Valencia en fallas

Nota: pronunciar el títol d'esta entrada posant veu de kasallera i imitant a Rita Barberà.

Abans que res posar-vos la foto de la falla Societat Club 53, primer premi del meu poble, que es planta just davant de ma casa, i que la d'enguany és sense dubte la millor falla que s'ha plantat mai a Borriana, i que tindria un bon premi en la secció especial de València.

I després contar-vos que si feia 10 dies que no actualitzava el blog, era perquè he estat fent coses més interesants.

Ha estat una setmana intensa, perquè vaig votar a Zapatero i va guanyar les eleccions, perquè el diamrts vam guanyar al futbol, i demostrar que no som tan roïns, i després vaig fer un bon parcial d'aliments, ens vam vacunar...

Però si no he actualitzat ha estat sobretot perquè són falles. I he eixit totes les nits, gitant-me el dia que més promte a les 5 del matí, amb un gran sopar de classe, uns botellons genials, molta pato, sopars en pisos plens de cervesa, i enguany com a novetat vida diurna, amb mascletaes, visita a falles inclosa Nou Campanar...

Les falles ens han deixat també algun romanç inesperat i divertit, a dos locos madrilenyos, i molta molta son, i això que encara no han acabat.

P.D. Algú sap, per què l'estandard de la falla, el porta sempre algú que no acaba d'estar be? o per què els de la percusió són els mes xalaos de la banda?