Alçant el país

Hi ha qui diu, que les cosses van malament, que el país es trenca..., si la gent fòra com jo...

Perquè el divendres, després d'eixir en una nit molt surrealista, on:

-Una xiqueta en bicicleta va atropellar a Nando i va trencar la botella de whisky que ens havíem de beure.

-Vam perdre un tramvia de la forma més estúpida que es pot perdre un tramvia.

-Vam sopar als montaditos, i a les 12 i mitja es van negar a servir-me un cubata.

-Mariangels tenia un xicle a la sabata i intentant llevar-se'l quasi encala la sabata en el balcó d'un primer pis.

-Nando va recaure de la seua lesió xutant una cucaraxa.

-Vaig beure cervesa, burret (en casa Aurora), vodka y whisky.

-Botella va potar de repent.

-Un pet "bajonero" en Betty pop.

-Frases fetes, i admitides per tots com a certes, canvien, perquè a voltes les cosses canvien.

-Al sofà cama de ma cassa, li va pegar per no obrir-se i va costar més de 20 minuts que canviara d'opinió.

-Vaig dormir un hora i deu minuts.

Després d'això el divendres a les 9 en punt, estava en la pràctica de REM, on vaig complir de sobra, després d'un ratet de relax, vaig agarrar un tramvia cap a Salesianas, on a meitat camí em van dir que anava a estar a soles, que el meu company tenia una substitució.
Vaig dinar una napolitana, pel carrer, de camí a la Onu del Fausto Martínez, on els xiquets com comprensius es van comportar prou, després a casa, dinar un poc més i al Neruda, on si que ho vaig passar malament de veres, que els ulls se'm tancaven.
Sense temps de res, a pel tren i a Burriana, on a les onze més o menys em gitava, després de complir amb les meues obligacions, de fer país... jajaja.