Volia parlar-vos de que des que vaig aprovar l'examen de dibuix he estat catatònic. Clar, ben pensat sóc un ignorat, perquè no tenia res d'açò:
Trastorno neuropsiquiátrico que se caracteriza por una o más de las siguientes características esenciales: inmovilidad, mutismo, negativismo (negación activa o pasiva a cumplir órdenes), manerismos, estereotipias, posturas, caritas o muecas, excitación, ecolalia, ecopraxia, rigidez muscular, y estupor; en ocasiones acompañados por brotes súbitos y violentos de pánico o alucinaciones. Esta condición puede asociarse con enfermedades psiquiátricas (ejemplo, ESQUIZOFRENIA; TRASTORNOS DEL HUMOR) o trastornos orgánicos (SÍNDROME NEUROLÉPTICO MALIGNO; ENCEFALITIS,etc.)
Sols volia dir, que he estat parat, que vivia en un estat semiinconscient, que feia les coses per inèrcia.
Podia alçar-me pel matí, i no pensar en tot el dia, igualment haguera agafat el metro, l'autobus, haguera passat 4 hores al treball, haguera fet el camí de tornada, haguera dinat, haguera anat a les classes d'escacs, i després té igual un pro, una peli, uns capítols, o qualsevol altra activitat que no requerira cap exercici mental.
La única cosa que em treia d'esta rutina, eren les festes, i han estat genials moltes d'elles. Despedides a Erasmus, Pego, falles, Namales, dijous de cerveses, Estocolmo, paelles, molta festa, i ho he passat de categoria, però no és suficient. Es necessiten objectius sentimentals, objectius professionals...
Ha aplegat el moment d'abandonar la catatònia, no es pot viure sense plans, sense objectius. De moment pel que fa als objectius "professionals" m'he apuntat a fer el superior de valencià, i també he de començar a donar-li canya al projecte, que encara em pillara el bou. Tinc també una novela que acabar, i pense en alguns projectes, que poden estar bé.
Pel que fa als objectius sentimentals, el buit més absolut. La veritat és que així es viu tranquil, i s'estalvia en mòbil.
La pròxima festa és el dijous... i promet.
4 comentarios:
Home, estar treballant, preparant el PFC, donant classes d'escacs, escrivint una novel·la i a punt sempre per qualsevol festeta, no és d'estar en perfecta catatònia, diria jo.
És cert que quan ú té objectius professionals, encara què siguen menuts, doncs fica la quarta marxa. I si ja damunt es busca un port en forma de dona, on atracar el vaixell, ú va en quinta pel mon, això sí, amb molt de perill d'eixir-se'n en les curves.
De vegades la vida cansa un mica i, com en aquest diumenge solejat, només es pot pretindre funcionar en consum mínim aparcant totes les tasques importants per altre millor moment.
Al meu blog fica esta setmana: "Del afán sólo queda el cansancio", que ve a evidenciar el gegant cansanci que queda després de perseguir algo amb molta intensitat i molt d'ímpetu, clar està, durant molt de temps.
Però tota tempesta escampa. El cansanci també s'acaba algún dia, i és hora de tornar a enxufar-se per la cua del pelotó i començar a remuntar places.
Jo estic per ahí, per fer-te relleus.
Dijous ens veiem!
JULI
Está bien ponerse objetivos y metas, hacen que vivas con más interes y como con más...pasión. Hace un año mis días eran todos iguales, rutina, siempre. Hasta que comencé a salir más, a conocer gente y a descubrir cosas que realmente me hacían sentir bien, el humor, más concretamente los monólogos. Me ponía metas, escribir algo durante un mes, terminarlo, sabérmelo de memoria... y este verano iré a Madrid unas semanas yo solica a ver a unas amigas y a hacer un curso de escritura, para perfeccionar.
Y en un futuro quiero aprender a hablar aunque sea una miqueta de català.
Un petó per tu!
(Se dice así, más o menos?)
Por cierto, te he comentado también en la entrada anterior, en la de Vida, que me ha gustado mucho.
Gracias por seguirme ;)
Pues deixa ja la catatònia i acaba "Jo serè Berta, o si ja la tens envia-me-la, que ja quasi ni m'enrecorde de la primera part".
Jo aquest cap de setmana tambè he estat catatònic, i no he abandonat la catatònia ni per a anar de festa. Algo passa!
Ie germà, dixa la Catatònia i "apreparat" pa el dissabte, que vos anem a pegar mal palo al padel, ale ja no pots dir que no t´he firmat mai al blog, au fins l´hora de dinar.
Publicar un comentario