Les falles molen

A mi m'agraden les falles. Pareix que està de moda criticar-les, que és una cosa d'un altre temps, però a mi m'encanten.

En l'ambient faller hi ha un debat; és moral en temps de crisi pagar 900.000 euros, per una falla, que sols estarà cinc dies al carrer?

La meua resposta és que seria molt millor que eixos diners s'invertiren en ajudar al tercer món, o en lluitar contra el càncer. Però clar està, els empresaris que posen diners en la falla, mai invertirien els diners en això. Si no se'ls deixaren en la falla, es comprarien un Jaguar, o un xalet en Xàbia. Així que millor la falla, que la pot difrutar tothom.
A més ningú dòna duros a quatre pessetes. Es paga per visitar les falles d'especial, que a més tenen molts patrocinadors, i molts mètodes per a financiar-se.
Les falles mouen molts diners en tots els àmbits de la ciutat, i són un motor important per a València.

Però les falles no són això. La majoria de falles són agrupacions culturals de gent, que ha triat la falla com a excusa per a reunir-se i socialitzar-se. Així és al poble, i així també a València.

A més, les falles es viuen al carrer. De dia, fa goig passejar pel centre de València, que per uns dies, és converteix en peatonal. Es canvien els cotxes per les sabatilles d'esport, i es disfruta del sol que ens ha fet enguany, de les falles, de l'ofrena, dels xurros, de la música, i a migdia, com mana la tradició tothom a la mascletà.

De nit, València es torna una verbena. En cada cantó hi ha una discomòbil, o una orquestra. En Burriana se'n han adonat que eixe és el futur, i comença a esvaïr-se el mite que diu que si no eres de falla no es pot disfrutar. Això si, Rita, a les 4 no ens pots enviar a casa, que són quatre dies... El dret al descans està també molt de moda, però que fem del meu dret a divertir-me, no és important o que? Però que igualment hem disfrutat, no ens consegueixes amargar.

I vaja si nosaltres hem disfrutat. Han estat tres nits apoteòsiques, de festa boja, de pets, de aguacates, de montaditos que van tardar, de una enorme Pato, de fer saó, de passejar pel Carme, de públic al llit del costat, de verbenes heviates, de mirades relatives, de cubates a les 7 del matí, de guerres d'antenes... això si, va faltar Juanma... (que gran Cris, jeje....)

La setmana que vé m'han dit que comencen les falles d'Estocolm i allí que anem...