jo considerava intocable, tot pot canviar, de fet tot canvia, a voltes passa, i que continue canviant.

Perquè com be diu Pablo Motos, la mujer, es ese gran dejconocido..., i això no canvia mai.

Besets, abracets, tocaetes de cul i si alguna es deixa alguna cosa més, que em cride...